"El diari 'El País' ha ajudat tot el que ha pogut Ciutadans"

"Ciutadans és un nucli molt reduït de persones, que prové fonamentalment de l'economia de la bombolla

"El seu equip està integrat per gent que ve de l'economia de la bombolla, lligada al boom immobiliari o als serveis jurídics de La Caixa." 

"Pocs mesos abans de les eleccions catalanes del 2010 les enquestes els deixaven fora del Parlament, finalment van mantenir els tres diputats. Després ja els va venir tot rodat". 

"Els comptes no quadren i ens van donar l'excusa que no tenen diners per pagar comptables, tot i que es deixen quatre milions d'euros per a la campanya de les generals". 

"Zaplana i Bono suposen una ajuda molt important perquè es vegi que han deixat enrere l'etapa de ser una mena de lumpen del PP-PSOE i es converteixin en una alternativa de govern seriosa". 

Entrevista a Josep Campabadal (Barcelona, 1977) un dels autors del llibre 'De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del neoliberalismo' que retrata l'origen i l'evolució del partit d'Albert Rivera.  

DIRECTA 16/12/2015 

Marc Font 

‘De Ciutadans a Ciudadanos. La otra cara del neoliberalismo’ (Foca) retrata l'origen i l'evolució del partit liderat per Albert Rivera, que en pocs mesos ha passat de ser el sisè partit del Parlament de Catalunya --ara ja és el segon-- a aspirar a la governabilitat de l'Estat espanyol. A escassos dies de les eleccions al Congrés del 20 de desembre, entrevistem Josep Campabadal (Barcelona, 1977) l'autor del llibre juntament amb el valencià Francesc Miralles. L'obra mostra una formació encapçalada per persones que "venen de l'economia de la bombolla immobiliària", que canvia els seus principis en funció del moment i que malgrat fer bandera de la transparència presenta nombrosos episodis d'opacitat. Els exministres José Bono (PSOE) i Eduardo Zaplana (PP) són dos dels noms vinculats al poder a l'Estat espanyol que han acompanyat Rivera i li han permès erigir-se en la gran esperança de la dreta i dels sectors financers per rellevar el PP.  

-. Els impulsors de Ciutadans tenien un perfil i un origen molt diferents dels seus actuals dirigents. Eren professors universitaris i persones vinculades al món de les lletres. Qui són Ciutadans ara i d'on vénen els dirigents del partit?

-. Ciutadans és un nucli molt reduït de persones, que prové fonamentalment de l'economia de la bombolla. És un partit que comença quan hi ha una confluència de dos sectors: un són els intel·lectuals del grup del Taxidermista [el restaurant de la plaça Reial on el 2005 es va gestar el manifest que va donar origen al partit] i l'altra és l'activisme espanyolista que hi havia hagut a Catalunya. D'entrada hi ha la unió dels dos sectors, però després hi ha una baralla on s'imposa el moviment activista i s'escull un candidat que és mig de consens, que és l'Albert Rivera, amb un equip que no pertany a cap dels dos grups. El seu equip està integrat per gent que ve de l'economia de la bombolla, lligada al boom immobiliari o als serveis jurídics de La Caixa, com ell mateix i el també diputat José María Espejo-Saavedra. Aquest sector és el que es fa amb el poder i després de sobreviure èpoques molt dures, ara hi ha un equip molt cohesionat.

-. Bàsicament són gent molt fidel a Albert Rivera, a qui sembla que professin gairebé un culte a la personalitat.

-. Sense el gairebé diria. S'arriba a aquesta situació després de diverses purgues internes i primer cauen alguns dels impulsors de Ciutadans, com Arcadi Espada o María Teresa Giménez Barbat, i després ho fan els sectors més activistes, dels que formaven part Antonio Robles i José Domingo [diputats del partit en la seva primera legislatura al Parlament].

-. Ciutadans és un projecte de classe?

-. És un projecte de classe. El 27-S va obtenir els millors resultats a Barcelona a la secció censal 54 del districte 5 [a Sarrià-Sant Gervasi], just on hi ha els oprimits per la burgesia independentista [riu].

-. Com expliqueu que un partit amb una trajectòria de 10 anys pugui vendre's a l'Estat espanyol com quelcom gairebé nou? El punt d'inflexió és la famosa frase del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, dient que "necessitem un Podemos de dretes"?

-. El tema de l'Oliu hi contribueix molt, però també hi ha el factor que tothom intenta vendre's ara com a nou i s'intenten colar coses que no ho són. Convergència busca canviar de nom, Pedro Sánchez diu que és el 'nou PSOE', ICV governa a l'Ajuntament de Barcelona, on ha estat 30 anys, gràcies a la confluència. Al final el que és nou és molt relatiu. 

-. Per què s'ha consolidat Ciutadans i no UPyD com l'opció regeneracionista per la dreta, amb totes les cometes que es vulguin?

-. Per dues raons. Per la conjuntura molt favorable que s'ha trobat Ciutadans, bàsicament pel procés independentista i l'enfonsament del PP i el PSC a Catalunya, i després pels errors propis d'UPyD, que han permès que C's se'l mengi.

-. Teniu la sensació que sense el procés independentista no s'hauria convertit en un partit d'abast estatal?

-. Aquesta sensació la tenen ells mateixos. Estaven convençuts que no s'havien d'expandir. De fet, quan neixen com a partit desperten interès i es comencen a constituir agrupacions per Espanya, però són ells els que les frenen, perquè tenien molt assumit que eren un partit català i que no podien sortir d'aquí. Una mica aspiraven a ser la UPyD de Catalunya i arribar a un acord amb la Rosa Díez que els permetés sobreviure i tenir a Catalunya la seva quota de poder sense que els molestessin gaire. 

-. Però en tot cas, ja va haver-hi un intent fracassat d'expansió i van participar en les eleccions espanyoles de 2008, amb un resultat desastrós. El 2011 no repeteixen i no hi concorren i ara estan en una situació molt diferent. A què es deu aquesta capacitat de resistència?

-. Just en el moment en què semblava que arribaven al seu punt final, va sortir la sentència del Tribunal Constitucional [sobre l'Estatut]. El debat es va polaritzar i si pocs mesos abans de les eleccions catalanes del 2010 les enquestes els deixaven fora del Parlament, finalment van mantenir els tres diputats. Després ja els va venir tot rodat, perquè el seu competidor en aquell moment, el PP, va fer un pacte amb els "separatistes" [en referència a CiU] i aleshores ja comença la seva rampa de llançament.

-. Sobre l'acusació de ser el partit de l'Ibex apunteu, bàsicament, que a les grans empreses ja els va bé la seva existència perquè té un programa econòmic que les beneficia.

-. De fet, seria més equilibrat parlar d'un dels partits de l'Ibex. Ciutadans va molt bé perquè els partits que tradicionalment han defensat determinats interessos econòmics estan molt cremats i va aparèixer un partit, com Podemos, bastant poc controlat en aquell moment. Hi ha molta rumorologia sobre el seu finançament, però com que tenim els nivells de transparència que tenim, no ho podem saber. Al juliol, va sortir l'informe del Tribunal de Comptes sobre el 2013 i no podem saber encara res de l'any passat, que va ser el de l'expansió [de Ciutadans] i el de les eleccions europees. Diuen que tenen un 10 en transparència, però al web de Ciutadans apareixen els comptes només fins abans de les europees. El Tribunal de Comptes té el monopoli en la fiscalització dels partits i és un organisme amb un 'endollisme' de nivell borbònic, que no s'ha assabentat ni dels ERO d'Andalusia, ni del cas Millet, ni de la Gürtel. A la pràctica té la credibilitat que té, però ningú més pot mirar els comptes. Fa uns dies sortia a El Mundo que Abengoa l'estava finançant [a C's]. L'únic que sabem ara és com s'han finançat els partits polítics a Espanya durant més de tres dècades i d'aquí a uns anys sabrem com es financen ara i pinta que no serà molt nou.

-. Més enllà del cas de Jordi Cañas [imputat per frau fiscal], documenteu altres casos de càrrecs de Ciutadans que arrosseguen imputacions per escàndols de corrupció quan formaven part d'altres partits, sobretot a Madrid o al País Valencià. A l'hora de la veritat, la regeneració i lluita per la corrupció no és real?

-. El que explica millor el que és Ciutadans amb la corrupció és el cas de la Carme Pérez, que va entrar com a independent de diputada al Parlament, va fer una feina magnífica sobre la sanitat i, fonamentalment, l'hospital de Sant Pau, i ara està a fora de les llistes. I segurament és la millor parlamentària que han tingut. La regeneració és un eslògan que poden vendre i com que relativament tenen poc passat, sobretot si se'ls compara amb el PP, PSOE o Convergència, queden bé.  

-. Al llibre i en un article a 'Ctxt' heu denunciat que els comptes de Ciutadans no quadren i que no queda gens clar d'on provenen tots els seus ingressos. El partit amaga res?

-. Creiem que sí. La setmana passada la revista Interviu publicava que algunes campanyes [de les municipals] les pagaven directament els candidats locals en comptes del partit com a tal. Els comptes no quadren i ens van donar l'excusa que no tenen diners per pagar comptables, tot i que es deixen quatre milions d'euros per a la campanya de les generals. Diuen que només tenen dos comptables i no han pogut fer un seguiment professional i decent com el que fem tots. L'altra cosa que deien és que hi havia hagut un problema entre els documents comptables com a tal i els power points per explicar-los. La informació no quadra. Per tant, rigor poc. Venen Dinamarca, però de Dinamarca [tenen] poc.

-. Expliqueu en profunditat com va gestar-se l'aliança amb la formació ultradretana i euroescèptica Libertas a les eleccions europees del 2009, basada fonamentalment en el fet que el multimilionari irlandès Declan Ganley aportava molts diners, sense que els principis i la ideologia importessin gaire.

-. La idea és la d'un partit en venda. Els que en aquell moment salten del partit, com [Antonio] Robles o [José] Domingo, acusen Rivera d'haver-se venut el partit. I és molt interessant en el moment en què passa perquè dos anys abans s'havien carregat la part centrista del partit, perquè deien que volien fer un partit d'esquerres. Però tot això desapareix de sobte per anar-se'n amb Ganley i Miguel Durán, que no representaria precisament el sector més socialdemòcrata d'Espanya. 

-. Segons algunes fonts que citeu, Ganley hauria aportat dos o tres milions d'euros per a la campanya de les europees, però oficialment el partit mai ha concretat quants diners va rebre i què n'ha fet.

-. No n'han dit res i arran d'una reforma de Zapatero, Ciutadans no havia de ser fiscalitzat pel Tribunal de Comptes perquè era un partit d'àmbit autonòmic. La reforma va fer que només els mirés la Sindicatura de Comptes, que només comprovava si s'havien entregat els comptes. L'únic que han reconegut de l'aliança amb Libertas és que va ser un error, basant-se en la qüestió ideològica, però sobre els diners no en sabem res. Només que ho van negociar Rivera i [José Manuel] Villegas [vicesecretari general del partit i candidat al Congrés].

-. Fa un any, 'El País' publicava la primera enquesta que convertia Ciutadans en un partit amb pes estatal, quan tota la resta li donaven una intenció de vot irrisòria. Prisa és un actor clau en el seu enlairament?

-. Veurem quin és el suport que té a les urnes el 20-D, perquè en les municipals i autonòmiques van tenir uns resultats inferiors als que preveien les enquestes. Però és cert que si es pot vendre com un partit d'alternativa de govern és gràcies a l'enquesta que va publicar El País, just dues setmanes després de la que donava Podemos com a guanyador. I a partir d'aleshores comença a consolidar-se. Està molt clar que Prisa i, concretament, El País els han ajudat tot el que han pogut. Tradicionalment els seus interessos no han estat gaire arrenglerats amb el que podríem anomenar bolivarià i no els feia cap gràcia que un partit com Podemos pogués arribar a tocar poder. I com a tanta altra gent, Ciutadans li va anar molt bé [a Prisa]. 

-. L'embrió de l'expansió actual per l'Estat és el Movimiento Ciudadano, que va comptar amb el suport d'antics dirigents del PSOE, com José Bono, i del PP, com Eduardo Zaplana. Quin paper hi han jugat?

-. També hi ha el cas d'Alfonso Guerra, que des del minut u de la fundació del partit els dóna suport i és qui els presenta Miguel Moreno [el propietari de Festina que va proporcionar a C's la seva primera seu, ubicada a la plaça Urquinaona] i el primer a felicitar-los quan entren al Parlament. En el cas valencià està documentadíssima l'ajuda que han tingut de sectors zaplanistes. Quan presenten Movimiento Ciudadano a Madrid són Zaplana i Bono els que s'asseuen al costat de Rivera com a representants del millor del millor del PP i el PSOE. Per tant, que es pugui vendre això com a una cosa nova... Zaplana i Bono suposen una ajuda molt important perquè es vegi que han deixat enrere l'etapa de ser una mena de lumpen del PP-PSOE i es converteixin en una alternativa de govern seriosa.

-. Ciutadans defensa una reforma recentralitzadora de la Constitució espanyola.

-. En l'àmbit constitucional el que plantegen és una contrareforma. Però és un partit que pot dir una cosa i just la contrària l'endemà. Tenen un programa molt centralista, però si després l'han de modificar per arribar a un acord amb qui sigui, el modificarien sense problemes. Per exemple, [Luis] Garicano [el gurú econòmic del partit] havia defensat fins fa un any el concert econòmic i el blindatge de competències per a Catalunya i ara ja no ho fa, però si d'aquí a uns mesos li interessa, pot tornar a canviar.