Durant
l’estat d’excepció del govern Suárez i Martín Villa va ser
torturat amb la Manta i la Barra a la Prefectura Superior de Policia
de Barcelona, a Via Laietana.
Davant
les eleccions espanyoles del 20 de desembre defensa l’abstenció
activa.
Miquel-Dídac
Piñero Costa:
El 17 de novembre de 1950 neix en una família
col·lectivista de 1936 a l'Escala l'activista
anarquista Miquel-Dídac Piñero i Costa. Fill de Díego Piñero
Candel i de Carme Costa Torres, els quals regentaven el cafè «La
Platja» a l'Escala, lloc de reunió dels antics militants
anarquistes.
Quan
tenia 15 anys organitzà a l'Institut «Ramon Muntaner» de Figueres
(Alt Empordà) el col·lectiu «Joventut Indiketa Llibertària»
(Alfons Romero, Jordi Torrent, Anna Falgàs, Sebastià Salellas,
etc.). L'abril de 1968 publicà el seu òrgan d'expressió Primer de
Maig. El «Maig del 68» el visqué entre Figueres i Perpinyà
(Rosselló) i mantingué relacions amb la Internacional Situacionista
(IS).
El
gener de 1969 creà, amb altres companys (Joan Gasull, Francesc
Tabau, Rafel Callol, etc.), els Comitès d'Acció Revolucionària
(CAR). L'estiu de 1969 va ser detingut, amb Francesc Tabau i Joan
Gasull, acusat de pertànyer al Partit Comunista Espanyol
(Internacional) (PCEi), i passà dos mesos tancat a la presó del
Pont Major de Girona (Gironès) Jutjat en consell de guerra, va ser
absolt de formar part d'aquest partit comunista.
L'estiu
de 1970 creà, amb altres companys (Gerard Jacas, Antoni Mur, Domènec
Ibars, etc.), el grup «Bakunin», entre Figures i Barcelona, grup
que el setembre d'aquell any es fusionà amb grup autònom anarquista
«Negro & Rojo», que en 1971 donà lloc al grup Estudiants
Llibertaris de Catalunya i Balears (ELCB), del qual també formà
part.
En
1971 assistí, com a delegat de «Negro & Rojo», a la
Conferència Anarquista de València (País Valencià), on també hi
participen Bandera Negra (País Valencià) i Acràtas (Madrid), i
aquest mateix any també cofundà (Eugenio Méndez, Joan Poch, Miquel
Pujadas, etc.) el grup autònom «Kronstadt-71» de l'Empordà i fou
redactor del butlletí clandestí Tribuna Libertaria (Catalunya), on
signava Ivan. En 1972 es declarà insubmís («rebel a concentració»)
al servei militar. Milità activament en la clandestinitat a
Barcelona i participà en la reorganització de la Federació
Anarquista Ibèrica (FAI). Més tard cofundà el grup «Crítica i
Revolució» dins la FAI a Barcelona.
Va
col·laborar en diverses publicacions llibertàries, com ara CNT, CNT
Informa, Le Combat Syndicaliste, Commune Libre, Espoir, Frente
Libertario, La Lletra A, Noticiari, Rojo y Negro, Solidaridad Obrera,
Terra Lliure, Tierra y Libertad, Triunfo, etc.
Representà
el moviment llibertari en el «Comitè Solidaritat Presos MIL».
L'abril de 1974, quan era a Barcelona secretari de Defensa de la
Federació Local de Grups Anarquistes Comunistes (FLGAC), adherida a
la FAI-IFA, va ser acusat de pertànyer a l'Organització de Lluita
Armada (OLLA), nom que donava la Direcció General de Seguretat
franquista al «Comitè Solidaritat Presos MIL», i posat en crida i
cerca, moment en el qual, 27 d'abril de 1974, amb el suport de Joan
Català Balanyà, creuà el Pirineu per la Cerdanya, establint-se a
diferents ciutats (Tolosa de Llenguadoc, París i Perpinyà).
Milità
en grups anarquistes francesos, com ara el col·lectiu internacional
Commune Libre, i en la Confederació Nacional del Treball Francesa
(CNTF). També mantenia relacions amb la Federació Anarquista
Regional Portuguesa (FARP-FAI-IFA) i amb diversos grups italiana i
alemanys. A través del seu oncle avi, militant de la FAI i la
CNT-AIT, Rafel Torres Bofill mantenia contactes a Perpinyà amb la
Unió dels Ateus i el Lliure Pensament. També ajudava des del
moviment llibertari a exiliats independentistes catalans i als quatre
presos que van aconseguir passar la frontera en el decurs de la fuga
de Segòvia.
L'agost
de 1976 retornà a casa seva, a l’Escala. El 30 de gener de 1977 va
ser detingut i torturat a Barcelona durant 18 dies després de la
caiguda de 46 companys més que s'havien reunit en la Conferència
Peninsular de la FAI, on ell representava el grup d'afinitat
«Tramuntana», creat a l’Empordà amb l’artista plàstic Floreal
Radresa Isgleas, net del militant històric anarcosindicalista del
Baix Empordà Francesc Igleas (conseller de Defensa de la Generalitat
entre 1936 i maig de 1937). El setembre de 1976 cofundà el Centre
d'Estudis Escalencs (CdEE).
L'estiu
de 1977 formà part del col·lectiu Acció Ecològica Empordanesa
(AEE) i, defensor de l'ecologia social llibertària, ocupà els
aiguamolls de l’Alt Empordà (actualment Parc Natural).
Posteriorment reorganitzà l'Ateneu Art i Cultura de l'Escala.
L’octubre de 1977 fou detingut com a membre de la FAI en un
maquinació policial contra l’organització espacífica, va ser
tancat uns dies a la Presó Model de Barcelona, sortint en llibertat
sota fiança el migdia del 15 d’octubre, just en el mateix moment
en que els seus amics personals, coneguts a La Vella Taberna de
Perpinyà, on feia de cambrer l’any 1976, Ferran Simón i Agustí
Rueda eren detinguts al coll de Banyuls (Rabós, Albera, Alt
Empordà). Sembla que el tenien a la presó per intentar vincular-lo
amb aquests companys víctimes d’una provocació d’Antoni Soler,
col·laborador de les forces i cossos de seguretat espanyols resident
al Rosselló. Però, Piñero va aconseguir desmuntar la maquinació
del Ministeri d’Interior gràcies a la campanya activa de
l’Associació de Familiars de Presos Polítics i els senadors Lluís
Maria Xirinacs --bon amic seu--, Paco Candel i Felipe Solé Sabarís.
També
fou membre fundador del Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de
l'Arquitectura Rural i Tradicional (GESEART) i col·laborà amb
l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP). En 1981 va ser nomenat
secretari de la CNT-AIT de l'Escala i un dels organitzadors de
l'Ateneu Escalenc Art i Cultura, col·laborant en el seu Butlletí
Interior de l'Ateneu Escalenc. També en 1981 cofundà, amb Marcel·lí
Reyes, la Federació Anarquista Comunista Catalana (FA-CC), que fou
la primera organització anarquista reconeguda a l'Estat espanyol
després de la dictadura franquista. Participà en el col·lectiu
Afinitat Anarquista Comunista (AAC).
Milità
en el Moviment d'Objecció de Consciència (MOC) i finalment
aconseguí no fer el servei militar. Participà en una conferència
anarquista independentista de caire internacional a Sardenya. Signà
el manifest «CNT Països Catalans», com a protesta per la
trajectòria seguida per la CNT des de la mort del dictador Francisco
Franco i per ser favorable a les lluites d'alliberament nacional,
corrent que finalment s'integrà en la Confederació General del
Treball (CGT). Cofundà el «Fòrum Ecologista de Síntesi
Llibertària» i també participà en «Alternativa
Llibertària-Moviment Llibertari Ecologista Alternatiu». En 1986,
amb Marcel·lí Reyes, aparegué en les candidatures d'Alternativa
Verda/Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC). El maig i juny de
1992 participà en el Fòrum Global de Moviments Socials i ONG’s
durant la Cimera de la Terra de les Nacions Unides a Rio de Janeiro
(Brasil). També participà a la campanya social i ecologista contra
els Jocs Olímpics de Barcelona 92. L'agost de 1992 presentà un
treball sobre anarquisme i ecologia social en el Certamen Anarquista
Mundial (CAM) de Barcelona, organitzat per la FAI-IFA. En 1999 es
presentà a les eleccions europees en la candidatura federal
d'Esquerra Unida (EU) ja que havia estat en diverses ocasions
candidat ecologista al Parlament europeu. En 2001 era el secretari de
política territorial i ecologia d'EUiA a proposta del col·lectiu
«Alternativa Llibertària » i en 2004 presidí el reorganitzat
Ateneu Escalenc Art i Cultura –que el març de 2015 celebrà el seu
centenar--, formava part de la Comissió Nacional d'EUiA, secretariat
federal de Medi Ambient d’Esquera Unida i en corrent Rojos/Roges
(Corriente Roja d’Esquerra Unida Federal). L'abril de 2010 signà
el «Manifest Socialisme 21», que donà lloc a l'associació
politicocultural del mateix nom. També l’associació catalana
FARGA i els manifests Sortir de l’Euro. Finalment, trenca amb EUiA
i qualsevol tipus d’organització parlamentària o municipalisme,
tornant a l’antiparlamentarisme i l’abstencionisme actiu, el qual
defensa davant les eleccions legislatives espanyoles del 20 de
desembre. Va cofundar el moviment local escalenc Salvem Vilanera
enfront una macro urbanització i un camp de golf en un jaciment
arqueològic emporità d’alt valor científic, campanya que
finalment va aconseguir aturar el projecte i la protecció per part
de la Generalitat de Catalunya del paratge a Empúries (l’Escala,
Alt Empordà). A Vilanera s’ha trobat la prova científica de la
ruta dels mercaders fenicis entre Cadis i la Gran Bretanya pel
Pirineu.
A
partir del moviment social antiglobalització, evolucionà cap a
posicions properes a l'anarcoprivitivisme des d'una opció partidària
de superar la ideologia del neolític i fer una contrarevolució
industrial de tipus comunista llibertària, sense deixar de banda les
seves idees d'una estratègia favorable a un front llibertari en la
lluita de classes i en la creació de consells obrers, més enllà de
l'anarcosindicalisme clàssic. Actualment es considera un
anarcocomunista «naturià» i col·labora en un gran nombres de
publicacions llibertàries i anarcosindicalistes (Catalunya, La Rosa
dels Vents, etc.). Membre del grup Tramuntana Floreal, fa uns mesos
va presentar la Federació Anarquista de Catalunya (FAC) a l’Ateneu
Llibertari de la Bisbal (Baix Empordà). Al mateix temps s’ha
adherit a la Querella del Jutja Federal núm. 1 de Buenos Aires
contra el franquisme arrel de les tortures patides a la Prefectura
Superior de Policia de Barcelona, a Via Laietana, com ara les
denominades policialment la Manta i la Barra.
Estudiós
de l'arqueologia, ha publicat estudis sobre arqueologia, prehistòria,
història i arquitectura rural i tradicional. Fins ara es guanyava la
vida com a llibreter i ja creà el juny de 1977 la llibreria Els
Trobadors a l'Escala. Ara, tancada la llibreria per l’edat, tramita
la seva jubilació laboral i es prepara per participar en moviments
socials reivindicatius de pensionistes.
Mira també:
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada