SETENA CRÒNICA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

Convergència desinfla el procés republicà independentista. 

Homs critica la CUP i diu ara que “no hi ha majoria suficient per finalitzar-lo”. 

Blanca Serra amb Artur Mas o la contrarevolució en marxa.

Sopar '40 anys després: Franco Viu' a l'Hotel Melià Castilla de Madrid el 20-N.

[Barcelona (República Catalana) 17/11/2015]

La Quinta Columna burgesa desinfla el procés republicà independentista català. Canvi d’estratègia a Junts pel Sí, que de boca de l’exconseller de Presidència de la Generalitat i candidat convergent al Congrés espanyol de Diputats pel 20-D, Francesc Homs, ha començat a desinflar el procés independentista català engegat al Parlament de Catalunya. Davant les divergències internes a Convergència per les suposades concessions polítiques d’Artur Mas a la CUP, l’exportaveu del Govern de la Generalitat s’ha preguntat: “Tenim majoria suficient per iniciar el procés? Jo dic que sí. Però no crec que la tinguem per finalitzar-lo”, ha dit a la SER.

Homs, bregat en unes quantes negociacions --com la de l’Estatut d’Autonomia-- amb representants del Govern espanyol, encapçala la llista d’una refundada Convergència, que ara es diu Democràcia i Llibertat, a les eleccions generals del 20-D. “Que s’obri un cicle a Espanya més de diàleg, de més negociació i de més pacte”, ha aclarit.

Convergència no s’ha oblidat d’aprofitar l’ocasió per pressionar la CUP. “Si allò que pretenen 10 diputats és imposar el seu programa, ja es veu que no té recorregut, és millor anar a les eleccions, si hi ha voluntat d’acord, ja es veurà en els propers dies”, ha dit Homs.

Blanca Serra amb Artur Mas o la contrarevolució en marxa 

Blanca Serra, antiga militant del PSAN (P), IPC i Nova Falç, membre de l’Assemblea Nacional Catalana i de la CUP, en un article al digital Llibertat.cat, titulat ‘Cop de CUP’ assenyala que la CUP té un “dèficit de debat polític i de la realitat política i de classe” dels Països Catalans “bastant greu” i alerta que la CUP té la coherència dividida en dos eixos. Serra reclama “menys carxofes mediàtiques i menys xerrameca a través dels mitjans i més treballar perquè tiri endavant ara mateix el contingut de la resolució” independentista del Parlament de Catalunya. També apunta que “molta gent està compartint amb el cor encongit la idea que el procés és mort i enterrat per molt de temps i els enterradors han vingut de nosaltres mateixos”. I que a “la CUP tenim un dèficit de debat polític i d’anàlisi de la realitat política i de classe dels Països Catalans bastant greu i això no es resol només amb organigrames organitzatius, i munts de ponències i reunions sinó també topant amb les diverses realitats, aprenent a construir aliances conjunturals, arriscant-nos a arribar a acords temporals i a curt termini per aconseguir objectius que representin un avanç per a les classes populars”. Serra indica que per una banda hi ha l’eix que “en nom de la coherència revolucionària reclama una reorientació radical del procés independentista que aparti els sectors que representa CDC ‘per a guanyar-ho tot’”, i  recorda la reticència d’aquests a “embrutar-se les mans compartint quotes de poder” i assenyala que una de les característiques “d’aquests malalts de l’esquerranisme” és el pànic a guanyar i a haver “d’embrutar-se les mans compartint quotes de poder en enfrontaments amb aquest mateix poder tal com els va analitzar en el seu moment el Sr. Uliànov” --en referència al pamflet de V. I. Lenin ‘L’esquerranisme, malaltia infantil del Comunisme’--. Per altra banda, Serra diu que hi ha els de l’eix “que en nom de la coherència reclamen un marc de consens on puguin confluir interessos contraposats de cara a la construcció d’una República Catalana independent, construcció que no pot prescindir d’un marc social ampli, no lligat a les oligarquies però si inevitablement a grups socials no estrictament populars”. Serra explica la situació d’incertesa actual: “Jo diria que ara per ara resulta extraordinàriament angoixant per a molta gent veure com els representants de la CUP s’alineen en el grup del NO juntament amb PP, Cs, PSC-PSOE, CSQEP i que això bloqueja les possibilitats de la resolució aprovada fa uns dies; també veig clar que les explicacions que intenten donar-nos no ‘arriben’ a la gent:¿és que tothom s’ha conjurat per ser manipulat pels convergents i els seus aliats i han sucumbit a les pressions mediàtiques perquè són babaus de mena? O hi ha alguna cosa que s’està fent malament?: menys carxofes mediàtiques i menys xerrameca a través dels mitjans i més treballar perquè tiri endavant ara mateix el contingut de la resolució; molta gent està compartint amb el cor encongit la idea que el procés és mort i enterrat per molt de temps i els enterradors han vingut de nosaltres mateixos”. Una entrega del procés a la burgesia nacional catalana i en nom de Lenin enterrar la possibilitat d’una revolució socialista autogestionada catalana. 

Sánchez-Camacho

Segons El Triangle com a número tres de la llista del PP per Barcelona, Alicia Sánchez-Camacho quasi té un lloc assegurat al Congrés dels Diputats en la pròxima legislatura. Per aquest motiu, ha decidit anar-se’n a viure a Madrid amb Manolo, el seu fill. Com que els sondejos electorals deixen els populars catalans sense cap escó al Senat per la demarcació de Barcelona i com que, pels mals resultats del 27-S, tampoc tindran senadors per designació autonòmica, Sánchez-Camacho sabia de fa temps que no tenia cap possibilitat de continuar en la cambra alta la pròxima legislatura. Davant aquest panorama, la direcció del PP espanyol s’ha apiadat de Sánchez-Camacho, mare soltera amb hipoteca, i l’ha col·locat en un honrós tercer lloc, per darrere del ministre Jorge Fernández Díaz i de Jorge Moragas, perquè gaudeixi de l’escó al Congrés. Sánchez-Camacho està satisfeta, però encara ho deu estar més Xavier García Albiol: serà el nou president del PP català i tindrà la seva antecessora a 600 kilòmetres.

Fundació Francisco Franco

La Fundació Francisco Franco prepara diversos actes per homenatjar el dictador, que divendres farà 40 anys que va morir. Per això, el 20 de novembre aquesta fundació filofeixista ha organitzat 16 misses arreu de l'Estat espanyol, No són els únics actes d'homenatge que organitza la Fundació Francisco Franco, que enguany va rebre 150.840 euros públics del Ministeri d'Educació i Cultura del Govern espanyol per les seves activitats. L'organització també celebra un sopar pel 40è aniversari de la mort del cabdill amb el títol '40 anys després: Franco Viu'. El sopar tindrà lloc a l'Hotel Melià Castilla de Madrid. L'explicació que dóna la fundació d'aquest títol és que "la mediocritat dels governants actuals" ha fet que Franco sigui recordat una i altra vegada, "cosa que no succeeix amb Churchill a Anglaterra, ni amb Oliveira Salazar a Portugal, ni amb De Gaulle a França, ni amb altres estadistes del seu temps, de manera que encara 40 anys després de la seva mort, podem afirmar que FRANCO VIU". La Fundació també va crear polèmica fa només unes setmanes quan va fer públics els seus números a la loteria espanyola: dos números acabats en 36 i 39, els anys de l'inici del cop d’estat i de la victòria franquisme.