CRÒNICA TRENTA SET DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Placa honorífica en una biblioteca pública de la Rambla de Barcelona

Andreu Nin mai hauria fet president un representant de la burgesia. 

“La revolució social, fi suprem al qual s’ha de subordinar tot”.  

Anonymous entra dins la jornada de reflexió.

La xarxa d’activistes anònims endega una campanya consistent tal i com va comprometre’s fa uns dies a les portes de la jornada electoral. 

"Sólo ha quedado basura en Ciudadanos, la buena gente se ha ido o la han echado".

Por, decepció, engany, injustícia... són alguns dels adjectius que ex membres de C’s usen per descriure el partit taronja.

[Barcelona (República Catalana) 19/12/2015] 

L’AMIC DEL POBLE

Andreu Nin mai hauria fet president un representant de la burgesia. Per això fou assassinat per la República burgesa espanyola i els seus sicaris stalinistes de debò. D’acord amb Andreu Nin de cap manera es podrà alliberar Catalunya de la mà d’Artur Mas i Convergència/Democràcia i Llibertat. Andreu Nin va escriure a la seva obra ‘Els moviments d’emancipació nacional’: “La posició del proletariat en aquesta qüestió ha d’ésser clara, concreta i inequívoca: inspirar-se en el propòsit d’estrènyer els llaços de solidaritat entre els obrers de les diverses nacions que formen l’Estat actual i impulsar el moviment [d’emancipació nacional català o d’una altra nació] en el sentit de la revolució social, fi suprem al qual ha de subordinar-se tot”. Al contrari dels agents capitalistes del partit oportunista i socialdemòcrata Poble Lliure que vol enfonsar la CUP des de dins i que enfront l’abstenció activa a unes eleccions espanyoles defensa el vot neoautonomista de Democràcia i Llibertat així com de la decadent ERC. El partir de l’empordanès Carles Castellanos i el selvatenc Jaume Soler representa la contrarevolució autonomista que vol mantenir a Catalunya el poder de la burgesia pujolista. Cal recordar que l’any 1974 el partit mare de Poble Lliure, PSAN (Provisional) estava integrat a l’Assemblea de Catalunya de Jordi Pujol i el PSUC/PCE i també la plataforma de l’MSC de Joan Reventós i el col·lectiu socialdemòcrata de Pasqual Maragall, que es deia Convergència Socialista  de Catalunya, òrgan polític del que va sortit el 1976 el PSC, nou partit al qual no es va afegir el PSAN (Provisional), que canvià el nom per IPC i més endavant entrà conjuntament amb el PSAN (m-l)  a l’estructura Arxiu, que es digué Terra Lliure. Però això ja és una altra història, de ruptures i escissions, sempre amb el mateixos protagonistes.  

Sobre la defensa d’un front patriòtic burgès català que fa Poble Lliure i els embolics d’aquest sector polític hi ha el llibre de Carles i Roger Castellanos ‘El fenòment nacional’ (2015), on es condemna la subordinació proletària de la lluita d’alliberament nacional català, i ‘Memòries d’un rebel’ (2003), de l’antic dirigent d’Arxiu i Terra Lliure Frederic Bentanachs, on s’exposen un munt de contradiccions històriques del PSAN (Provisional)/IPC i del PSAN (m-l) de Josep Guia, ara hivernat dins Solidaritat Catalana per la Independència (SI), com ara l’assemblea constituent de l’MDT l’11 de març de 1984 al Centre de Lectura de Reus en la qual personalment hi vaig participar i la mateixa tarda, amb altre gent, vaig abandonar davant la imposició militar interclassista de la Comissió Política de Terra Lliure i del PSAN (m-l).

Sobre la lluita socialista revolucionària a Barcelona i arreu dels territoris catalans que segurament s’haurà de lliurar una vegada l’aparell de l’Estat capitalista espanyol consideri necessari endegar mesures repressives contra el moviment d’emancipació nacional  passades les eleccions espanyoles de demà diumenge, cal recordar el que va escriure Miguel de Cervantes sobre la gent de Barcelona del seu temps, a ‘Las dos doncellas’. Cervantes presenta Barcelona com la ciutat “temor y espanto de los circunvecinos y apartados enemigos, regalo y delicia de sus moradores, amparo de los extranjeros, escuela de la caballeria, ejemplo de lealtad y satisfacción de todo aquello que una grande, famosa, rica y bien fundada ciudad puede pedir un discreto y curioso deseo”. I a l’obra ‘Los trabajos de Persiles y Segismundo’ Cervantes escriu: “Los corteses catalanes, gente enojada terrible y pacífica suave; gente que con facilidad dan la vida por la honra y por defenderlas entrambas se adelantan a sí mismas”.

Anonymous entra dins la jornada de reflexió

Anonymous avui entra en acció

Des del perfil de twitter d’Anonymous @Anonymous_UE, els activistes anònims conviden a reflexionar a la ciutadania amb tot un seguit de material que es composa de reculls de premsa, reportatges, o portades de diaris. A través dels hashtags #AnonymouscontraCiudadanos o #Nadaquereflexionar el material que s’hi pot trobar és pràcticament infinit. Per exemple, la tendenciosa portada d’avui del diari ABC on apareix Rajoy en una imatge pessebrista, és comparada precisament amb un quadre on Jesús rep l’adoració de molts fidels. El pla de la fotografia i el gest és exactament el mateix i sembla que hi hagi precisament aquesta voluntat comparativa.

Els activistes anònims denuncien la parcialitat de la premsa espanyola 

El perfil pretén denunciar, precisament, que molts diaris s’han agafat la jornada de reflexió amb paper de fumar. La Razón, per exemple, parla en la seva portada d’avui en aquests termes: “España se juega la estabilidad”. A la fotografia torna a aparèixer Rajoy, aquesta vegada en una imatge triomfant del míting final on se’l veu amb una bandera espanyola.

L’anacronisme de la jornada de reflexió 

Tal i com comentàvem, molta de la premsa espanyola d’àmbit estatal obre avui portada amb fotografies del partit que governa l’Estat. Amb titulars més o menys tendenciosos no fan més que camuflar de manera poc encertada les ganes de demanar el vot per aquesta formació. Que la jornada de reflexió no té cap sentit, es comença a veure cada vegada més, i les clàssiques imatges dels polítics passant el dia amb les seves famílies --relegant-se a una posició secundària, sense importància-- fan cada dia més pena. Algunes formacions com la CUP, han gosat desafiar aquesta llei imposada en algunes ocasions marxant fora de l’àmbit electoral per realitzar algun acte polític. Igualment l’acte de la Federació Anarquista de Catalunya (FAC) aquest dissabte a Nou Barris de Barcelona.

El Blackout period o silenci electoral segueix estès a molts països 

Hi ha 33 estats --principalment-- que imposen el que s’anomena com a Blackout period, o silenci electoral, és a dir, jornades de reflexió sense sentit on es prohibeix fer campanya o demanar el vot. Cadascun d’aquests estats regula aquesta restricció a la seva manera: alguns estableixen 48 hores de reflexió, d’altres --com nosaltres-- la típica de les 24 hores abans, alguns se’n van als tres dies, i algun només estableix el període de la mateixa jornada electoral.  Alguns dels estats rellevants que restringeixen la llibertat d’expressió durant aquest període són Australia, Canadà, Itàlia, la República francesa, la Rússia, el Regne d’Espanya o el Regne Unit de Gran Bretanya. Es creu que hi podrien haver més estats que apliquen restriccions en aquest sentit, però no se’n té constància. Aquesta informació es pot obtenir al portal de l’entitat ACE The Electoral Knowledge Network.

Por, decepció, engany, injustícia... són alguns dels adjectius que ex membres de C’s usen per descriure el partit taronja 

Carlos Delgado presentant el seu llibre 'Albert Rivera un lagarto de V'

Ahir divendres a la tarda es va presentar al CCCB de Barcelona el llibre 'Albert Rivera un lagarto de V'. En acabar l'exposició, el torn d'intervencions s'ha convertit un llistat interminable d'històries personals, totes elles amb un trist desenllaç vinculat a Ciutadans. Gent que creia en el partit, que s'hi va entregar en cos i ànima creient en el seu discurs de “regeneració política” i que van veure com s'acabava la seva relació amb el partit de manera fulminant. Per què? Doncs a la mínima d'haver mostrat alguna crítica o desacord amb la direcció. L'autor del llibre, Carlos Delgado Pulido, explica que el partit d’Albert Rivera és un instrument dèspota al servei de les elits i l'Ibex-35 i descriu el seu líder com un “monstre sense escrúpols que actua les 24 hores al dia i amb una ambició desmesurada.”  

Javier Hernández Mederos

El testimoni de Javier Hernández Mederos. Va ser candidat per C’s Esplugues de número 3. Ho va ser sota la convicció que C’s tenia un clar caràcter social i dirigit a millorar la vida de les persones: “creiem que podia ser una eina per començar a canviar la política i la societat”.

Explica, i se’l veu dolgut i exaltat, que va marxar C’s per decepció: “em vaig sentir enganyat. Aquell partit, el meu, que havia defensat els valors, la nova política... acabava pactant amb el PSOE a Andalusia o amb el PP a altres capitals de província”. Afegeix enfadat: “no podia tornar a les places i al carrer a dir que Ciutadans no és ni el PP ni el PSOE perquè no és cert. Albert Rivera se les dóna de regenerador i no ho és. Ell es compara amb Adolfo Suàrez i no tenen res a veure”.

En una segona intervenció parla de l’estigmatització que viu un crític a ciutadans: “comencen dient que ets tòxic” molts dels presents li donen la raó. “Després diuen que estàs frustrat per no haver aconseguit un càrrec, tot i que era fals perquè ja el tenia i, en renunciar, el vaig perdre”. Afirma que el partit posa en marxa una maquinària pròpia d’un partit dictatorial per acabar fent fora al militant dissident.

Francesa Benito

En la presentació del llibre, Hernández, Delgado i Benito

Francesca Benito és el segon testimoni que posarà de manifest com pot arribar a ser de roí i maquiavèl·lic el partit d’Albert Rivera. Ens explica que va tenir molts càrrecs d’importància a Ciutadans: Ex coordinadora de Baix Llobregat i ex membra de l’Executiva Nacional de Ciutadans, ex vicepresidenta del Consell General i secretaria d’organització del partit a Catalunya. Hi va entrar el 2010. Descriu el que es va trobar com “un partit petit amb gent amb ganes i il·lusió. Ens movien les mateixes inquietuds. Érem gent que treballàvem molt. El partit no tenia recursos, només les persones”.

Explica amb tristesa que va dedicar cos i ànima al partit, explica que ella mateixa va construir-lo en la seva expansió al territori quan el 2010 quasi no hi havia res: “he estat treballant 365 dies a l’any amb una mitjana de 16 hores diàries per arribar a les eleccions municipals a temps. Ho vaig fer perquè creia en el que feia i que Ciutadans podia canviar la política però la decepció va ser molt gran".

Primàries de plastilina  

Benito ens explica que anomena el procés de creació de llistes com unes ‘primàries de plastilina’ perquè “es van fer les llistes en funció de qui hi havia d’anar, ni transparents, ni obertes ni democràtiques i el meu cas no és l’únic de tot Espanya. Molta més gent s’ha sentit enganyada”. Aquí el seu relat: “em presento a les primàries, com a qualsevol altre afiliat, i amb tota la feina feta que m’avalava. Quan informo que vaig a presentar-me no va caure gens bé als companys d’executiva. Un dels motius pels quals em presento és perquè hi ha un del discurs de Cs i que no es compleix és que no hi ha prou dones en càrrecs. I va ser una de les pitjors etapes de la meva vida. Se’m pressiona i qüestiona des del minut 1 i em diuen que m’he posat en contra d’Albert Rivera i que la meva vida política al partit s’ha acabat. Evidentment, perdo les primàries. Però d’una manera molt estranya: acaben les eleccions a les 20h i tarden 16h en donar els resultats i eren eleccions telemàtiques! Vaig convocar als companys d’executiva i els vaig dir que em constava que molts companys del partit que havien de votar-me van rebre pressions. Però era clar que ningú s’atrevia a dir res perquè Albert Rivera va fer campanya per Twitter sobre els seus candidats. Es va premiar a una persona (i que ara té un càrrec a l’Ajuntament) que va fer trucades a militants, un per un, per dir que no em votessin. Es va demanar que no es fessin ‘likes’ als meus posts. Em vaig mantenir en silenci i poc després em van dir que feien fora: ja no era secretaria d’Organització de Catalunya. Se’m van bloquejar les claus per accedir als comptes de C’s i se’m va apartar de coordinadora del Baix Llobregat. Va ser una decisió a dit i sense consensuar i des de dalt. Davant d’aquella situació vaig perdre una decisió: vaig presentar la dimissió dels càrrecs i em vaig donar de baixa del partit. Em van respondre a l'e-mail amb una paraula: ‘immediatament’”.

De sobte, una persona del públic salta i explica: “Doncs almenys a tu et van contestar. A mi no i no sé si estic donada de baixa o no i si segueixen usant el meu nom”. Segueix indignada: “Em van dir que havia d'anar al consell de garanties". Qui el presideix, explica, és un advocat jubilat però que "segueix exercint de manera il·legal, que fins i tot ho fa en nom d’altres persones i que té una duplicitat de càrrecs" que segons els estatus de C’s no podria ser.  

Això passa a Madrid, Valencia, Aragó...

“Les represàlies no van acabar amb mi”. Prossegueix Benito. “Gent que havia comès la gosadia de dir a Twitter que em votarien a mi també van rebre: els van reunir i les van expulsar al·legant les seves pilades. La seva germana, Laura Benito s’hi va negar i els seus propis companys del partit li fan mobbing fins que acaba marxant presentant la dimissió.

Sant Vicenç dels Horts, Calafell, Esplugues, Cerdanyola... una història que es repeteix

Benito explica que hi ha uns 2.000 afiliats d’arreu de l’Estat espanyol amb situacions similars: “a Sant Vicenç dels Horts hi ha una sèrie d’irregularitats i dos regidors es donen de baixa del partit i queden com a no adscrits. A Calafell també hi va haver dimissions i irregularitats, a Cerdanyola del Vallès va ser un dels primers casos... Tanta gent que ha treballat pel partit i s’ha trobat de cop i volta sense suports, marginat, amb l’esquena de tothom”.

Benito acaba dient: “ells parlen de regeneració i fan tot això! Si fan això a casa seva, no em vull imaginar que faran fora quan creixien més. I quan ja t’apartes i veus la situació des de fora veus que no hi ha ni una mica de serietat. És una injustícia pensar que els afiliats, que s’han deixat les quotes, la seva feina, la seva vida... hagin fet créixer a l’Albert Rivera i que aquest acabi sent president”.

Anàlisis polític de Benito 

Accepta que Ciutadans tindrà un paper important i opina: “ens podem trobar la quinta el biberó. Són gent molt jove, sense experiència i amb una ambició desmesurada, que espanta."  

Carlos Delgado Pulido 

L’autor del llibre ‘Albert Rivera un lagarto de V’ explica que el títol va en aquesta línia: “Rivera és un llop amb pell de xai”. Explica que Rivera sempre és molt simpàtic, és guapot, amb una gran campanya de màrqueting al darrere però el que hi ha realment és un monstre amb una ambició política descomunal i amb total entrega a la casta, al Club Bilderberg, l’Ibex-35 i a les elits en general”. Explica la gran trampa de Ciutadans i la seva estratègia maliciosa per ampliar la seva presència al territori: la Confederación Nacional de Agrupaciones Políticas Independientes (CAPI) va donar suport a Ciutadans amb recursos, avals, vots... ja que creien en el discurs de “la regeneració democràtica”. Explica que després de les eleccions europees, van trencar l’acord: “el partit de la transparència, dels pactes, ens envia un correu electrònic que l’acord s’havia acabat. No ens han contestat el mòbil quan abans ens trucaven cada dos per tres. Podria ser un cas aïllat però no: és l’ADN del comportament de Ciutadans. S’ha convertit en una estructura que ara pretén presidir el govern espanyol a costa de tot".

Operació Ciutadans: és un instrument més dels poderosos  

Delgado explica que el discurs de Podem va crear por als poders fàctics i llavors es va iniciar l’operació Ciutadans. Josep Oliu ja va dir que es necessitava un ‘Podem de dretes’. Segons Delgado, Albert Rivera juga aquest paper. “Primer va eliminar UPyD. Després va carregar-se a partits locals i petits. Els permet tenir una xarxa nacional i l’expansió pel territori. I la tercera fase ha estat convèncer als ciutadans que Ciutadans és una força creïble de canvi i de govern”. Ens explica que s’ha fet amb la presència als mitjans: “al CIS del 2014 Ciutadans tenia un 3% d’intenció de vot. Ja l’11 de gener del 2015 va sortir a la portada del diari El País que tenia un 10%. Es tracte de convertir l’opinió publicada en pública. A partir dels mitjans de comunicació comencen a treure Albert Rivera a tot arreu. Els grups de poder amenaçats per Podem usen els mitjans de comunicació. És un cop d’estats demoscòpic: ara són les enquestes que determinen qui ha d’anar als mitjans de comunicació. En aquesta operació que pretén mantenir l’estatus quo, ens trobem com Albert Rivera és mimat pels mitjans de comunicació. No surten a la llum els escàndols de ciutadans: primàries manipulades, no hi ha democràcia, finançament il·legal, gent que ha pagat a Ciutadans per tenir un lloc a les llistes.... Tots els diners rebuts pels regidors de C’s han d’anar destinats als deutes de les campanyes electorals, fet que és totalment il·legal...” 

Culte al líder que recorda altres èpoques

Delgado accepta que arribem tard per fer pública la veritat de C’s i diu que trauran un bon resultat. És insultant el culte al líder que hi ha amb Albert Rivera quan és tot façana i un líder buit, un decorat buit que s’aprofita de la baixa cultura d’aquest país. “Es prepara els discursos usant Google i buscant frases cèlebres. És un narcisista enamorat de si mateix. Ell vol sortir a la tele i ser famós”.

Una de les anècdotes més increïbles és quan explica que Albert Rivera no porta diners a sobre: “sempre va algú amb ell que paga, fa petar els dits i apareix algú amb diners.” També descriu a Rivera com una persona freda i distant, que actua les 24 hores, fa teatre i no abaixa mai la guàrdia. Per acabar exclama: “prefereixo el pitjor PP i el pitjor PSOE que un gran C’s”.

A la pregunta de directe!cat sobre si ha rebut amenaces, contesta que l’han desacreditat i han dit que és llunàtic. També denúncia la censura que ha patit: “he sortit a tots els mitjans locals i digitals però a cap d’estatal. Aquest llibre no ha sortit enlloc”. Delgado apunta que tots els beneficis del llibre van a una organització sense ànim de lucre.

Catarsi dels assistents 

Bona part dels assistents a l’acte han patit en les seves pròpies carns el tracte vexatori i dictatorial per part dels sequaços d’Albert Rivera. Un d’ells explica que “el concepte de centreesquerra ha desaparegut de tot arreu”. Rivera els va dir “a Espanya queda millor dir que ets d'esquerres i no de dretes així que serem de centre-esquerre”. Els assistents diuen que ara que estan fora del partit s’assabenten de moltes coses que no sabien quan eren a dins. Tothom que està com a regidor, calla. Tothom li diu que sí a Rivera perquè si no se’n va. Un règim basat en la por i la subordinació.

Engany, decepció, tristesa, por... aquests són alguns dels adjectius que usen els presents per descriure el que senten amb Ciutadans. Un d’ells exclama: “Ha quedado solo la basura a Ciudadanos”. Una altra diu “La bona gent ha marxat o l’han fet fora. Un altre exclama: “La gent que no vol un càrrec és sospitosa”.

Un aplaudiment amb regust a indignació i ràbia tanca la presentació. Li preguntem a Javier Hernández si té ganes de continuar fent política i ràpidament fa que no amb el cap. La presentació ha acabat. L'acte ha servit de teràpia pels assistents. Ah, i una autèntica llàstima que directe!cat fos l'únic mitja de comunicació allà present.