 |
| 'Punt de mida' del diari La Razón |
El
Regne d’Espanya ataca la República Catalana per la via criminal.
La
fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola ordena als Mossos
d’esquadra que l’informin de casos de sedició catalana.
El
diari La Razón assenyala en el ‘punt de mira’ els setanta-dos
diputats independentistes.
El
Govern espanyol amenaça Forcadell amb la presó i tot.
Demà
el consell de ministres es reunirà d'urgència per a recórrer al
Tribunal Constitucional contra la declaració independentista.
El
Consell d’Estat avala per unanimitat el recurs del Govern espanyol
contra la declaració republicana independentista catalana d’ahir.
[Barcelona
(República Catalana) 10/11/2015]
 |
| Consell d'Estat de l'Espanya negra |
La
fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola ha demanat als Mossos
d’Esquadra que l’informin de qualsevol indici de delicte al
Principat contra les institucions de l’Estat, inclosos els de
rebel·lió i sedició. En una instrucció enviada dijous passat pel
fiscal en cap, Javier Zaragoza, als cossos policíacs espanyols,
inclosos els Mossos, s’hi recorda que l’Audiència espanyola té
competències en aquests delictes i, per tant, pot demanar d’actuar
com a policia judicial tant als Mossos d’Esquadra, com a la Guàrdia
Civil o la Policia Nacional espanyola si hi hagués qualsevol indici.
L’actuació no afectaria els aforats, és a dir, els membres del
Govern de la Generalitat o els diputats del Parlament de Catalunya,
però sí alts càrrecs, funcionaris o particulars que, per exemple,
actuessin en alguna entitat sobiranista catalana. Segons la fiscalia,
si la resolució d’inici de la ruptura democràtica republicana amb
l’Estat espanyol, aprovada dilluns al Parlament de Catalunya, és
suspesa aviat, com és previsible, pel Tribunal Constitucional
espanyol, qualsevol autoritat municipal o provincial podria cometre
delictes de desobediència, prevaricació o usurpació de funcions,
i, alhora, col·laborar en un delicte de sedició. Per això, el
ministeri públic recorda als cossos policíacs que si sospiten de
cap moviment en aquest sentit han d’elaborar un atestat o informe i
trametre’l a l’Audiència Nacional espanyola o a la fiscalia
adscrita a aquest tribunal.
La
Razón assenyala en el ‘punt de mira’ els setanta-dos diputats
independentistes
La
premsa espanyola ha reaccionat amb fúria contra l’aprovació de la
declaració independentista d’ahir al Parlament de Catalunya. Podeu
veure un recull d’articles i editorials que demanen duresa al
govern espanyol. Entre els articles sorprenents d’aquest matí, hi
ha la doble pàgina del diari La Razón a la secció ‘Punto de
mira’, on, sota aquest nom, es publiquen les fotografies i els noms
dels setanta-dos diputats de Junts pel Sí i de la CUP que van
aprovar la declaració. L’article que les acompanya porta per títol
‘Ells en són els responsables’ i acaba així: “Aquí hi ha els
72 responsables d’un dels atacs més importants que ha sofert la
nostra democràcia”. La xarxa se n’ha fet ressò, i alguns han
posat l’èmfasi també en el fet que la secció sigui patrocinada
pel Banc Sabadell.
El
Govern espanyol estudia un càstig a Forcadell
El
Govern espanyol en funcions prepara l’engranatge de la maquinària
jurídica i política per respondre amb contundència a la declaració
independentista aprovada ahir pel Parlament de Catalunya. Amb
l’informe del consell d’estat a la mà presentarà un recurs al
Tribunal Constitucional espanyol, un recurs que acordarà demà en un
Consell de Ministres extraordinari. I a la tarda el ple del Tribunal
Constitucional ja es podria reunir d’urgència per a acordar la
suspensió de la declaració catalana.
El
primer objectiu de la repressió institucional del Govern espanyol
sembla clar que és Carme Forcadell. Rajoy ja va dir ahir que
demanaria al Tribunal Constitucional que advertís expressament a la
presidenta del parlament de les conseqüències de desobeir la
resolució. I avui el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts,
José Luís Ayllón, ha dit que Forcadell “podria incórrer en
responsabilitats administratives i fins i tot penals” si el
Tribunal Constitucional l’arribés a suspendre de les funcions de
presidenta de la cambra i ella desobeís aquesta eventual
inhabilitació.
També
avui el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García
Margallo, ha esmentat la possibilitat de fer ús de l’article 155
de la Constitució espanyola de 1978, és a dir, la suspensió de
l’autonomia del Principat de Catalunya. Segons ell, no és un
article exòtic a cap “constitució”. I ha afegit: “Ja veurem
com continua la via sobiranista i quins són els actes que s’hi
duen a terme. Segons aquestes decisions s’aplicaran els remeis que
siguin més convenients. Primer s’ha de saber què passa, i no
anticipar esdeveniments.”
Aquesta
tarda Rajoy ha informat el rei espanyol, Felipe VI, de les mesures
contra la declaració republicana catalana.
Possibles
mesures de càstig
Quines
altres mesures de càstig pot prendre el Govern espanyol? El dirigent
del PP a Catalunya Xavier García Albiol va apuntar la possibilitat
d’intervenir la tresoreria de la Generalitat, com un primer pas
previ a l’aplicació de “quatre o cinc mesures més”. Ahir el
diari El Mundo detallava algunes d’aquestes possibles mesures, que
l’Executiu espanyol ni ha confirmat ni ha desmentit. Segons aquest
diari espanyol, si el procés cap a la independència avança d’acord
amb el full de ruta marcat per la declaració aprovada ahir, la
Moncloa tancaria l’aixeta del fons de liquiditat autonòmica (FLA),
per a ofegar econòmicament la Generalitat de Catalunya. El ministre
d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ja havia fer ús d’aquesta amenaça
la setmana passada. Més decisions: l’advocacia de l’Estat i la
fiscalia recorrerien per la via penal contra els qui consideressin
responsables de la desobediència, començant pel president de la
Generalitat i per la presidenta del Parlament de Catalunya, que
tindrien al damunt querelles per delictes de desobediència i fins i
tot de rebel·lió. En l’aplicació de l’article 155, el primer
pas seria la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que passarien a
control del Govern espanyol.
El
Consell d’Estat avala per unanimitat el recurs del Govern espanyol
El
Consell d’Estat espanyol ha emès avui per unanimitat un dictamen
que avala el recurs presentat pel govern de Rajoy contra la resolució
republicana independentista aprovada ahir pel Parlament de Catalunya,
amb el vot de Junts pel Sí i la CUP. Amb aquest dictamen, el Consell
de Ministres es reunirà demà d’urgència per a acordar el recurs
que presentarà al Tribunal Constitucional espanyol, que es podria
reunir demà a la tarda mateix o dijous. Tan bon punt, el Tribunal
Constitucional accepti a tràmit el recurs, la resolució quedarà
suspesa.
En
la petició, el Govern espanyol ja apunta quines línies mestres creu
que ha de contenir l’informe -i també el recurs que presentarà
davant el Tribunal Constitucional-, car denuncia la vulneració de
quatre articles de la constitució (l’1.2 de la sobirania nacional;
el 2 sobre la “indissoluble” unitat d’Espanya; el 9 sobre la
subjecció dels poders públics a la llei; i el dels mecanismes de
reforma de la Constitució) i alguns de l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya. Alhora, defensa que la declaració aprovada al parlament
té efectes jurídics, és a dir, que és impugnable davant el
Tribunal Constitucional.
La
Comissió Permanent que s’ha reunit per redactar l’informe sobre
la declaració republicana independentista és la mateixa que es va
reunir ara fa poc més d’un any, també d’urgència, per aprovar
un altre informe que avalava el recurs d’inconstitucionalitat
contra la convocatòria del 9-N, i també el 2013 contra la
declaració de sobirania del Parlament de Catalunya. El 9-N va
aprovar els dictàmens per unanimitat, però en el cas de la
declaració de sobirania del parlament, dos membres -Miguel Herrero
Rodríguez de Miñón i Fernando Ledesma- van presentar-hi vots
particulars discrepants.
En
aquesta avinentesa, l’estratègia del Govern espanyol va més enllà
i inclou una petició al Tribunal Constitucional perquè comuniqui a
la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la suspensió cautelar
de la declaració, en aplicació de l’article 161.2 de la
Constitució espanyola. L’objectiu és preparar el pas següent:
activar -en cas d’un incompliment- les noves atribucions del
Tribunal Constitucional per sancionar i, si cal, suspendre els
càrrecs públics que incompleixin les seves resolucions.
El
ple extraordinari del Tribunal Constitucional espanyol podria
reunir-se demà a la tarda o demà passat al matí, i servirà només
per a aprovar l’admissió a tràmit del recurs, de manera que la
declaració resti suspesa automàticament.
El
Consell d’Estat és el màxim òrgan consultiu del Govern espanyol
i és presidit per José Manuel Romay de Beccaría, ex-ministre de
Sanitat del primer govern de José María Aznar. La Comissió
Permanent del Consell és formada per vuit membres i presidida per
Landelino Lavilla, ex-ministre de Justícia i jurista nascut a
Lleida. En són membres un dels ‘pares’ de la constitució,
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón; l’expresident del Tribunal
Constitucional Miguel Rodríguez-Piñero; el magistrat del
Tribunal Suprem Fernando Ledesma; i l’ex-vicepresidenta del Govern
espanyol María Teresa Fernández de la Vega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada