Jutjat
el 26 de maig de 1943, fou condemnat a 30 anys de presó i destinat al penal de Torelló.
En 1944, durant un trasllat carcerari, fou alliberat per un grup d'acció
llibertari.
Ramon Claret Gual:
El 31 de desembre de
1919 neix a Òdena (Anoia) el militant anarcosindicalista Ramon Claret Gual.
Encara que el seu pare era pagès, ben aviat entrà en contacte amb el món
industrial de les fàbriques tèxtils.
En
1934 conegué gent del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i participà en els comitès
pro presos, acostant-se políticament al marxisme revolucionari del Partit Obrer
d'Unificació Marxista (POUM). El seu germà gran era activista d'Estat Català
(EC) i havia estat detingut arran dels del 6 d'Octubre català de 1934.
L'aixecament
franquista de juliol de 1936 l'agafà a Barcelona i lluità als carrers de la
capital catalana. En plena revolució, quan la major part dels sindicats
autònoms de l'Anoia entraren en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT),
s'afilià a aquest sindicat anarcosindicalista, militància que mai ja no
abandonaria. Després d'unes setmanes fent propaganda a favor de les
col·lectivitzacions, l'agost de 1936, falsejant l'edat, marxà voluntari al
front enquadrat en la Columna Taverner del POUM. Al front d'Aragó prengué part
al setge d'Osca, als combats de Casetas de Quicena, Estrecho Quinto i Monte Aragón,
a la presa de Siétamo, etc. Acceptà la militarització de les milícies, però ben
aviat es desenganyà d'aquesta mesura, encara que arribà al grau de tinent de
l'Exèrcit Popular. Amb la dissolució de les milícies del POUM, fou destinat a
Vic (Osona), on va fer d'instructor.
Més
tard fou enviat a Andalusia, en el 23 Cos de l'Exèrcit Popular de la República
espanyola, sota el comandament de Francisco Galán. Com que a la seva unitat
dominaven els stalinistes, demanà el trasllat i acabà en una divisió especial
(71 Divisió Motoritzada del Sector Centre-Sud), on hi havia majoria de
cenetistes.
La
derrota republicana de 1939 l'agafà a Sonseca (Toledo) i amb membre de la seva
unitat aconseguí passar el Pirineu. En 1940, quan els alemanys envaïren l’hexàgon
francès, decidí retornar a Catalunya, però en arribar fou detingut a Dosrius (el
Maresme) per la policia franquista i tancat a la presó Model de Barcelona.
Jutjat el 26 de maig de 1943, fou condemnat a 30 anys de presó i destinat al
penal de Torelló (Osona). En 1944, durant un trasllat carcerari, fou alliberat
per un grup d'acció llibertari.
Una
vegada a l’Estat francès retornà a Catalunya, on fou novament detingut, aquest
cop amb documentació falsa a nom de Ramon Vidal Martínez. Després d'un temps a
la presó de Cànem, al Poblenou barceloní, fou alliberat amb l'obligació de
presentar-se immediatament per anar a fer el servei militar i, evidentment,
fugí de bell nou cap a l’hexàgon francès. Amb la seva companya, Teresa Tarràs,
i altres companys formà un grup d'acció d'afinitat, desvinculat orgànicament de
la CNT-AIT, que actuà a una i altra banda del Pirineu. A Catalunya el grup va
fer costat les famílies dels presos i la gent que s'hi amagava, alhora que van
recaptaven diners dels empresaris per cobrir les despeses. Col·laborà amb
militants de diverses organitzacions (POUM, catalanistes, etc.), però mai amb el
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), considerat un partit stalinista
des de la seva fundació i posterior trajectòria durant la Guerra Civil i la
postguerra mundial.
En
1946 fou detingut, sota el nom de Ramon Tarràs, després d'un tiroteig al carrer
barceloní de Còrsega que el deixà ferit; portat a l'Hospital Clínic, passà a la
jurisdicció militar sense anar a comissaria. En sortí de l'hospital, fou tancat
a la Model i després als penals del Dueso, Santander, Yeserías i Alcalá de
Henares, presons on conegué molts activistes llibertaris. Mentrestant la
policia seguia buscant Ramon Claret.
En
1954 fou alliberat i per seguretat marxà a Reus (Baix Camp), on mantingué una
bona amistat amb Alexandre Simó (Sandi), que havia conegut a la presó. A Reus
conegué la seva futura companya Lluïsa Gómez, filla d'Eulogio Gómez, militant
confederal, i muntà un taller d'ebenisteria, on hi treballaven companys que
sortien de les presons fins que aconseguien diners per establir-se o marxar a l’Estat
francès. Després treballà, fins a la seva jubilació, en una fàbrica de mobles.
Després
de la mort del dictador Franco, en 1979, pogué recuperar el seu nom verdader. A
finals dels anys setanta entrà en contacte amb joves que reorganitzaven la CNT
a Reus i amb els quals col·laborà estretament. En 1984 la seva companya Lluïsa
morí.
Els seus últims anys estigué afiliat a la Confederació General del
Treball (CGT), col·laborà en entitats solidàries (ONG Igman) i en associacions
culturals (Carrutxa), alhora que col·laborà amb articles d'opinió en la premsa
local. El 19 de juliol de 2004 va participar en una sessió d'història oral a
l'Arxiu Històric Municipal de Reus sobre les seves vivències de 1936. En 2005
un grup d'amics reusencs publicà una selecció dels seus articles sota el títol
Del passat neix el futur. Deu anys d'escrits.
Ramon
Claret Gual va morir el 26 de novembre de 2005 a Reus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada