 |
| Munument alicantí a Grau profanat per La Falange |
Segueix
l’ofensiva feixista i s’ataca en els Països Catalans.
Atac
feixista a Alacant al monòlit en memòria a Miquel Grau.
Per
part de seguidors del partit feixista La Falange, que han cobert amb
nombrosos adhesius, en els quals pot veure's el logo d'aquesta
formació política.
Un
Rajoy “no decent” i un Sánchez “roí i miserable” es
reuneixen.
El
president en funcions de l'Executiu espanyol explorarà possibles
pactes amb el cap de l'oposició, el líder del PSOE.
Anna
Gabriel: “Hem de poder aguantar també unes noves eleccions”.
La
diputada de la CUP diu que la seva formació treballarà per
aconseguir que l'independentisme no es desinfli en cas de noves
eleccions al Parlament de Catalunya .
Endavant
prefereix unes noves eleccions al març abans que acceptar l’oferta
‘totalment rebaixada’ de Junts pel Sí.
[Barcelona
(República Catalana) 23/12/2015]
Compromís
per Alacant ha denunciat que el monòlit en memòria de Miquel Grau
instal·lat a la Plaça dels Estels ha patit actes vandàlics per
part de seguidors del partit feixista La Falange, una de les
fraccions del partit espanyol fundat per José Antonio Primo de
Rivera a instàncies del líder del feixisme Benito Mussolini, que
han cobert amb nombrosos adhesius, en els quals pot veure's el logo
d'aquesta formació política, tant a aquest punt emblemàtic com a
altres del centre de la ciutat, segons informa La Veu del País
Valencià. El portaveu de l'executiva de la coalició Compromís a
Alacant, Ismael Vicedo, ha condemnat aquest atemptat falangista
contra la memòria del jove Miquel Grau i ha remarcat que “no pot
ser que la mateixa ideologia que va matar Miquel Grau, ara, 38 anys
després, haja anat al mateix lloc a fer el mateix: picar la memòria
de la democràcia i del dret a l'autonomia”. Vicedo ha recordat que
Miquel Grau va morir després de patir un atemptat a la Plaça dels
Estels quan defensava la llibertat, la democràcia, i l'Estatut
d'Autonomia, i que el passat 9 d'octubre, a proposta del grup
municipal de Compromís i de la Regidoria de Memòria Històrica i
Democràtica que dirigeix l'edil Maria José Espuch, l'Ajuntament
d'Alacant li va concedir la Medalla d'Or de la Ciutat i va posar un
monòlit al mateix punt de la Plaça dels Estels on va ser agredit.
“A més de ser un atemptat contra la memòria de la democràcia”,
Compromís ha denunciat que la pegada massiva d'adhesius en elements
del mobiliari urbà, en parets, 'moopies' de publicitat i botigues
del centre urbà, embruten de manera “intolerable i
desproporcionada la ciutat”. Per açò, ha considerat que
l'Ajuntament hauria d'imposar una sanció exemplar a aquesta
agrupació política i ha recordat que l'Ordenança Municipal de
Neteja contempla sancions per la pegada de cartells, rètols, fulls
de mà i adhesius a llocs públics de fins 751 euros per adhesiu.
Miquel
Grau i Gómez (Alacant, 1957-Alacant, 16 d'octubre de 1977) era un
jove alacantí, militant del Moviment Comunista del País Valencià
(MCPV), mort el 1977 com a resultat de la ferida d'un maó que li va
ser llançat mentre participava en l'enganxada de cartells per a la
Diada del País Valencià d'aquell any. El seu homicidi ha esdevingut
un referent històric del valencianisme. La nit del 6 d'octubre de
1977, Miquel Grau es trobava, juntament amb Mari Llum Quiñonero
Hernández (també del MCPV), Juan Ángel Torregrosa i Xavier Álvarez
Landete enganxant cartells de la Diada del País Valencià a la plaça
dels Cavalls quan algú els hi va llançar dues poalades d'aigua, un
test i finalment un maó que li va pegar al cap. Fou traslladat, per
un particular, a la Casa de Socors i d'ací a la Residència
Sanitària de la Seguretat Social on va ingressar en estat comatós.
Els seus companys declararen els fets davant la policia en presència
del senador José Vicente Beviá Pastor. El dia 9 d'octubre, durant
la Diada, entre 4.000 i 5.000 persones es manifestaren a l'Esplanada
d'Alacant per a protestar pel fet. Malgrat les operacions mèdiques i
la transfusió de sang, l'enfonsament de la cavitat craniana en la
regió interparietal amb pèrdua de massa encefàlica i un extens
hematoma intracranial, de pronòstic gravíssim, van resultar fatal,
morint diumenge 16 d'octubre. Unes 8.000 persones acompanyaren el
fèretre en el seu enterrament. El dia 11 d'aquell mes fou detingut i
acusat del fet M. Panadero, de 19 anys, fill dels propietaris d'una
gasolinera i proper a la franquista Fuerza Nueva, que es va confessar
culpable. Argumentava que no suportava els cartells a la façana de
l'edifici. El dia 12 de maig de 1978 es va celebrar el judici, estant
encomanada l'acusació particular a Juan María Bandrés. Panadero,
tot i que va ser condemnat per homicidi a 12 anys i un dia de presó
i a pagar diverses indemnitzacions, va sortir en llibertat el 1982.
El BOE recull el Reial decret pel qual al maig de 1979 el ministre
espanyol de justícia del govern d'Adolfo Suárez, Íñigo Cavero,
concedia l'indult parcial a Miguel Panadero "commutant la pena
privativa de llibertat per la de sis anys i un dia a la presó
major".
Un
Rajoy “no decent” i un Sánchez “roí i miserable” es
reuneixen
Segons
l’Agència Catalana de Notícies Mariano Rajoy, president en
funcions del Govern espanyol i cap de llista del PP a les eleccions
del 20 de desembre al Congrés dels Diputats, es reunirà aquest
dimecres a les 12 del migdia a la Moncloa amb Pedro Sánchez, cap del
primer partit a l'oposició, el PSOE. Fonts del PSOE han confirmat la
trobada, que tindrà com a missió començar a explorar possibilitats
de pacte entre les dues formacions que han tret més diputats a les
eleccions amb l'objectiu de formar un govern estable. Fins al moment
el PSOE s'ha mostrat contrari a donar suport a l'equip encapçalat
per Rajoy. La composició que els votants han donat al pròxim
Congrés dels Diputats fa complicada la formació de govern si els
dos partits no arriben a un acord.
Es
van insultar a la campanya, però tenen clar que primer és l’aparell
d’Estat
La
trobada, que després de la confirmació del PSOE ha estat anunciada
oficialment des de la Moncloa, es va començar a gestar l'endemà de
les eleccions, quan en executiva del partit Rajoy va anunciar la
intenció d'iniciar una ronda de contactes amb els partits amb els
quals comparteixen línies vermelles. Aquestes línies vermelles són
la unitat d'Espanya, la sobirania nacional espanyola, el creixement
econòmic, els serveis socials i la pertinença a la Unió Europea i
a la NATO.
L’acord
pot ser molt ràpid, l’Estat els uneix
La
reunió d'aquest dimecres tindrà lloc just una setmana després que
els dos líders polítics intercanviessin retrets i insults en el
marc del debat cara a cara electoral previ a les eleccions del
diumenge. Sánchez va titllar Rajoy de no ser un polític decent, i
Rajoy li va contestar que era "roí i miserable".
Anna
Gabriel: “Hem de poder aguantar també unes noves eleccions”
 |
| Sector esquerra de la CUP, Anna Gabriel i Joan Manel Busqueta, malson per les maquinacions burgeses d'Artur Mas |
L’esquerra
de la CUP no afluixa ni vol quedar en mans de la burgesia de Junts
pel Sí. L’assemblea nacional de la CUP de diumenge compta amb
quatre mil inscrits que decidiran sobre el la proposta d’acord
acordada en la negociació amb Junts pel Sí i la investidura d’Artur
Mas com a president del Govern de la Generalitat . La diputada de la
CUP Anna Gabriel ha dit que el document elaborat per Junts pel Sí
“en molts aspectes no s’apropa a la nostra proposta [de ‘Fil a
l’agulla’] i en alguns altres aspectes sí”, segons que ha
explicat en una entrevista a RAC-1. “Darrere d’aquest document hi
ha moltes hores de debat i d’intercanvi. Hi havia la voluntat de
posar xifres sobre la taula, calendari, rutes d’implementació…
Hem pogut debatre molt sobre models de sanitat, educació, concepció
del territori”, ha dit Gabriel. Ha afegit que en cas que en
l’assemblea de la CUP es votés favorablement a la investidura de
Mas, el consell polític de la CUP decidiria la fórmula per a
aplicar aquesta decisió, és a dir, depenent del percentatge de
votació que hi hagués es decidiria si dos dels deu diputats
votarien a favor i els altres s’abstindrien, o bé si n’hi hauria
més que votarien a favor o si alguns votarien en contra. Si hi
hagués un pronunciament contrari de l’assemblea a la investidura
de Mas, hi acabaria havent eleccions avançades. “Nosaltres no hem
treballat en cap marc per anar a eleccions. Però la República
Catalana ha de poder aguantar molts embats, també unes noves
eleccions”, ha declarat Gabriel. “Si s’ha d’anar a eleccions,
calma, hi anem i tornarem a posar damunt la taula les nostres
propostes.” Gabriel ha afegit que si hi hagués eleccions
avançades, “treballaríem perquè el percentatge
d’independentistes creixi”.
Endavant
prefereix unes noves eleccions al març abans que acceptar l’oferta
‘totalment rebaixada’ de Junts pel Sí
Endavant,
un dels actors polítics principals de la CUP, prefereix una nova
convocatòria electoral al mes de març “abans que acceptar
l’oferta totalment rebaixada i sense presidència de consens que ha
fet JxSí”. L’organització socialista d’alliberament nacional
ho explica en un comunicat penjat a la seva web. Els resultats del
20-D eren, segons Endavant, “una prova de foc per a CDC i Artur
Mas”, i el veredicte “ha estat contundent”. Precisament els
resultats de les eleccions espanyoles els serveixen per a fer una
advertència en cas que la CUP investeixi Artur Mas després d’una
victòria electoral d’En Comú-Podem a Catalunya: “Estarem
regalant tot el nostre capital polític al projecte regeneracionista
de Podem i estancarem el vot explícitament independentista per sota
del 40%.” I seguint l’anàlisi sobre que la burgesia nacional
catalana abans de permetre que en l’emancipació nacional catalana
es transformi en emancipació proletària de classe fet l’any 1919
per l’anarcosindicalista Salvador Seguí, Endavant afirma:
“Finalment volem alertar sobre l’obertura al pacte expressada la
mateixa nit electoral per Artur Mas. Caldrà saber anticipar-nos als
moviments de la dreta sobiranista, disposada a pactar amb l’Estat
espanyol abans que perdre l’hegemonia en una futura República
catalana, i treballar per a desactivar socialment qualsevol intent de
reforma de l’Estat des de dalt.” Per dir això, el
març de 1923 la burgesia nacional catalana va finançar l’assassinat
de Salvador Seguí en mans de pistolers de la patronal. Desconeixem
quina repressió contra el moviment obrer i les capes populars
ordenarà als Mossos d’Esquadra Artur Mas si aconsegueix que el
partit Poble Lliure i altres sectors de la CUP imposin la seva
investidura. La Generalitat burgesa no necessita pistolers, ja compta
amb la seva pròpia policia en defensa dels sistema capitalista
opressor i explotador de l’espècie humana i ecocida del planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada