On vas Pugès?

En busca de Pilar Rahola per així la República Socialista Catalana impedir 

 

[06/11/2015]  

Mentre sonen tambors de guerra des de l’Espanya negra contra el sobiranisme català, Pere Pugès i Dorca,ideòleg i cofundador de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el seu escrit d’opinió ‘Algú ho hauria de dir’, publicat el dimecres 4 de novembre al diari convergent EL PUNT AVUI, es retrata a si mateix i revela fins a quin punt s’està enfonsant el projecte capitalista d’un estat català burgès en el marc imperialista occidental i pro sionista, tal com venim denunciant des del mateix moment en que es va anunciar la creació de l’ANC, òrgan interclassista d’integració social en temps de gran depressió capitalista mundial, igual que en el seu moment varem fer amb l’Assemblea de Catalunya, ideada per Jordi Pujol enfront la Generalitat a l’Exili. Pugès escriu “nom m’agrada el que està passant des del 27-S”. Fa uns dies, aquest intrigant personatge es va dirigir al col·lectiu Drassanes, un dels lobbys que hi ha a l’ANC i que gira a l’entorn del partit Poble Lliure, integrat a la CUP i que compta amb el diputat Julià de Jòrdar, per recomenar que al sector “immadur” de la CUP se’l faci reflexionar sobre l’investidura d’Artur Mas. En l’escrit, Pugès es dol que el seu projecte d’ANC, del qual afirma que “va néixer al marge” de les formacions polítiques, ara es troba en “situacions límit de les quals difícilment se’n sortiran sense grans transformacions” aquestes al considerar que “durant el procés, la majoria ha anat mostrant les seves mancances i estan defensant la barraqueta tal com poden, encara que sigui posant el procés en risc [...] perquè cada vegada que el procés ha estat exclusivament en mans dels partits ha trontollat i de quina manera.”

Al nostre entendre, queda clar a hores d’ara el lobby pro sionista català, amb Pilar Rahola al capdavant, segueix el full de rota derrotista del comte de Godó i Duran Lleida: deixar caure la construcció de la República Catalana independent en un procés que pràcticament ja no controla el grup promotor i fundador de l’ANC tot atribuint a ERC i la CUP, especialment en les figures de Carme Forcadell i Antoni Baños, una desfeta independentista i la tornada del Principat de Catalunya al corral de l’Estat de les Autonomies del Regne d’Espanya. En aquest sentit, l’estratègia combativa inspirada en la de Garibaldi --que odia Enric Juliana--, d’unificar federalment els Països Catalans a partir d’una ruptura definitiva amb l’Estat espanyol a nivell del Principat de Catalunya en el decurs de la contesa que segons el Govern espanyol, amb el suport polític del Bloc Nacional d’Espanya, començarà dilluns al mateix segon que s’aprovi la resolució republicana independentista en el Parlament de Catalunya, un rupturisme decidit amb l’antic règim monàrquic borbònic que de cap manera volen elements com ara Rahola, Pugès, Álvaro i altres peons capitralistes, siguin del comte de Godó o de l’Estat sionista d’Israel.