Va
ser candidat del PP a les municipals de Castelló d’Empúries i al
Congrés de Diputats per la circumscripció de Girona, entre altres
candidatures.
El
candidat de Ciutadans a les eleccions espanyoles del 20-D per
Barcelona és un camaleó de la política que destaca pels seus
insults al sobiranisme català.
Al maig del 2013 Juan Carlos Girauta va ser condecorat amb la creu de l'Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 05/12/2015
Castelló d’Empúries (Alt Empordà).-
Juan Carlos Girauta deu ser un dels homes que més animadversió
genera a Catalunya. Sobretot per fer-se un espai en la vida pública
a través dels mitjans de comunicació com un acèrrim defensor de
les tesis unionistes i, per què no dir-ho, amb un clar deix
autoritari i de perfil marcadament més cap a la dreta, tot i que ell
s’autodefineix ideològicament de “centre”. Però quin és el
seu passat? Com ha arribat a ser eurodiputat per Ciutadans i ara a
encapçalar la llista a Barcelona per aquesta formació espanyolista?
Evidentment, té padrins i mecenes, gràcies al seu discurs ultra
espanyolista.
Girauta
va estudiar amb els jesuïtes del carrer de Casp a Brcelona.
Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la Universitat de
Barcelona i va fer una MBA per l'Escola Superior d'Administració i
Direcció d'Empreses (ESADE).
El
camaleó de la política
Ciutadans
és el tercer partit on milita Girauta. Un fet que diu molt de
l’intent constant de buscar el lloc on es pot ser més protagonista
o allà on es pugui escalar amb més facilitat.
Un
rara avis al PSC-PSOE
Amb
20 anys va començar a militar al Partit dels Socialistes de
Catalunya. Segons ell, perquè tenien una visió d’Espanya, en
aquell moment, “il·lusionant”. Potser, en veure que la seva
carrera política no tenia prou projecció i que, fins i tot, el
discurs del PSC podia resultar massa catalanista per a ell, va
marxar. De fet, ha arribat a afirmar que el PSC és “un partit
nacionalista més”. Posteriorment, va escriure el llibre ‘La
verdadera història del PSOE’ (2010, Ed. Buenas letras) molt dur on
explicava que va deixar el partit “quan a la seu del PSC es va
aplaudir” l’atemptat mortal d’ETA contra l’ultra d’extrema
dreta i pro colpista Sáenz de Ynestrillas.
Fracàs
absolut al PP
Cada
cop el seu tarannà i pensament s’apropava més a la dreta
espanyola. Així que, després de convertir-se en el "think
tank” del PP, finalment, s’hi va presentar un total de tres
vegades. En cap d’elles va aconseguir representació i,
posteriorment, com ja és imaginable, deixà el partit. Va ser el
2003 per partible doble a les eleccions municipals a Castelló
d’Empúries i al Parlament. El 2004 al Congrés dels diputats però
en aquesta ocasió per la circumscripció de Girona.
Un
altre ex PP a Ciutadans
Finalment,
orfe de partit, acaba a Ciutadans, ja que hi encaixa a la perfecció:
un català que se sent espanyol. De la mà del també tertulià
Javier Nart, entra al Parlament Europeu com a número dos. Ara és el
cap de llista per Barcelona de cara al 20-D.
Amiguisme
del lobby Ciutadans
La
projecció de Juan Carlos Giurauta els últims anys ha anat de la mà
dels intel·lectuals de Ciutadans com Arcadi Espasa o el també
advocat mediàtic José María Fuster, instigador de les denúncies
contra el català a l’escola, a mitjans de comunicació com a
tertulià. Evidentment, tots de la casta més unionista i
recalcitrant com ABC, COPE, Onda Cero --habitual del programa Julia
en la Onda--, Libertad Digital o esRadio. De fet, més sonat va ser
quan va substituir a Arcadi Espada com a director de Factual.es un
diari digital pagat per l’ultradreta espanyola que va fer aigües
per tot arreu i que ja no existeix. Sovint, Juan Carlos Girauta s’ha
fet la víctima en referir-se a TV3 i al fet de sentir-se sol
defensant les polítiques unionistes. D’entrada, això ja entra en
una contradicció del seu propi discurs perquè sempre ha denunciat
la falta de pluralitat dels mitjans públics catalans. A les
tertúlies que ell acudia per les Espanyes era totalment nul·la la
presència d’altri defensant les tesis independentistes. També va
saber posar el dit a la llarga declinant la invitació de TV3 per
participar com a analista al programa especial de les eleccions
gallegues i basques de la nit del 21 d'octubre del 2012 a causa de
les imatges que va emetre el programa ‘Bestiari Il·lustrat’ on
es van fer simulacions de tir amb Joan Carles de Borbó, Fèlix
Millet i el periodista Salvador Sostres: "vaig comunicar la meva
decisió al cap d'informatius, subratllant el motiu: les gravíssimes
incitacions a la violència aparegudes al programa de Canal 33
Bestiari Il·lustrat" i va afegir: "la televisió pública
catalana es dedica al terrorisme simbòlic". Catalunya Ràdio no
paga prou
A
Girauta no el fan fora, ell marxa. Aquí la seva explicació quan va
arribar Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio: “Potser al
Manel Fuentes li incomoda que ho expliqui. Ho sento, amic. Aquí va:
fart de la brutal hostilitat de gran part de l'audiència cap a mi,
li vaig comunicar al Fuentes la meva renúncia: ‘No val la pena,
Manel. Pel que paguen aquí, no tinc per què aguantar això’. Va
respondre: ‘Si tu marxes, jo me'n vaig’. Parlava de debò. En
Manel no volia treballar en un lloc on no hi cabessin opinions com
les meves.” Es comenta que els tertulians a Catalunya Ràdio cobren
al voltant de 200 euros per intervenció. Girauta hauria estat
cobrant uns 800 euros mensuals per aguantar quatre renecs a twitter.
De fet, qui insulta és ell. No va tenir el rebombori que es mereixia
el seu comiat en la seva primera etapa a Twitter --ara ja en torna a
tenir un--. Després que un perfil anònim l’increpés va deixar
anar el següent twit: “Bueno señores. Adiós. Me doy de baja. Los
nacionalistes catalanes, sembradores de odio, lo han conseguido.
Hijos de la gran puta.”
La
medalla de la guàrdia Civil espanyola
Al
maig del 2013 Juan Carlos Girauta va ser condecorat amb la creu de
l'Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil. Segons els estaments de la
Guàrdia Civil, aquest té per objectiu “premiar les actuacions
rellevants de lliurament al servei en qualsevol de les seves facetes
i que resultin en prestigi del Cos i interès de la Pàtria”
espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada