Exiliat
a París un cop jubilat s'instal·là a la localitat rossellonesa del
Voló i el seu domicili esdevingué lloc de trobada antifranquista
Josep
Roig Lladó:
El 19 de desembre de 1914 neix a Terrassa (Vallès
Occidental) l'anarquista i anarcosindicalista Josep Roig Lladó,
conegut també sota el pseudònim d'Antonio Millera. Militant de la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) a Terrassa, quan esclatà
la Guerra Civil lluità als fronts com a voluntari en les milícies
confederals i, amb la militarització d'aquestes, en la 26 Divisió
(antiga «Columna Durruti»), on exercí d'oficial, fins al final de
la contesa. En representació de Terrassa assistí al Congrés de les
Joventuts Llibertàries en la «Columna Durruti».
Amb
el triomf franquista creuà el Pirineu i patí els camps de
concentració i les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE).
Després s'allistà en la Legió Estrangera i lluità en la
resistència antinazi fins que fou ferit greument al pit d'una
baionetada, restant invàlid de guerra.
Després
de la Segona Guerra Mundial s'establí a París (Illa de França), on
milità en la CNT-AIT i en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) en
l'exili, ocupant diversos càrrecs orgànics de responsabilitat. En
1945 fou membre de la Comissió de Relacions i Solidaritat de
Terrassa en l'Exil del grup parisenc i s'internà clandestinament en
diverses ocasions a Catalunya, sota el nom d'Antonio Millera, en
missió orgànica en representació del Comitè Regional de Catalunya
de la CNT en l'exili.
Sempre
defensà la unitat confederal i en 1959 col·laborà en Uno. Tribuna
Libre Confederal. Boletín mensual al servicio de los Amigos de la
Unidad de la CNT de España. En 1962 fou membre de la Comissió «Fons
d'Ajut» en suport als sinistrats per les inundacions de Terrassa.
L'octubre de 1968 assistí a Montpeller, amb Joan Manent Pesas,
Miguel Sesé García, Jacint Borrás Bousquet i altres, a la reunió
oposada a la línia dels responsables confederals d'aleshores, fet
pel qual va ser expulsat en 1970 de la Federació Local de CNT-AIT de
París. Després milità en les Agrupacions Confederals, tendència
editora del periòdic Frente Libertario.
Un
cop jubilat s'instal·là, amb la seva companya Isabel, a la
localitat rossellonesa del Voló i el seu domicili esdevingué lloc
de trobada antifranquista.
Josep
Roig Lladó va morir el 19 de setembre de 2000 al Voló (Rosselló).
Deixà el diari autobiogràfic Cuaderno dedicado a las memorias de mi
vida, que fou recollit com a testimoni per Véronique Olivares Salou
per al seu llibre col·lectiu Mémoires espagnoles. L'espoir des
humbles (2008).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada