 |
| Consuelo Madrigal |
La
fiscalia general de l’Estat espanyol no descarta ampliar la querella pel 9-N a
més persones.
Consuelo
Madrigal alerta que els escenaris de desconnexió de l'Estat espanyol anunciats
pel parlament són “delictius”.
Les
instruccions de Telemadrid als seus periodistes per quan parlin de
Catalunya.
[Barcelona
(República Catalana) 13/11/2015]
 |
| Seu del Tribunal Constitucional español |
La
fiscal general de l’Estat espanyol, Consuelo Madrigal, ha revelat avui que la
institució que presideix estudia ampliar la querella pel 9-N a “alguna altra
persona”. Ha advertit, però, que això encara no ha passat, i que tot just
s’està estudiant. En declaracions als mitjans de comunicació a Cantàbria,
Madrigal també ha dit que la fiscalia ha estudiat les diferents possibilitats
de l’escenari anunciat en el marc del procés de desconnexió de l’estat
espanyol, un escenari que “és delictiu”, ha reblat.
Les
instruccions de Telemadrid als seus periodistes per quan parlin de Catalunya
La
direcció d’informatius de Telemadrid ha enviat un correu als periodistes de la
cadena amb un seguit d’instruccions a l’hora de referir-se als partits catalans
i a les institucions quan parlin del procés independentista. L’assumpte del
correu és ‘Nomenclatura en català’ i detalla, segons que informa el diari
Público, unes normes bàsiques que han de tenir en compte quan elaborin les informacions.
Per exemple, que el Parlament de Catalunya s’ha d’esmentar en espanyol: “parlamento”.
I que no es pot fer referència a la Generalitat amb el nom en català, sinó
anomenant-la “gobierno catalán” o bé “Generalidad”. Passa igualment amb els
noms dels grups parlamentaris catalans: Junts pel Sí ha de ser “Juntos por el
Sí” i Catalunya Sí que es Pot ha de ser “Cataluña Sí se Puede”. A més, en
aquest cas, els treballadors tenen la instrucció de posar-hi l’afegitó “la
marca blanca de Podem a Catalunya”. Especifica, a més, que ha d’esmentar-se en
la veu on off, és a dir, en la locució de la notícia, però mai sobreimprès a la
pantalla.
Segons
el president del comitè d’empresa de Telemadrid, Luis Lombardo, el seguiment
d’aquestes normes depèn de cadascú.”‘El qui és més disciplinat segueix les
regles, i el qui no, les desobeeix”, ha dit a Público.
Fernández
Díaz i Catalá davant la possibilitat que els Mossos no obeeixin
Els
ministres d’Interior i de Defensa del Govern espanyol s’han mostrat inquiets
davant la possibilitat que els Mossos d’Esquadra no compleixin amb la
reclamació de la Fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola, que fa uns dies va
ordenar la policia autònomica catalana a denunciar i investigar possibles
delictes de sedició. Jorge Fernández Díaz i Rafael Catalá han deixat al
descobert aquest migdia la suor freda que els provoca pensar en una
desobediència dels Mossos a l’ofensiva jurídica espanyola. Segons la premsa
convencional hi ha mig miler de policies independentistes davant un sector
unionista espanyol i un gran nombre d’oportunistes, aquelles que s’apuntaran al
guanyador sigui República Catalana o monarquia borbònica, en un cens de divuit
mil agents.
Fernández
Díaz adverteix el comandament en cap dels Mossos
El
titular d’Interior ha posat el crit al cel per la possibilitat que el comissari
en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, intenti “controlar” les denúncies per
delictes de sedició. Unes declaracions en referència a la carta que el cap de
la policia autonòmica catalana va enviar a tots els agents ahir en què
informava que ell centralitzaria totes les accions que s’haguessin d’efectuar
en relació a aquests possibles delictes. "Jo interpreto que aquest
procediment es faci de forma coordinada, una altra cosa no vull pensar-la
perquè seria tant com pensar que pretén controlar aquestes denúncies dels
Mossos d'Esquadra amb unes altres intencions", ha comentat Fernández Díaz.
Al
seu torn, el ministre de Justícia també ha mostrat preocupació per un
desacatament dels cossos de seguretat catalans i ha dit que la carta de Trapero
"pot significar una coordinació interna, però en cap cas un filtre o una
limitació a que es posi en coneixement dels tribunals qualsevol delicte que es
pugui cometre a Espanya en qualsevol part del territori". Rafael Catalá
també ha dit que qualsevol agent que té coneixement d’un possible delicte té
l’obligació de comunicar-ho a jutges i tribunals.
Els
nervis arriben només uns dies després que El Mundo afirmés que no cal patir pel
control de la policia catalana, ja que suposadament “només 300 dels 17.000
agents” són independentistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada