diumenge, 27 de desembre del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 27 de desembre de 1865 neix a Nikhailoma (Geòrgia) l'anarquista nihilista i bohemi Victor Nakachidze

L'agost de 1894 va ser detingut per la policia francesa a Ceret provenint de Girona








Victor Nakachidze:
El 27 de desembre de 1865 neix a Nikhailoma (Geòrgia, Imperi Rus) l'anarquista nihilista, bohemi i francmaçó Victor Nakachidze, a vegades citat el seu nom com Nicolas i el seu llinatge com Makachedze o Makachidsé, i que va fer servir nombrosos pseudònims (Carlos Thoss, Meliton, Maigrot, etc.). Havia nascut el 27 de desembre de 1865 a Nikhailoma (Geòrgia, Imperi Rus). Fill de la família noble georgiana dels Bagrationi, tenia el títol de príncep i el seu pare era coronel de la Gendarmeria Imperial i el seu germà governador civil de Yélisavetpol, al Caucas.
Del seu breu pas per l'Exèrcit imperial Victor Nicolas Nakachidze deixà escrit unes memòries molt dures que van ser prohibides arreu dels estats d'influència eslava.
Estudiant de química a la Universitat de Sant Petersburg, en 1885 entrà en contacte amb els cercles anarquistes. En 1887 va ser condemnat a mort a Rússia per haver conspirat contra el tsar; commutada la pena, va ser empresonat a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg. Aconseguí fugir dos anys després i, després de trencar amb sa família, s'exilià a París (Illa de França), on treballà un temps als laboratoris químics d'Edmond Frémy alhora que feia propaganda anarquista pel Barri Llatí.
El 12 de maig de 1890 va ser detingut amb altres companys quan feia pràctiques d'explosius al bosc de Le Raincy (Illa de França). El juliol de 1890 va ser condemnat pel IX Tribunal Correccional de París, amb altres vuit russos --Boris Reinstein i sa companya Ana Nogilwa, Alexandre Lavrenius, Tauben Bromberg, Eugéne Stepanoff (Driowski), Jean Kastchintzeff (Ananiew), Levof (Lwolf) i Alexandre Hoeckelmann de Landesen (Gagélmann)--, a tres anys de reclusió per «fabricació d'explosius amb finalitats nihilistes», que purgà a la presó d'Angers (País del Loira).
El 6 d'octubre de 1892 va ser alliberat i se li va decretar l'expulsió de l’Estat francès, refugiant-se a Londres (Anglaterra) a finals d'any.
A Londres publicà la traducció en francès de les seves memòries militars sota el títol La vérité sur l'armée russe.
Posteriorment, acompanyat de la seva companya Marianne Evangeline Roedel (Comtesa Vera Radelewska o Baronessa de Rudelheim), que també havia estat expulsada de l’Estat francès, i la família d'aquesta, va ser detingut a Niça (Provença, Occitània), on estava en relacions amb la família reial georgiana exiliada, i el gener de 1893 condemnat per violació del decret d'expulsió i per portar armes prohibides.
En el 1893 va ser expulsat de Brussel·les (Bèlgica) després d'haver intentat guanyar un procés contra la duquessa de Wellington.
En rl 1894 el seu nom figura en un llistat d'anarquistes a controlar establert per la policia ferroviària de fronteres francesa. L'agost de 1894 va ser detingut a Ceret (Vallespir) provenint de Girona (Gironès).
En data indeterminada arribà a Suïssa i el setembre de 1896 va ser detingut a Ginebra (Suïssa) en possessió de croquis i de formules per a la fabricació de bombes. Expulsat del cantó de Vaud, el 19 de setembre de 1896 va ser expulsat de la Confederació Helvètica.
Novament va ser detingut el setembre de 1898 a Lausana (Vaud, Suïssa).
Posteriorment va ser expulsat novament de l’Estat francès, Itàlia, el Regne d’Espanya, Gibraltar, Catalunya --viatjà amb tota «sa família» per Barcelona i Girona sense pagar cap factura-- i Bèlgica.
El 14 de gener de 1901 amb sa companya va ser detingut, sota el nom de Carlos Thoss i amb la professió de pintor de miniatures, a Niça i novament expulsat de l’Estat francès per estafa.
El 26 de setembre de 1901 va ser detingut a Roma i l'octubre d'aquell any va ser expulsat de bell nou d'Itàlia, després d'haver passat 20 dies empresonat per infracció de l'ordre d'expulsió. 
En aquesta època negava la seva condició d'anarquista i assegurava ser un dels caps de la Francmaçoneria del Caucas i de Polònia, de ser un nacionalista georgià  i de tenir una gran amistat amb el president del Consell de Ministres espanyol Práxedes Mateo Sagasta --que entre 1876 i 1880 fou el gran mestre, i després sobirà gran comentador del Gran Orient d’Espanya (G.O.D.E.) simultàniament amb la presidència del Govern espanyol durant tres meses,  igualment que quan era gran mestre també era ministro d’Estat i de Governació, fent una labor d’enfortir i de difusió de la seva obediència maçònica--. 
Nakachidze retornà el desembre de 1902 a Ginebra amb Marianne i son sogre Karl Adolf Roedel, vivint tots tres de manera aventurera i bohèmia.
El 16 de gener de 1903 va ser detingut a Carouge, a prop de Ginebra, i condemnat a 10 francs de multa per haver trencat el bandejament i portat a la frontera.
El juny de 1903 va ser detingut a Évian-les-Bains (Roine-Alps, Arpitània); jutjat el 8 de juliol d'aquell any pel tribunal de Thonon-les-Bains (Roine-Alps, Arpitània), va ser condemnat a nou dies de presó per violació del decret d'expulsió. Posteriorment, sembla, retornà a l’Imperi rus.
Un príncep Nakachidze, governador de Bakú, va ser assassinat el 24 de maig de 1905 a Bakú (Khanat de Quba; actual Azerbaidjan) a resultes de l'explosió d'una bomba llançada per activistes de la Federació Revolucionària Armènia (FRA) al pas del seu cotxe. Les comunitats armènia i musulmana el considerava responsable de la matança dels seus membres que havia tingut lloc el febrer anterior a Bakú. És molt probable que en aquest atemptat el mort fos son germà i no Victor. Tot és molt confós en la vida d'aquest bohemi anarquista.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada