Manuel Delgado deixa el PCC i EUiA

Manuel Delgado per la independència

L'antropòleg ho ha anunciat al seu blog, molest per la votació de CSQP contra la declaració. 

Un diputat de Catalunya Sí que es Pot denuncia que el volien expulsar si no s’oposava a la declaració independentista.

[Barcelona (República Catalana) 09/11/2015]  

L’antropòleg Manuel Delgado ha anunciat avui que es dóna de baixa d’EUiA, integrat a Catalunya Sí Que Pot (CSQP). Delgado és un històric militant al PSUC des de l’any 1973, i després a Partit Comunista de Catalunya. Ara era a Comunistes de Catalunya, el principal grup d’EUiA. Les seves opinions cada cop eren més properes a la CUP, i de fet Delgado ja fa temps que es va mostrar obertament independentista. Però ha estat el vot contrari de CSQP a la declaració de sobirania, que ha fet vessar el got. En el seu bloc, Manuel Delgado escriu una carta oberta als membres del Comitè Central de Comunistes de Catalunya: “…) Ni els servilismes ni les pusil·lanimitats em feien perdre l’esperança de que en algun moment prendríem consciència de la importància extraordinària de la  dinàmica històrica en que ens trobàvem immersos i recuperaríem alguna cosa de la nostra vella audàcia a l’hora d’analitzar i passar a l’acció”. “El que no m’imaginava és que acabaríem sent un obstacle per la Història i ni en el pitjor mal son podia figurar-me la paorosa imatge d’aquest matí al Parlament: els nostres diputats votant colze amb colze amb els hereus del franquisme, que és el que tantes vegades hem repetit que és el Partit Popular, ni tampoc amb les disfresses postmodernes de la ‘España una, grande y libre’ que és Ciutadans”. “En fi. En aquestes condicions està clar que no puc continuar militant a Comunistes de Catalunya. Sis-plau, accepteu la meva baixa i la meva dimissió com a membre del Comitè Central”. La baixa de Delgado acaba de complicar el dia per a CSQP. Recordem que aquest matí el seu diputat Joan Giner, de Podem Cornellà, també ha expressat el seu malestar per la votació.  

Podem i Iniciativa volien expulsar del grup parlamentari Joan Giner

El diputat Joan Giner, de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), ha expressat al seu bloc el desacord amb la posició adoptada pel seu grup parlamentari respecte de la votació de la resolució d’independència d’avui al Parlament de Catalunya. En un apunt titulat ‘Què penso de la votació d’avui al Parlament‘, Giner lamenta que el dia de l’aniversari d’una consulta prohibida pel PP i el Tribunal Constitucional’, el 9-N, ara CSQP voti contra la declaració d’inici del procés d’independència presentada per Junts pel Sí i la CUP: “Com ja he comunicat als i les companyes del meu grup, no comparteixo aquesta posició, i considero que ens hauríem d’abstenir en aquesta votació.” Tot amb tot, ha optat finalment per votar-hi en contra, “a contracor”, i no trencar amb la resta del seu grup, que l’havia amenaçat d’expulsar-lo.  

Segons ell, tant el president, Josep Lluís Franco Rabell, com el portaveu del seu grup, Joan Coscubiela Conesa,  li van dir que l’incompliment de la disciplina de vot implicaria de fer-lo fora del grup: “A més, vaig rebre pressions de la direcció estatal de Podem, comunicant-me que avalaven aquesta decisió.” I es queixa: “Considero que aquestes pràctiques són pròpies del verticalisme i la vocació monolítica dels partits tradicionals, i no de les noves formes de fer política a què aspirem.”

Giner defensava l’abstenció a la votació d’avui per dues raons principals: “D’una banda, considero que la nostra crítica incansable a les retallades i la corrupció regnants en el govern de CiU, i posteriorment CDC, no pot ser de cap de les maneres utilitzada pels partits del “búnquer” (PP, PSC, i Ciutadans), instal·lats en la crispació oportunista, en l’autoritarisme i en el no permanent. I, al mateix temps, l’aposta per la desobediència civil democràtica a les institucions del règim del 1978 ha format sempre part del projecte de Podem, al mateix nivell que el ferm compromís de realitzar un referèndum per a decidir el futur de Catalunya.”  Reconeixia, alhora, que la declaració presentada per Junts pel Sí i la CUP presentava també problemes, com ara l’absència d’un referèndum vinculant en el full de ruta previst i “el fet que es prevegi la independència com a únic horitzó possible de la ruptura amb el règim del 1978, excloent-ne unes altres opcions per a una ruptura democràtica com la República federada o confederada”. Però la declaració –afegeix-- té “un aspecte positiu que coincideix a la perfecció amb el programa de Podem i de CSQP […]: la defensa de l’obertura ‘d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana‘.”