divendres, 11 de desembre del 2015

La Junta Electoral ordena a l’Ajuntament de Celrà retirar l’estelada en 24 hores

Façana de l'ajuntament de Celrà amb l'estelada
El seu alcalde, Dani Cornellà (CUP), que governa amb majoria ja ha dit que no la pensen retirar 




 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/12/2015 
Celrà (Gironès).- 

Segons l’Agència Catalana de Notícies la Junta Electoral de Zona de Girona ha ordenat a l'Ajuntament de Celrà (Gironès) que retiri l'estelada de l’edifici del consistori i altres símbols que es considera partidistes en les pròximes 24 hores coincidint amb el període de campanya electoral. En cas contrari, s'ordenarà als cossos de seguretat que procedeixin a la seva retirada, segons es diu en un correu electrònic enviat aquest migdia. La decisió s'ha pres arran d'una denúncia d'un partit polític que no té representació al municipi i que es desconeix quin és.
El seu alcalde, Dani Cornellà (CUP), que governa amb majoria, ja ha dit que no la pensen retirar perquè no volen participar en el que consideren un "espectacle judicial". Aquest consistori és també un dels cinc ajuntaments denunciats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola per donar suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre.  
L'Ajuntament de Celrà té 24 hores per retirar l'estelada de l'edifici i altres símbols qualificats de partidistes. Ho ha ordenat la Junta Electoral de la Zona de Girona arran d'una denúncia d'un partit polític que no té representació al municipi i que es desconeix quin és. La notificació s'ha fet per correu electrònic a les dotze del migdia i l'alcalde, Dani Cornellà (CUP), que governa amb majoria, ja ha dit que no pensa complir-ho. "Si envien els cossos de seguretat, ells mateixos; no participarem en aquest espectacle judicial que estan organitzant últimament", ha dit en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies.  
L'alcalde també qüestiona la credibilitat i validesa legal del correu electrònic tot dient que l'Audiència Nacional espanyola fa les notificacions per fax mentre que la Junta Electoral opta per fer-ho per e-mail. "Tot plegat és molt poc seriós", ha afegit.
Es repeteix la mateixa història que a les municipals. Durant la campanya electoral de les municipals d'aquest any, la Junta Electoral Central va emetre una resolució on s'ordenava la retirada de l'estelada a les façanes dels edificis públics en considerar que eren considerats  incompatibles en l'obligació de la neutralitat dels poders polítics. Un cop va acabar el període de la campanya electoral, diversos ajuntaments --incloent el de Celrà-- que van acatar la resolució de la Junta Electoral Central van tornar a penjar l'estelada a la façana del consistori. La retirada de la bandera a aquest municipi del Gironès va ser controvertit en l'àmbit de la política municipal. En aquell moment el consistori estava a mans de la coalició CUP i ICelrà (marca blanca d'ERC). Inicialment, les dues forces van acordar desafiar la Junta Electoral i no treure la bandera. No obstant això, l'alcalde en funcions, Gerard Fernàndez (ICelrà), va donar ordre de treure-la a esquenes de la CUP. 

Sense novetats de l'Audiència Nacional  
L'Ajuntament de Celrà és també un dels cinc ajuntaments denunciats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola per donar suport a la resolució independentista del Parlament. Aquest divendres s'ha sabut que el jutge que porta el cas contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per rebel·lió i sedició ha decidit arxivar la denúncia tot apel·lant a la llibertat ideològica. També recorda que quan CiU va presentar la moció a favor de la resolució del Parlament de Catalunya el Tribunal Constitucional encara no havia dictat sentència ferma. Sobre aquesta qüestió, l'alcalde de Celrà recorda que la seva denúncia està a mans del jutjat central d'instrucció número 1 de l'Audiència Nacional que no porta el cas de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. A dia d'avui no tenen constància de cap novetat i "tampoc n'esperem res", ha conclòs Cornellà.
El ple de Celrà va ser el primer del Principat de Catalunya en donar suport a la declaració independentista del Parlament, aprovada el 9 de novembre. L'endemà, el 10 de novembre, el plenari es posicionava unànimement en favor d'allò aprovat al Parlament de Catalunya. Aquesta moció, a més, es va aprovar abans que el Tribunal Constitucional suspengués cautelarment la declaració independentista, un fet que va arribar l'11 de novembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada