Rajoy:
"La unitat de la nació espanyola no es toca, no s'hi juga i no
es negocia".
El
president del Govern espanyol és aclamat amb crits d'"Espanya,
Espanya" a Màlaga.
La
resposta electoral patriota espanyolista al procés català és PP i
Ciutadans, segons el CIS.
Jaume
Soler, cofundador de la CUP, destapa el paper contrarevolucionari del
seu partit, Poble Lliure, ja que defensa la presidència d’Artur
Mas i l’hegemonia burgesa de les lluites d’alliberament nacional,
esmentat la tàctica de V. I. Lenin.
Cristina
Cifuentes topa amb la realitat de l’independentisme al ‘Salvados’
de Jordi Évole.
[Barcelona
(República Catalana) 04/12/2015]
Per L’AMIC DEL POBLE
Segons
l’Agència Catalana de Notícies, a Màlaga el novament candidat
del PP a la presidència del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ahir
dijous fou aclamat amb crits d’”Espanya, Espanya" en el seu
últim míting abans de l'inici de la campanya electoral.
Rajoy
ha promès "defensar la unitat de la nació espanyola", que
segons ha dit "no es toca, no s'hi juga i no es negocia".
El president en funcions del Govern espanyol, que ha situat la
qüestió catalana com el tercer dels quatre objectius del seu govern
durant la pròxima legislatura, al costat de “l'ocupació”, les
“prestacions socials” i la “lluita contra el terrorisme
islàmic”, ha assegurat que la seva formació és l'única capaç
de donar respostes encertades a aquests reptes. "Una cosa és
participar en tertúlies, inventar-se partits des de la televisió i
una altra prendre decisions en moments difícils", va dir a
Màlaga.
En
el míting a Màlaga, Rajoy assegurà que a diferència d'altres
formacions, el PP no és un partit "d'una sola persona" ni
tampoc una "coalició de coalicions allunyades de la realitat"
ni tampoc "el partit que ha portat Espanya a la pitjor crisi en
dècades", sinó el que ha fet possible la recuperació
econòmica. Va prometre de nou que els emprenedors que contractin
treballadors indefinits o converteixin contractes temporals a
indefinits no hauran de pagar cotitzacions a la Seguretat Social pels
primers 500 euros de sou durant quatre anys, fet que farà que sigui
"més barat fer un contracte indefinit que no pas un contracte
temporal". En aquest marc, va insistir que si govern a la
pròxima legislatura el Govern espanyol tornarà a baixar els
impostos a les empreses, als particulars i als emprenedors.
El
moment més àlgid del míting, però va ser quan abordà la qüestió
catalana. Va ser llargament aplaudit pels assistents al míting quan
va afirmat que el tercer objectiu del seu govern és "defensar
la nostra nació" perquè "la unitat de la nació espanyola
no es toca, no s'hi juga i no es negocia". En aquest sentit va
reiterar que la sobirania "nacional" serà el que
decideixen "tots els espanyols" que són "iguals en
dret, deures i obligacions" visquin on visquin. També ha
afirmat que la llei "es compleix i tots hi estem sotmesos",
també "el president de la Generalitat de Catalunya".
La
resposta electoral patriota espanyolista al procés català és PP i
Ciutadans, segons el CIS
L’enquesta
del CIS just abans de la campanya electoral parla clar: l’electorat
patriota espanyolista respondrà el 20-D al procés sobiranista de
Catalunya amb un anticatalanisme més acèrrim. Si en l’actual
legislatura el PP ha ocupat 186 escons i majoria absoluta, el Centre
d’Investigacions Sociològiques diu que l’espanyolisme patrioter
tornaria ocupar els mateixos seients, però repartits entre el Partit
Popular (120-128) i els encara més anticatalans Ciutadans (63-66).
De fet, la combinació entre els partits de Rajoy i Rivera és
l’única versemblant que sumarà després del 20-D, segons el CIS,
ja sigui amb un suport intern o extern de C’s a la formació que
ara governa. Amb tot, l’aproximació desinfla lleument les
expectatives de Rivera i el PSOE mantindria la segona plaça amb
77-89 escons, a 8 punts del PP i només 2 davant de C’s. En
qualsevol cas, els tres partits contraris al referèndum
d’independència catalana sobrepassarien els dos terços dels vots
totals a nivell de l’Estat espanyol (68,4%). Pel que fa a Podem, en
trauria 23-25 que, juntament als d’En Comú Podem, Compromís i En
Marea, s’enfilarien als 45-49. Uns resultats que deixarien a Pablo
Iglesias amb molt poca influència a la cambra baixa i tancarien la
porta de manera definitiva a la tercera via federal espanyola.
Jaume
Soler destapa el paper contrarevolucionari de Poble Lliure, ja que
defensa la presidència d’Artur Mas i l’hegemonia burgesa de les
lluites d’alliberament nacional, esmentat la tàctica de V. I.
Lenin
El
destacat militant de Poble Lliure, Jaume Soler, mà dreta de Carles
Castellanos, és un dels homes que van signar els antics estatuts de
la fundació de la CUP l’any 1986, canviats fa pocs anys per un de
nous, inspirats dels de l’antiga CNT. “Nosaltres, a Arbúcies, i
el nucli de Sant Pere de Ribes i alguns altres, som la proto-CUP!”,
diu rialler. Soler fou alcalde d’Arbúcies (la Selva) del 1979 al
2003. I des d’aquest poble va impulsar el primer
referèndum que s’ha fet a l’Estat espanyol, fa més de vint
anys, sobre un afer local. Pro sandinista, i forner de professió,
Soler també és cofundador de l’Assemblea Nacional Catalana, on
actualment és molt actiu. El portal VilaWeb ha volgut entrevistar
una de les persones que van ajudar a fundar la CUP, ara que la
formació viu un debat creixent sobre què caldria fer per a
desencallar la investidura d’Artur Mas. En una entrevista a VilaWeb
pren posició sense embuts a favor de la presidència d’Artur Mas.
Valora l’article de David Fernández en què demana dos vots per a
Mas: “És un exercici d’utopia pragmàtica. Un article en què
queda molt clar que no es poden rebutjar els objectius finals que té
la CUP. I analitza --des d’un punt de vista estrictament marxista
de l’anàlisi de la realitat-- que hi ha unes circumstàncies que
hem d’aprofitar. Jugar el partit, en diu. Hem d’agafar aquest
tren, o no hem d’agafar aquest tren, que deia Lenin. Ell ho deia en
un altre moment i per derrotar Karenski, cert, però la filosofia
l’aplico i trasllado aquí.” Sobre si donaria els dos vots com
proposa ell: “A mi m’agradaria, si pogués aconsellar i decidir,
cosa que no faig, un pacte que garantís la governabilitat. Perquè
no només és resoldre l’entrebanc actual, imprescindible, sobre la
presidència. No pot ser una solució d’emergència i hem de mirar
per la governabilitat a divuits mesos. O a sis. Aquí hi veig gent, i
de totes tres forces polítiques, que continua jugant a
l’autonomisme. Als jocs de les estructures velles, partidàries.
Aquí ens trobem en una situació de transitorietat. Necessitem un
govern provisional i aquesta excepcionalitat em sembla que hi ha gent
que no té sensibilitat per a entendre-la.” VilaWeb li pregunta que
com va ser un dels que la va ajudar a fundar, què pot
passar ara dins la CUP, i Soler respon: “No ho sé. Jo et diré el
que n’espero. N’espero la responsabilitat del moment històric,
del paper de la CUP i de la consciència de tots els militants. Crec
que la CUP és imprescindible. Posats a fer demagògia, es pot fer la
independència sense Convergència? No. Però la CUP és tan
necessària com aquesta altra força. I nosaltres diem: alerta,
Convergència, perquè si CDC no està per la independència, doncs
potser us passarem per sobre. S’ha demostrat que la CUP ha estat
determinant als pactes del 9-N. Aquest sentit de la responsabilitat i
d’apoderament que ha de tenir un militant o dirigent, pensi o no
pensi com en David, em fa veure que la CUP continuarà essent una
eina íntegra. És a dir, sense divisions, i útil al procés.” Tot
seguit, retreu que la majoria de membres de l’Organització
Socialista d’Alliberament Nacional Endavant no ho són, de la CUP,
altres, sí. Sobre la militància d’Endavant afirma descaradament
que: “Tinc la impressió que a l’entorn d’allò que ha
representat la CUP hi ha gent que ha necessitat un espai organitzat i
amb sigles. Gent que han considerat que la CUP era un bon element i
hi ha entrat. No és gens dolent. Jo demanaria a aquesta gent que si
són voluntàriament a la CUP vegin que la CUP té un component
revolucionari, però revolucionari independentista. I això no es pot
separar en dos nivells desiguals. L’any 1968 la creació del PSAN
conjumina els dos aspectes: la lluita social i la lluita nacional. Si
això era veritat l’any 1968, imagina’t ara, en un procés en què
les masses, de manera transversal, han assumit la independència com
a motor de canvi. Ara no pot arribar algú que ignori aquesta
realitat. I menys que la ignori des de dins. Em sembla una mica
absurd. Espero que acabin assumint aquesta realitat: sense
independència no hi ha revolució. Paraules de Titot.” I que: “No
m’ho vull mirar com un combat de guanyadors i vençuts. No es
tracta d’això. I crec que els 72 diputats s’haurien d’oblidar
de les sigles. Jo m’adreço als 72 amb noms i cognoms. S’ha de
mirar que les coses es garanteixin bé, i que ningú hagi de cedir.
En Fernández va per aquí: nosaltres cedim en aquesta qüestió, que
a mi em sembla anecdòtica, i que s’ha sacralitzat excessivament,
que és el no a Mas. I que la dreta de Junts pel Sí o, més ben dit,
sectors de fora del parlament, aquests militants destacats de CDC que
no paren de xerrar, hauran d’assumir això que els fa venir pell de
gallina: el pla de xoc.”
Cristina
Cifuentes topa amb la realitat de l’independentisme al ‘Salvados’
de Jordi Évole
La
presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes (PP), va
anar a Barcelona, on el periodista Jordi Évole l’havia convidada a
participar en el programa ‘Salvados’, que s’emet diumenge a La
Sexta. Évole porta Cifuentes a un pis del carrer de Casp, perquè
parli amb famílies independentistes i no independentistes. Un dels
veïns li diu: “Jo demano normalitat, i la normalitat és
negociació.” Cifuentes reprodueix tòpics sobre l’independentisme,
com ara: “Quan tens davant algú que no vol parlar és molt
complicat.” I el veí li respon: “És una caricatura de la
situació.” http://www.lasexta.com/programas/salvados/avances/cristina-cifuentes-vosotros-entendeis-que-que-decis-que-piensa-parte-solamente-sociedad-catalana_2015120300299.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada