 |
| debat a l'Ateneu Popular Salvadora Catà |
L'acord
de París és un èxit diplomàtic que no permet reduir l'impacte del
canvi climàtic.
Marcel
Llavero, participant a la cimera, va explicar a l'Ateneu Popular
Salvadora Catà l'opacitat del procés de negociació i algunes de
les claus de l'acord.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 18/12/2015
Girona (Gironès).-
Llegim a Ariet.cat que
l’acord entre 195 països sobre el canvi climàtic, firmat a la
cimera de París el 12 de desembre, es va aconseguir després de dues
setmanes intenses de negociacions. Com ha estat aquest procés i com
s’ha arribat a aquest resultat? L’Associació de Naturalistes de
Girona va organitzar un debat a l'Ateneu Popular Salvadora Catà amb
Marcel Llavero, que va participar a la cimera en representació de
l'organització PUSH Sweden. Aquesta organització sueca --una xarxa
d’associacions locals que treballen per la sostenibilitat-- va
poder participar a la cimera en qualitat "d'observadora",
una figura que permetia ser present a la cimera però sense
participar directament en les negociacions. Tot i això, Llavero va
explicar que sí que podien parlar amb diversos agents implicats en
les converses per intentar influir-hi, fent un paper de lobby
ecologista.
Llavero
va valorar molt negativament el resultat de l’acord pel que fa als
compromisos per no sobrepassar el límit de 2º C d'increment de la
temperatura global. Des del seu punt de vista, les accions que s’hi
contemplen difícilment aconseguiran aquest objectiu, i probablement
conduiran a un increment de fins a 3º C o més. A més, com que
l’acord explicita que alguns dels compromisos no són vinculants,
no hi haurà cap sanció per als països que els incompleixin. En
aquest sentit, Llavero va remarcar que, paradoxalment, dins de la
cimera els països que ostentaven més poder de negociació per fer
valdre les seves posicions no eren els que més estan patint els
efectes del canvi climàtic, sinó els que emeten més gasos d’efecte
hivernacle. El ponent afegia que una de les coses que va trobar més
impactants va ser la total falta d’empatia per part de les
representants d’aquests països líders en emissions –entre els
que va destacar els Estats Units per la seva responsabilitat actual i
històrica en aquesta problemàtica– cap al patiment dels països
més perjudicats.
La
"justícia climàtica" només apareix al preàmbul de
l'acord
Un
altre dels aspectes que Llavero va destacar va ser que alguns temes
reivindicats des de l’ecologisme, com la descarbonització de
l’economia o la desinversió en energies d’origen fòssil eren
presents als textos que s'estaven negociant des de feia cinc anys,
però que van desaparèixer de sobre la taula en tan sols dues
setmanes. Per altra banda, i de forma sorprenent per a la majoria
d'assistents al debat, el reconeixement de la necessitat d'una
justícia climàtica (el deute que tenen els països més
responsables del canvi climàtic sobre els països que més el
pateixen), els límits del creixement econòmic, el respecte als
estils de vida locals o els drets indígenes sí que van quedar
inclosos a l’acord, però tan sols al preàmbul, una part del text
que no té cap mena d’implicació legal. Això, segons Llavero,
demostra la hipocresia d'aquests països que van acabar imposant la
seva visió. De manera similar, també va denunciar que la Unió
Europea no va donar suport explícitament la inclusió del terme
“drets humans” dins del text.
Llavero
va concloure que l’acord de París es podia considerar un èxit
únicament des d’un punt de vista diplomàtic, però no des de la
necessitat de reduir els impactes del canvi climàtic. Com a
contrapunt positiu, va afegir que el fet que l’acord obliga els
estats a rendir comptes de les accions que es comprometen a dur a
terme possibilita que la ciutadania pugui fiscalitzar els governs i
exigir-los més compromisos. Llavero va acabar remarcant que només
des de la implicació de la gent es podrà fer pressió per
aconseguir una lluita més efectiva contra el canvi climàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada