“La
llibertat no es demana, sinó que s'exerceix”.
La
CUP rebutja la via de reforma constitucional i de pacte per dalt i defensa la
via unilateral per respondre al procés de recentralització neoliberal de l'Estat.
[Barcelona,
15/12/2015]
En roda
de premsa en la seu del Parlament de Catalunya, membres del Secretariat
Nacional de la CUP, Natalia Sánchez i Xevi Generó, han fixat la posició de la
formació de l’esquerra independentista catalana davant les eleccions espanyoles
del 20 de desembre, en les qual no es presenta a diferencia d’ERC i Democràcia
i Llibertat.
Declaració
de la CUP:
La
CUP rebutja la via de reforma constitucional i de pacte per dalt i defensa la
via unilateral per respondre al procés de recentralització neoliberal de
l'Estat
Fa
algunes setmanes, la CUP va decidir no participar a les eleccions espanyoles
del proper 20 de desembre. Després d'un debat arreu del territori, fou el
Consell Polític de l'organització, el seu màxim òrgan de debat i de decisió
política després de l'Assemblea Nacional, qui prengué una decisió àmpliament
consensuada i que recollia arguments polítics, ideològics i organitzatius. En
síntesi, la CUP entén que, la participació a les eleccions al Congrés dels
Diputats espanyol no permeten acumular forces en la direcció de la ruptura
democràtica i de la independència, en la direcció de la transformació social i
tampoc en la direcció de la construcció i l'articulació dels Països Catalans.
Com
és sabut, no és la primera vegada que la CUP decideix no presentar-se a unes
eleccions i avalar una posició abstencionista. Per la CUP, no participar a les
eleccions espanyoles, com no participar en uns comicis electorals qualssevol,
no implica no intervenir-hi políticament. Afortunadament, la política va molt
més enllà dels límits establerts pel sistema vigent de democràcia
representativa -més encara de la democràcia representativa de l'Estat espanyol.-
Per això, malgrat que no participem en aquestes eleccions, no ens abstenim de
posicionar-nos en relació a allò que creiem que són les tasques fonamentals del
moment i a allò que estan fent aquells que sí han decidit participar en
aquestes eleccions.
En
primer lloc, hi ha una qüestió de principi: la CUP entenem que participar a les
eleccions espanyoles significa participar de la legitimació d'un marc polític i
institucional que encarna, en sí mateix, la negació dels drets nacionals,
polítics i socials dels Països Catalans.
Són
legítims els arguments segons els quals la participació electoral podria ser
útil per tal d'establir, eixamplar i consolidar aliances amb aquells sectors
favorables a l'exercici del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans.
També són legítims aquells altres plantejaments segons els quals la
participació electoral podria ser utilitzada justament per denunciar aquest
marc polític i institucional imposat.
Ara
i aquí, però, aquests arguments no responen a les necessitats del moment
actual: des de la perspectiva de la CUP, el missatge que transmet la
participació de forces que es presenten com a independentistes és contradictori
per a la credibilitat d'un full de ruta que preveu una desconnexió
institucional i una ruptura democràtica amb l'estat a 18 mesos vista.
La
crisi de l'Estat espanyol
L'Estat
espanyol es troba, des de fa ja més d'una dècada, enmig d'un procés de
reestructuració interna basada en una política econòmica que ha comportat el
desballestament de cada vegada més drets socials i el desmantellament dels
serveis públics, així com d'una sèrie d'atacs a la llengua i cultura catalanes
com a conseqüència de la necessitat del nacionalisme espanyol d'estat de
reafirmar-se i de fer-se cada vegada més agressiu. L'Estat de les autonomies ha
intentat adaptar-se als canvis esdevinguts, amb petits canvis constitucionals i
diferents reformes estatutàries: el 2006 a Catalunya i al País Valencià; el
2007 a les Balears i les Pitiüses. Però cap d'aquests canvis no ha funcionat. O
almenys, cap d'aquests canvis ha funcionat si l'objectiu era facilitar més
quotes d'autogovern per als Països Catalans.
Al
contrari. Hem constatat un procés constant de recentralització política i
administrativa, basat en un model de finançament que ofega les comunitats
autònomes catalanes, els serveis públics que han de gestionar i les seves
classes populars; en l'utilització dels poders públics i judicials de l'estat
per atacar sistemàticament l'ensenyament, la cultura i els símbols propis dels
Països Catalans; i que es fonamenta en un nacionalisme espanyol, que malgrat
que malda per modernitzar-se a través d'un canvi de color (del blau al
taronja), pretén com sempre amagar la seva debilitat política i econòmica a
través de l'agressivitat contra l'enemic intern que suposen els moviments
d'esquerres i d'alliberament nacional dels pobles de l'Estat.
Les
eleccions del 20D arriben després d'un cicle històric de mobilitzacions al
carrer en favor dels drets nacionals, socials i democràtics, un cicle que ha
fet (o que està a punt de fer) desaparèixer forces polítiques del mapa polític,
que n'ha vist créixer de noves i consolidar-se d'altres que venien de lluny. Es
situen també en el context d'un cicle electoral que, tant al País Valencià com
a les Illes, ha fet disminuir el suport de les forces que sustentaven el regim
del 78 (PP i PSOE) per sota del 50%, i que a Catalunya ha convertit l'opció
independentista en la primera opció a Catalunya. En definitiva, les eleccions
espanyoles arriben en un moment en què àmplies capes de la població es
qüestionen, com feia dècades que no ho feien, el sistema polític, econòmic i
social sobre el qual es sustenta l'Estat espanyol.
L'alternativa
és clara: intentar reformar per enèsima vegada aquest estat, o trencar amb el
seu marc jurídic i polític i construir-ne un de nou.
Què
ens juguem el 20-D?
Els
resultats de les eleccions espanyoles
determinaran en quines condicions l'Estat es recomposarà per tal de
continuar amb el procés de reestructuració i recentralització contra els Països
Catalans i les seves classes populars dissenyat per l'oligarquia europea i
estatal. El 20-D és, doncs, una oportunitat perquè alguns sectors, a dreta i a
esquerra, puguin obrir vies de negociació i de pacte orientades a subordinar,
una vegada més, el dret a l'autodeterminació a les majories institucionals que
es puguin articular al conjunt de l'Estat espanyol.
Al
conjunt dels Països Catalans sota administració espanyola, les eleccions
espanyoles dirimiran la correlació de forces entre aquells que volen seguir amb
el procés de recentralització de l'estat espanyol i de submissió a les
polítiques imposades per la Troika, i aquells que encara el consideren
reformable des de posicions properes a la defensa de l'autogovern o, fins i
tot, de l'autodeterminació dels pobles.
A
Catalunya, a més, les eleccions espanyoles es plantejaran, per part dels
partits unionistes, com una segona volta de les eleccions del 27 de setembre,
amb l'objectiu de deslegitimar la majoria obtinguda de vots favorables a
iniciar un procés constituent no subordinat a l'Estat i al seu marc jurídic i
polític.
A
les properes eleccions espanyoles no ens juguem una major acumulació de forces
en la direcció de la ruptura democràtica, en la direcció de la transformació
social, i tampoc en la direcció de la construcció i l'articulació dels Països
Catalans. Són, per aquells i aquelles que defensem la plena sobirania del nostre
poble, un terreny en què no hi tenim res a guanyar.
La
nostra proposta, ara i aquí
Davant
les propostes que defensen nous pactes d'estat, noves reformes constitucionals
o fins i tot, un referèndum acordat amb la nova majoria política que sorgeixi
d'aquestes eleccions espanyoles, la CUP i l'esquerra independentista seguim
defensant que aquestes propostes són una via morta per a la construcció de la
sobirania al nostre país.
Avui
la prioritat continua sent teixir un nou país, uns nous Països Catalans, des de
baix i des de l'esquerra. Des del municipalisme, això és, des de les
institucions municipals, però també des del teixit associatiu, cultural i
polític dels nostre pobles i barris, conjuntament amb veïns i veïnes que
s'impliquen en la construcció de projectes col·lectius; amb els i les
treballadores en defensa dels seus drets socials i laborals; amb les dones i el
moviment feminista en defensa de la igualtat i del dret al propi cos; amb la
pagesia i el moviment per la plena sobirania alimentària. En defensa, en
definitiva, de la plena sobirania del nostre poble per reteixir la societat sobre
sòlides bases democràtiques, i lluny de les lògiques depredadores del
capitalisme i el patriarcat amb la vida i amb els recursos naturals.
Seguim
treballant també per un acord polític global de ruptura democràtica amb l'estat
espanyol, que inclogui l'assumpció d'un pla de xoc que permeti fer front a la
situació d'emergència social que vivim; i l'obertura d'un procés constituent
que pugui mobilitzar i articular una majoria social que obri les portes a la
independència per canviar-ho tot i a l'articulació d'un projecte transformador
per al conjunt dels Països Catalans; seguim treballant, en definitiva, per un
acord global de ruptura democràtica que inclogui també una presidència de
consens que permeti sumar cada vegada més sectors socials per un projecte de
país i de societat més lliure i més justa.
Considerem
que aquestes eleccions espanyoles no són útils per als objectius i les
necessitats que avui tenim plantejades al conjunt dels Països Catalans, refusem
participar-hi i cridem a l'activació popular per a seguir defensant que la
sobirania no es demana ni es pacta, i menys amb un estat demofòbic que porta
davant els seus tribunals d'excepció els representants dels nostres ajuntaments
per defensar la voluntat majoritària legítimament expressada: la independència
no es pacta amb l'estat, sinó que es construeix dia a dia, amb actes
desobedients si cal.
La
llibertat no es demana, sinó que s'exerceix
Per
la plena sobirania dels Països Catalans
Candidatura
d'Unitat Popular. 15 de desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada