L'agost
de 1894 va ser detingut per la policia francesa a Ceret provenint de
Girona
Victor
Nakachidze:
El 27 de desembre de 1865 neix a Nikhailoma
(Geòrgia, Imperi Rus) l'anarquista nihilista, bohemi i francmaçó
Victor Nakachidze, a vegades citat el seu nom com Nicolas i el seu
llinatge com Makachedze o Makachidsé, i que va fer servir nombrosos
pseudònims (Carlos Thoss, Meliton, Maigrot, etc.). Havia nascut el
27 de desembre de 1865 a Nikhailoma (Geòrgia, Imperi Rus). Fill de
la família noble georgiana dels Bagrationi, tenia el títol de
príncep i el seu pare era coronel de la Gendarmeria Imperial i el
seu germà governador civil de Yélisavetpol, al Caucas.
Del
seu breu pas per l'Exèrcit imperial Victor Nicolas Nakachidze deixà
escrit unes memòries molt dures que van ser prohibides arreu dels
estats d'influència eslava.
Estudiant
de química a la Universitat de Sant Petersburg, en 1885 entrà en
contacte amb els cercles anarquistes. En 1887 va ser condemnat a mort
a Rússia per haver conspirat contra el tsar; commutada la pena, va
ser empresonat a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant
Petersburg. Aconseguí fugir dos anys després i, després de trencar
amb sa família, s'exilià a París (Illa de França), on treballà
un temps als laboratoris químics d'Edmond Frémy alhora que feia
propaganda anarquista pel Barri Llatí.
El
12 de maig de 1890 va ser detingut amb altres companys quan feia
pràctiques d'explosius al bosc de Le Raincy (Illa de França). El
juliol de 1890 va ser condemnat pel IX Tribunal Correccional de
París, amb altres vuit russos --Boris Reinstein i sa companya Ana
Nogilwa, Alexandre Lavrenius, Tauben Bromberg, Eugéne Stepanoff
(Driowski), Jean Kastchintzeff (Ananiew), Levof (Lwolf) i Alexandre
Hoeckelmann de Landesen (Gagélmann)--, a tres anys de reclusió per
«fabricació d'explosius amb finalitats nihilistes», que purgà a
la presó d'Angers (País del Loira).
El
6 d'octubre de 1892 va ser alliberat i se li va decretar l'expulsió
de l’Estat francès, refugiant-se a Londres (Anglaterra) a finals
d'any.
A
Londres publicà la traducció en francès de les seves memòries
militars sota el títol La vérité sur l'armée russe.
Posteriorment,
acompanyat de la seva companya Marianne Evangeline Roedel (Comtesa
Vera Radelewska o Baronessa de Rudelheim), que també havia estat
expulsada de l’Estat francès, i la família d'aquesta, va ser
detingut a Niça (Provença, Occitània), on estava en relacions amb
la família reial georgiana exiliada, i el gener de 1893 condemnat
per violació del decret d'expulsió i per portar armes prohibides.
En el 1893 va ser expulsat de Brussel·les (Bèlgica) després d'haver
intentat guanyar un procés contra la duquessa de Wellington.
En rl 1894 el seu nom figura en un llistat d'anarquistes a controlar
establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. L'agost
de 1894 va ser detingut a Ceret (Vallespir) provenint de Girona
(Gironès).
En
data indeterminada arribà a Suïssa i el setembre de 1896 va ser
detingut a Ginebra (Suïssa) en possessió de croquis i de formules
per a la fabricació de bombes. Expulsat del cantó de Vaud, el 19 de
setembre de 1896 va ser expulsat de la Confederació Helvètica.
Novament
va ser detingut el setembre de 1898 a Lausana (Vaud, Suïssa).
Posteriorment
va ser expulsat novament de l’Estat francès, Itàlia, el Regne
d’Espanya, Gibraltar, Catalunya --viatjà amb tota «sa família»
per Barcelona i Girona sense pagar cap factura-- i Bèlgica.
El
14 de gener de 1901 amb sa companya va ser detingut, sota el nom de
Carlos Thoss i amb la professió de pintor de miniatures, a Niça i
novament expulsat de l’Estat francès per estafa.
El
26 de setembre de 1901 va ser detingut a Roma i l'octubre d'aquell
any va ser expulsat de bell nou d'Itàlia, després d'haver passat 20
dies empresonat per infracció de l'ordre d'expulsió.
En
aquesta època negava la seva condició d'anarquista i assegurava ser
un dels caps de la Francmaçoneria del Caucas i de Polònia, de ser
un nacionalista georgià i de tenir una gran amistat amb
el president del Consell de Ministres espanyol Práxedes Mateo
Sagasta --que entre 1876 i 1880 fou el gran mestre, i després sobirà
gran comentador del Gran Orient d’Espanya (G.O.D.E.) simultàniament
amb la presidència del Govern espanyol durant tres meses, igualment
que quan era gran mestre també era ministro d’Estat i de
Governació, fent una labor d’enfortir i de difusió de la seva
obediència maçònica--.
Nakachidze
retornà el desembre de 1902 a Ginebra amb Marianne i son sogre Karl
Adolf Roedel, vivint tots tres de manera aventurera i bohèmia.
El
16 de gener de 1903 va ser detingut a Carouge, a prop de Ginebra, i
condemnat a 10 francs de multa per haver trencat el bandejament i
portat a la frontera.
El
juny de 1903 va ser detingut a Évian-les-Bains (Roine-Alps,
Arpitània); jutjat el 8 de juliol d'aquell any pel tribunal de
Thonon-les-Bains (Roine-Alps, Arpitània), va ser condemnat a nou
dies de presó per violació del decret d'expulsió. Posteriorment,
sembla, retornà a l’Imperi rus.
Un
príncep Nakachidze, governador de Bakú, va ser assassinat el 24 de
maig de 1905 a Bakú (Khanat de Quba; actual Azerbaidjan) a resultes
de l'explosió d'una bomba llançada per activistes de la Federació
Revolucionària Armènia (FRA) al pas del seu cotxe. Les comunitats
armènia i musulmana el considerava responsable de la matança dels
seus membres que havia tingut lloc el febrer anterior a Bakú. És
molt probable que en aquest atemptat el mort fos son germà i no
Victor. Tot és molt confós en la vida d'aquest bohemi anarquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada