Comunicat
del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
Ermengol
Gassiot Ballbè, Secretari General de la Confederació General de
Catalunya (CGT) es declara objector de consciència i no formarà
part demà dia 20 de desembre de la mesa electoral de Vilobí del
Penedès (Barcelona) on ha estat designat vocal. Assistirà en el
moment de constitució de la mesa per lliurar a la seva presidenta
l’escrit on manifesta les raons de la seva objecció de
consciència.
La
seva acció pretén cridar l’atenció sobre dos aspectes:
1.-
Una crítica a l’actual sistema que circumscriu la participació
política de la immensa majoria de la població al fet de votar cada
cert temps. Es confereix així el monopoli de fer política a les
institucions, mentre normatives cada cop més restrictives penalitzen
les formes populars de política com ara manifestacions, assemblees
públiques, ocupacions, vagues, desobediència civil, etc.
2.-
Una crítica a un sistema polític centrat en el màrqueting dels i
les candidates i buit de debat real en base programes i continguts,
però en canvi sotmès als dictats de les grans organitzacions del
capitalisme internacional (l’OTAN, la UE, el BM, l’FMI..).
L’objecció
de consciència de l’Ermengol Gassiot és una més de diverses
mostres de rebuig al règim parlamentari de base electoral com a
única manera de fer política. Aquest 20 de desembre seran moltes
les persones que duran a terme accions similars. Totes elles
s’exposaran a les sancions judicials que estableix l’article 143
de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que
respecte a aquesta qüestió estableix:
“Artículo
143.- Delitos por abandono o incumplimiento en las Mesas electorales.
El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales así como sus
respectivos suplentes que dejen de concurrir o desempeñar sus
funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa
justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone
esta Ley, incurrirán en la pena de prisión de tres meses a un año
o multa de seis a veinticuatro meses.”
I
a (art. 137): “Por todos los delitos a que se refiere este Capítulo
se impondrá, además de la pena señalada en los artículos
siguientes, la de inhabilitación especial para el derecho del
sufragio pasivo.”
La
CGT de Catalunya defensa la llibertat de pensament que reivindica amb
aquest acte el seu Secretari General, i la necessitat imperiosa de
promoure una política basada en la lliure participació de tota la
població resident al territori, ja que els propis processos
electorals neguen el dret a vot a una gran quantitat de persones
migrants que resideixen entre nosaltres, i circumscriuen la
participació exclusivament a delegar a representants institucionals
cada 4 anys, la qual cosa no garanteix l’accés a la participació
real de la societat en la presa de decisions sobre aspectes com el
model econòmic i de relacions laborals, entre molts d’altres.
Per
tot plegat, la objecció de consciència del Secretari General de CGT
Catalunya s’emmarca en el qüestionament d’un model de
participació política exclusivament institucional. La desobediència
civil és i ha estat un dret inalienable per qüestionar l’status
quo al llarg de la història, i la reivindiquem com una eina per
aconseguir una societat socialment justa i lliure.
Telf.
contacte: 691209981 (Moisès Rial. Secretari Comunicació) i
692057651 (Ermengol Gassiot, Secretari General)
Barcelona,
a 19 de desembre del 2015
Secretariat
Permanent del Comitè Confederal de CGT Catalunya
Escrit
que demà presentarà a la Presidència de la mesa electoral del
20-D:
Ermengol
Gassiot Ballbè, secretari general de la CGT de Catalunya, manifesto
la meva objecció de consciència a la participació en una mesa
electoral aquest 20 de desembre.
Molts
de nosaltres som ja de les generacions que tenim consciència d’haver
viscut sempre sota una democràcia parlamentària de base electoral.
Una vegada i una altra hem vist com cada quatre anys se’ns crida a
votar en un procés electoral per cobrir vacants a una determinada
institució, des dels ajuntaments fins al Parlament europeu. Potser
algunes vegades hem votat i potser en altres ocasions no ho hem fet.
El cas és que ens hem acostumat a viure sota un règim on es limita
la nostra capacitat de fer política, com a persones normals, que
treballem per guanyar-nos la vida, a aquest acte puntual de votar. Un
dia, uns minuts, cada cert temps. I quan decidim fer política al
carrer i a la feina manifestant-nos, ocupant places, tractant de
frenar mesures injustes o de crear espais de contrapoder, se’ns
envia la policia o se’ns apliquen mesures legals aprovades per
aquestes mateixes institucions.
El
funcionament de l’actual sistema representatiu està limitat a
prendre decisions cada vegada més anecdòtiques doncs el poder
econòmic, el capitalisme, és realment el posseïdor del poder real.
Un poder que disciplina governs, quan no els controla totalment. Què
ens permeten que decidim, doncs? Com gestionar les engrunes de
l’explotació i la injustícia i legitimar aquesta submissió com
la forma adequada de fer política?
En
contra del que hauria de ser, aquestes institucions monopolitzen la
política i ens alienen de la nostra capacitat de decidir en el dia a
dia com volem que sigui la nostra vida col·lectiva i individual. Hem
vist aquests darrers anys a la presó massa companys pel simple fet
de fer política, des de l’Alfon de Vallecas a sindicalistes com la
Laura de Barcelona, passant per membres de moviments socials com en
Sergi o, a un altre nivell, el mateix Arnaldo Otegi.
I
també ens hem acostumat a observar com al cap de pocs dies d’un
procés electoral, quan ja no hi ha cadires en joc, aquestes mateixes
institucions anuncien mesures que no formen part de cap programa
electoral o, fins i tot, contravenien les promeses i compromisos en
campanya de qui les governa. Pujar l’IVA quan es deia que es
baixaria, retallar unes pensions que es va garantir que es
millorarien, facilitar la privatització de l’energia després de
dir que se’n garantiria un accés universal. L’obediència a la
Troika i als poders financers internacionals, feta llei en la reforma
constitucional de fa pocs anys, exemplifica també com de normal és
fer una política oculta. És a dir, diferent de la que es diu que es
faria.
Un
sistema de presa de decisions col·lectiu, a banda de ser constant,
ha de fonamentar-se en la participació activa i voluntària.
L’actual no ho és. Ho hem patit i ho sabem. Simptomàtic és que,
per exemple, l’assistència a les meses electorals estigui
garantida per mesures punitives com les que estableix l’art. 143 de
la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Allà on no
arriba el convenciment, s’imposa la por.
Per
raons com aquestes, però sobretot com a crida a rebutjar activament
que el monopoli de la política recaigui en unes institucions
allunyades de la població, Ermengol Gassiot, secretari general de la
Confederació General del Treball de Catalunya declaro i porto a la
pràctica avui, 20 de desembre, la meva objecció de consciència a
participar en una mesa electoral a les eleccions parlamentàries
espanyoles. Junt a aquest rebuig reitero el compromís de fer de la
política part del nostre dia a dia. A transformar la delegació en
implicació i participació. A ser un més en la creació i
consolidació d’espais de contrapoder popular a places i centres de
treball amb la finalitat de construir un món coherent amb els
interessos de la gran majoria de la població.
Ermengol
Gassiot Ballbè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada