 |
| "Ens enfrontem a un procés llarg, que durarà anys" |
"El
partit de Mas ens vol fer entendre que l'enemic del poble català resideix a
Madrid. En realitat, l'enemic dels drets polítics i socials el tenim tant aquí
com allà".
"El
lloc on estava tancat, fred, gris, on se't priva de qualsevol cosa que et pugui
distreure, ja està pensat per fer-te sentir així. Et fa perdre la noció del
temps".
"Crec
que havien rebut l'ordre de no maltractar-nos. Tampoc no ens van fer cap
comentari; a vegades ens feien callar, però, en general, s'ho prenien com un
tràmit".
"La
invenció del 'terrorisme anarquista' respon a la intenció de criminalitzar
certs sectors dels moviments populars".
"Per
molta gent, és obvi que el 'terrorisme anarquista' no existeix. Només és real
en l'àmbit judicial i mediàtic" .
DIRECTA
16/12/2015
Marc Rude
 |
| Des del primer moment, però, deixa clar que només parla en nom d'ell i no de tot el col·lectiu d'encausades en el cas Pandora, algunes de les quals no estan d'acord a concedir entrevistes als mitjans |
En
Joaquim té 27 anys, estudia Educació Social i treballa en una residència de
salut mental. Milita a l'organització llibertària Procés Embat i és un
activista social i polític molt implicat al barri de Gràcia. El 28 d'octubre
passat, de matinada, els Mossos d'Esquadra van esbotzar la porta de casa seva,
van escorcollar l'habitatge i es van endur objectes personals de totes les
persones que hi viuen. A ell, se'l van endur detingut i, posteriorment, el van
traslladar a l'Audiència Nacional sota l'acusació de “pertinença a organització
criminal amb finalitats terroristes”. En Joaquim ha decidit fer públic el seu
cas i denunciar els que, per ell, són els primers responsables, la Generalitat
de Catalunya i el cos dels Mossos d'Esquadra. Relata a la Directa el seu
periple policial i judicial i la interpretació política que en fa. Des del
primer moment, però, deixa clar que només parla per ell i no per tot el
col·lectiu d'encausades, algunes de les quals no estan d'acord a concedir
entrevistes als mitjans.
-. Com
et vas llevar el dimecres 28 d'octubre?
-. Estava
dormint. De sobte, a quarts de sis del matí, un grup d'antidisturbis va
rebentar la porta, va entrar i ens va retenir, a mi, la meva companya i els meus
companys de pis. Tot seguit, van arribar la brigada d'informació i el secretari
judicial. Durant cinc o sis hores, es van dedicar a escorcollar tota la casa i
a emportar-se ordinadors, mòbils, càmeres... no només les meves, sinó també les
de la resta de persones que viuen allà. Sobretot, buscaven textos manuscrits,
anotacions d'assemblees... van remenar per tot arreu i ho van deixar tot fora
de lloc.
-. Us
van dir per què eren allà?
-. En
cap moment no em van dir que estigués detingut. No va ser fins al migdia que em
van fer saber que estava acusat de “pertànyer a una organització terrorista” i
em van comunicar la detenció. Tot seguit, em van emmanillar i se'm van endur
dins un cotxe dels Mossos d'Esquadra. Vaig preguntar cap on em duien, però no
em van respondre. Mirant per la finestra, vaig intuir que anàvem cap al Vallès;
ara sé que em van dur a Rubí, però en un primer moment pensava que era
Terrassa. Quan vam arribar, em van escorcollar, em van prendre tot el que duia
a sobre i em van tancar en un calabós, sol. Allà, hi vaig passar moltes hores.
-. Què
et passava pel cap durant l'espera entre reixes?
Sentiments
molt contradictoris entre ells: ràbia, impotència, por. Pensava en la gent que
era a fora i em va entrar el neguit de saber què passava. M'assetjava el
pensament de la presó. Vistes les operacions anteriors, era una possibilitat
que vaig començar a intentar assimilar, que ja és molt: pot ser que acabi
empresonat. El lloc on estava tancat, fred, gris, on se't priva de qualsevol
cosa que et pugui distreure, ja està pensat per fer-te sentir així. Et fa
perdre la noció del temps. A la tarda, va arribar el meu advocat i vaig
començar a saber una mica què passava. Em van comunicar que l'endemà se
m'emportarien cap a Madrid. Aquí, torna a entrar en joc l'efecte psicològic de
l'aïllament i la desorientació temporal: els minuts et semblen hores. Vaig
estar dos dies detingut i semblava que haguessin passat dues setmanes.
-. Com
vas viure el procés del trasllat?
-. L'endemà
al migdia, algú em va dir que havia d'entrar dins un cotxe. Em van fer entrar
en un furgó dels Mossos que té una cel·la dins. Allà, em vaig trobar amb altres
companys detinguts, tots del mateix operatiu. Aquí, tot ja va canviar molt.
Primer, ens van dur a les Corts, on ens van fer un reconeixement mèdic, i
després a una casa-caserna de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, on
vam esperar molta estona, fins que ens van fer pujar a diversos furgons, gàbies
amb rodes. Jo anava amb dos companys. El viatge es va fer molt llarg. A les
dotze o la una de la nit, vam arribar a una comissaria de la Guàrdia Civil a
Tres Cantos (municipi de la comunitat de Madrid, a vint quilòmetres de la
capital). Com passava amb cada moviment que fèiem, ens van tornar a escorcollar.
Quan topàvem amb un nou cos de policia, venien agents de les brigades
d'informació encaputxats que ens miraven de manera intimidatòria.
-. Com
va ser el tracte per part dels agents?
El
tracte va ser relativament bo, a banda del sistema de detenció en si. Això és
per algun motiu: crec que els agents havien rebut l'ordre de no maltractar-nos.
Tampoc no ens van fer cap comentari; a vegades ens feien callar si parlàvem
entre nosaltres, però, en general, s'ho prenien com un tràmit. Això, la Guàrdia
Civil; la Nacional sí que tenia una actitud més hostil.
-. Perdona
per interrompre't, éreu a la comandància de la Guàrdia Civil...
-. Ens
van posar a cel·les individuals, però ens podíem comunicar cridant una mica.
Vam fer nit allà i, de matinada, ens van despertar, ens van donar esmorzar i
ens van ficar en un autobús-presó que ens va dur a l'Audiència Nacional, on vam
passar a mans de la Policia Nacional. Altre cop els escorcolls, la burocràcia,
els calabossos i la llarga espera. Vam tornar a veure els nostres advocats, que
ens van informar de la resposta que hi havia al carrer. Al cap de tres hores,
ens van començar a cridar per declarar, un per un.
-. Què
us va preguntar el jutge?
-. Vaig
entrar emmanillat dins una sala on hi havia el jutge, acompanyat de dues
persones més, que suposo que devien ser funcionàries. A la dreta, tenia la
fiscal, que era la que semblava tenir una actitud més bel·ligerant, i a
l'esquerra hi havia l'Andrés, el meu advocat, i una altra companya. El jutge es
va limitar a preguntar-me si volia declarar i li vaig respondre que no. Hi
havia secret de sumari i ni tan sols el meu advocat tenia coneixement de les
causes, fet que feia impossible qualsevol tipus de defensa. Tot el procediment
era estrany perquè en tot moment es feia patent que el jutge no sabia gaire de
què anava el tema. Ni s'havia llegit els expedients. L'única actuació va ser la
de la fiscal, que bàsicament va transmetre el que deia la informació que havia
rebut dels Mossos d'Esquadra. Va intentar convèncer el jutge de la meva
“perillositat” pel fet de “ser terrorista” i va demanar el meu ingrés a presó,
eludible amb el pagament de 10.000 euros de fiança. L'advocat va sol·licitar
que no entrés a presó i va adduir els meus compromisos acadèmics i laborals, a
més de comunicar que les meves condicions econòmiques no em permetien pagar una
fiança tan alta; el jutge la va rebaixar a 5.000 euros. Després de passar a
declarar, ens van tornar a les cel·les. Allà, ens vam assabentar a crits que
tots podríem sortir en llibertat si pagàvem una fiança menys el company de la
CNT i Acció Llibertària de Sants, que seria empresonat.
-. Quan
vau aconseguir sortir? Com us vau sentir, sabent que un de vosaltres aniria a
la presó?
-. Es
van pagar un total de 29.000 euros. Aconseguir els diners i fer els tràmits va
comportar unes hores més, fins que, a les sis de la tarda, ens van deixar en
llibertat. Va ser una llibertat amarga perquè un de nosaltres es va quedar a
dins. Et deixen a la porta del jutjat sense diners, sense res: si no coneixes
ningú a Madrid, t'has d'espavilar per tornar a casa. Per sort, a nosaltres, ens
esperaven més de 200 persones. La retrobada va ser molt emotiva. Les hores
posteriors, les passes amb una sensació de xoc, a part de no poder deixar de
pensar en el company que no tornarà amb la resta. Vam arribar a Barcelona
divendres a la nit; tenia la necessitat d'anar a casa i estar amb la meva gent.
-. Com
processes tot el que t'ha passat quan arribes a casa?
-. Emocionalment,
tot és com una muntanya russa: després de tres dies intentant sentir-te fort,
de sobte, et relaxes i llavors tornes a caure en el pensament de la presó i el
company de Sants. Jo el coneixia de fa temps: no hi tenia una relació directa,
però el fet d'haver viscut això junts ha generat vincles molt estrets entre els
nou. El primer que vaig fer va ser reconstruir tot el que havia passat. Aquest
procés va durar uns quants dies perquè volia llegir el que havia dit la premsa,
saber les mobilitzacions que hi havia hagut i contrastar la meva versió amb la
dels altres detinguts i amb els companys que ho van veure des de fora. Em vaig
plantejar com havia d'enfocar-ho tot plegat i em vaig reunir amb diversa gent
per construir una línia de resposta conjunta, una sèrie d'estratègies que
encara no estan del tot definides. Ens enfrontem a un procés llarg, que durarà
anys. Amb la resta de detinguts, vam elaborar un comunicat. Dissabte vam
convocar un acte al barri per explicar què havia passat; volia transmetre
aquesta realitat d'assetjament policial als veïns.
-. Quina
interpretació política fas de l'operació Pandora?
-. Arran
de la crisi financera, comença un cicle de mobilitzacions sense precedents els
darrers anys. Diversos moviments comencen a desbordar els límits del que el
poder és capaç d'acceptar. El règim es veu qüestionat per molts motius i des de
moltes bandes. A partir d'aquí, es posa en marxa el sistema repressiu, que afecta
tant els anarquistes empresonats com les encausades per la protesta davant del
Parlament o per les vagues generals... A mi mateix, també em demanen cinc anys
de presó per una acusació de fer resistència passiva contra el desnonament
d'una família al Clot. La llei mordassa és tota una declaració d'intencions: no
pensen permetre que es qüestioni el poder, vingui d'on vingui la protesta.
L'operació Pandora és només una altra etapa d'aquest cicle repressiu, a través
del qual han traslladat el discurs i les acusacions de terrorisme a les lluites
socials.
-. El
terme 'terrorisme anarquista' sembla cosa del segle XIX...
-. Per
molta gent, és obvi que el terrorisme anarquista no existeix. Només és real en
l'àmbit judicial i mediàtic. La invenció del fenomen respon a una necessitat de
criminalitzar determinats sectors dels moviments populars per fer por a la
resta. Els poderosos pretenen rentar-se la cara i posar-se la careta de
víctimes, quan s'han dedicat a pegar-nos a les manifestacions, a retallar drets
socials, a ficar la mà a la caixa...
-. Creus
que, un cop desapareguda ETA, l'Estat espanyol ha desplegat l'aparell
antiterrorista contra els moviments socials?
-. A
l'Estat espanyol, sempre s'ha fet política amb el terrorisme. Ara, com que no
hi ha cap organització armada, tots els discursos i l'aparell que havien
destinat a la creació d'un enemic intern perden la seva raó de ser. Per tant,
necessiten crear enemics nous i els han anat a buscar als moviments socials,
tant al llibertari com a l'antifeixista, l'obrer o el del 15-M.
-. La
retòrica antiterrorista es pot transformar en terrorisme d'Estat?
-. Per
mi, terrorista és qui ens condemna a la misèria. Terroristes són els que no
paren de decidir sobre la meva vida i m'incriminen quan prenc consciència de la
situació i assenyalo les seves responsabilitats. I els primers responsables
d'aquest operatiu són la Generalitat de Catalunya i els Mossos d'Esquadra. Sí,
és sota les ordres del govern del president Mas que els Mossos han demanat
l'autorització a un tribunal d'excepció com l'Audiència Nacional per dur a
terme la investigació i no a l'inrevés. Responsabilitat, també, de l'Audiència,
hereva del Tribunal d'Ordre Públic franquista. I, en última instància, cal no
oblidar el paper còmplice dels mitjans, que han transmès el relat policial de
manera acrítica com si fos la realitat.
-. Aquestes
tàctiques de la Generalitat contrasten amb la imatge d'un Artur Mas perseguit
per la 'injustícia' dels tribunals espanyols...
-. Això
ens ha de fer veure quina és la veritable cara de CDC. El partit de Mas ens vol
fer entendre que l'enemic del poble català resideix a Madrid. En realitat,
l'enemic dels drets polítics i socials el tenim tant aquí com allà: això ho hem
de tenir clar. Quan parlem del tema del Procés, hem de saber quin tipus de gent
tenim al davant. Des de l'època de Felip Puig a Interior, s'observa un canvi
substancial en l'actuació repressiva de la Generalitat. Els Mossos estan
descontrolats? En part sí i en part no, perquè segueixen ordres polítiques
nascudes d'una estratègia contra els moviments socials que va començar fa uns
anys i que encara estem patint.
-. Quin
ha de ser el paper de la societat davant aquests casos?
-. Veure
el rebuig social que han generat tant el cop repressiu que he patit jo com els
que s'han emprès contra vaguistes o manifestants d'Aturem el Parlament em fa
pensar que hi ha un gruix important de la població que pren consciència del
problema. Sobretot, vull donar les gràcies per totes les mostres de suport que
he rebut de múltiples esferes. Quan t'enfrontes a una acusació així, ajuda molt
veure i sentir aquesta mobilització, aquesta resposta solidària. Et dóna forces
per seguir endavant a l'hora de denunciar l'arrel política de tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada