Dissabte
28 de novembre a les 17 hores a plaça Universitat.
Ni
terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats.
D’un
temps ençà, veiem com les petites victòries que havíem assolit
perillen pel retorn d’un discurs involucionista que ens retorna a
l’esquema del xoc de civilitzacions. I això passa en un moment on
Europa ha viscut l’arribada de centenars de milers de persones que
cercaven refugi fugint dels conflictes i de la violència de Síria,
Afganistan, Ucraïna, Iraq, Eritrea o Líbia, entre d’altres.
I
malgrat que Grècia va ser el bressol de l’asil, on va néixer fa
més de 2.000 anys, i que després de la segona guerra mundial va ser
Europa qui va portar aquesta idea a l'escena internacional amb la
convenció de Ginebra de 1951, la reacció de les institucions
europees i els estats membres de la UE a la darrera crisi de
refugiats ha estat aixecar tanques, ometre el salvament marítim,
reprimir i dificultar el trànsit i limitar el dret d’asil. La
mateixa Europa que veu reaparèixer la resposta islamòfoba i el
rebuig organitzat per l’extrema dreta a l’arribada de persones
refugiades als països d’acollida.
I
de sobte, un atemptat al cor d’Europa, molt més a prop del que
estem acostumats, ens ha glaçat la sang i hem vist com a París
patia en pròpia pell el que van patir fa ben poc a Beirut, Ankara,
Tunis, i el que pateixen milers de persones cada dia a Síria, Iraq,
Pakistan, Afganistan i Nigèria, països on es concentren el 80% dels
atemptats terroristes comesos durant els darrers anys. Països on
bona part dels nostres governs i empreses armamentístiques han estat
venent armes i protegit governs no democràtics en virtut d’una
suposada seguretat i estabilitat regional.
Per
nosaltres, el respecte a la vida, als drets humans i a la
convivència, són peces fonamentals d’una existència digna i en
pau. I és per això que ara i sempre rebutgem radicalment la
violència en totes les seves formes, ja sigui directa, cultural o
estructural. En especial la violència indiscriminada i cruelment
dirigida contra la població civil. Per això, creiem que és
imprescindible expressar el nostre rebuig a la violència i la nostra
solidaritat amb les víctimes i els seus familiars, independentment
d’on es produeixi. Una violència que cal eradicar també en les
respostes que es puguin donar.
Perquè
sabem que el terror busca provocar respostes irracionals i
estigmatitzadores, que deteriorin les relacions entre les comunitats,
ja sigui a París, a Catalunya o a qualsevol indret, posant en perill
el més preciós que tenim: la cohesió social. La violència cerca
trencar les bases de la convivència i buscar incoherències entre
els valors que defensem i la seva aplicació a alguns dels seus
ciutadans en funció del seu país d’origen, creences, ètnia, etc.
I
davant l’amenaça que els nostres governs responguin amb
intervencions militars als mateixos països que pateixen el
terrorisme, o amb l’enduriment de les lleis d’estrangeria i les
repatriacions forçoses, o amb el tancament de fronteres i la
vulneració dels drets humans a qui busca acollida, o amb limitacions
de les nostres llibertats en benefici d’un suposat augment de la
seguretat, creiem que la societat civil s’ha de mobilitzar per
evitar una escalada al desastre.
Per
això ens tornem a alçar, per dir prou. No permetrem que en el
nostre nom s’iniciï una nova guerra, no avalarem cap bombardeig,
no acceptarem cap nova retallada de les nostres llibertats, no
callarem davant la proliferació de discursos islamòfobs, racistes i
feixistes, i no permetrem més lleis xenòfobes ni més centres de
detenció il·legals o il·legítims. Per la pau, la llibertat, la
igualtat, la fraternitat, la solidaritat, la justícia global i la
laïcitat, hem decidit sortir al carrer a dir mai més.
Barcelona,
novembre de 2015
Més
informació: #PlataformaMaiMes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada