A
començaments de 1904 participà en l'homenatge a Anselmo Lorenzo que
li van organitzar els anarquistes de Palafrugell al Centre Obrer de
la localitat
Pere
Marbà i Cullet:
El 13 de novembre de 1860 neix a Igualada (Anoia) el
lliurepensador i l'anarquista Pere Marbà i Cullet, que va fer servir
els pseudònims de Poble Patiràs i Patiràs. Era fill major d'una
família de set germans i els seus pares es deien Ignasi Marbà,
teixidor republicà i obrerista, i Rosa Cullet. Quan tenia vuit anys
ja treballava, especialment de pastor, però d'adolescent pogué
assistir a classes a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i ja més
gran formà part del grup anarquista del Centre d'Amics del carrer
d'Òdena, on es feien conferències, teatre social, etc.
Després
va fer d'obrer teixidor a la fàbrica de vetes de cotó a mà de can
Ramon Carrer i en 1876 s'afilià a la secció d'Igualada de la
Federació Regional Espanyola (FRE) de l'Associació Internacional
dels Treballadors (AIT). Entre 1879 i 1882 va fer el servei militar a
Navarra. El 29 de juny de 1882 retornà a casa seva i a la feina,
cotitzant en el Societat de Vetaires de Cotó de l'anarcosindicalista
Unió Manufacturera, societat de la qual va ser nomenat secretari. En
aquesta època entrà en la Societat Recreativa i de Ball Centre
Coral Apol·lo (Coro Vell), de la qual va ser nomenat vicepresident;
també cantava en l'agrupació coral L'Estrella. Fou un dels
responsables, amb Pau Font Poch, Frederic Carbonell Barral,
Bonaventura Botines Codina, Lluís Llansana Sabaté, Francesc Serra
Constansó, Josep Paloma i Josep Carras Llansana, del setmanari
anarquista La Federación Igualadina. Órgano de las secciones
federades en Igualada, que sortí entre el 9 de febrer i el 17 de
juliol de 1885.
Entre
el 17 i el 18 de març de 1883 representà la Societat de Vetaires de
Cotó en el Segon Congrés de la Unió Manufacturera de la Regió
Espanyola que se celebrà a Igualada. En 1884 s'apuntà a la societat
recreativa «La Lumbrera Igualadina», coneguda com Bandera Negra. En
1883 passà a treballar de cordoner per a la fàbrica de faixes
d'home d'estam i de cotó de Josep Casadesús (El Tajà), feina que
havia de realitzar a casa seva. Amb el tancament dels locals de la
Federació Regional Espanyola (FRE), la Societat d'Obrers Vetaires i
Cordoners passà a la clandestinitat.
Entre
el 23 i el 26 d'agost de 1885 assistí com a delegat de la seva
societat al congrés clandestí de la Unió Manufacturera que se
celebrà a Sants, on conegué Anselmo Lorenzo i Fernando Tarrida del
Mármol. El novembre de 1885 va ser acomiadat amb altres companys per
protestar contra una retallada salarial. En 1886, amb altres companys
(Pere Botines, Pelegrí Tapioles, Josep Fargas, Joan Bursós, Jaume
Carbonell i Sans, Martí Salinas, Frederic Carbonell, Josep Lilla),
la majoria de la Societat de Teixidors d'Igualada, creà l’efímer
Grup Lliurepensador d'Igualada. Aquest mateix 1886 s'establí a
Barcelona, on entrà en contacte amb el moviment anarquista de la
ciutat.
El
9 de novembre de 1889 entrà a formar part de la Secció de Teixidors
de Vel i de Fil i Cotó de Barcelona. En 1890 va ser un dels
organitzadors de la celebració per primera vegada del Primer de
Maig, en la qual va se convocada una vaga general. Arran de
l'aprovació el 26 de juny de 1890 de la llei del sufragi universal
masculí a l'Estat espanyol, organitzà, amb altres companys, un
míting antipolític al saló de ball del carrer de les Ramelleres de
Barcelona, on parlaren Anselmo Lorenzo, Manuel Ars i ell mateix.
Durant
la primavera de 1891 va ser enviat a Madrid per col·laborar en
l'organització del «congrés ampli» del Pacte d'Unió i
Solidaritat (Federació Espanyola de Resistència al Capital). En
aquest congrés, que se celebrà entre el 22 i el 25 de març al
Liceu Rius del carrer Atocha de Madrid, va ser nomenat secretari
provisional i va tenir un fort enfrontament verbal amb el dirigent
socialista Pablo Iglesias. En acabar el congrés la Comissió
Nacional quedà fixada a Barcelona i sembla que Marbà va ser nomenat
secretari de l'Exterior.
Durant
la primavera de 1893, amb Manuel Ars, van cantar a Palma (Mallorca)
amb els Cors de Clavé. En 1893, arran dels atemptats de la Gran Via
i del Liceu, va ser empresonat. En 1896, també, arran de l'atemptat
del carrer de Canvis Nous, va ser encausat en l'anomenat «Procés de
Montjuïc» i tancat a diversos indrets (a les Drassanes, a Montjuïc,
a la presó militar dels Docks i a la presó nacional del carrer
d'Amàlia). En 1897 signà diverses cartes protestant contra el
procés i l'1 de novembre d'aquell any va ser alliberat, formant part
d'un contingent de 54 presos.
Entre
1901 i 1905 visqué a la Bisbal, on treballà com a encarregat de la
fàbrica de faixes de bolquers de Jesús Esteva Carnicer.
A
començaments de 1904 participà en l'homenatge a Anselmo Lorenzo que
li van organitzar els anarquistes de Palafrugell al Centre Obrer de
la localitat.
Després
que la fàbrica on treballava fes fallida, el juny de 1905 es
traslladà a Barcelona, on es col·locà com a ajudant a la fàbrica
Ferran i Parés. En aquesta època col·laborà en El Igualadino,
òrgan de la Fraternitat Republicana. Posteriorment es va fer soci de
l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) de Barcelona.
En
1el 931 entrà en contacte amb l'historiador anarquista Max Nettlau, a
qui relatà les seves experiències en el moviment obrer català.
Entre 1931 i 1933 col·laborà en el periòdic quinzenal igualadí El
Sembrador. Pere Marbà i Cullet, sembla, que morí en 1938.
Pere
Marbà va escriure una autobiografia en uns quaderns de comptabilitat
que Joan Ferrer Farriol va emprar per al seu llibre Costa amunt
(1975), però actualment només es conserva el tercer quadern. El
gener de 1987 la seva biblioteca i hemeroteca va ser adquirida per
l'AEP de Barcelona. Marbà tingué, com a mínim, tres infants (Juli,
Isabel i Palmiro); Palmiro Marbà (Federico Fructidor), va ser també
un destacat militant anarquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada