L’error fatal del Regne d’Espanya, penjat en una canya

Pujol, Aznar i Duran el 1996 a l'hotel Majestic

La contesa del PSOE, PP i Ciutadans contra la República Catalana trencarà la canya

[Barcelona 02/11/2015]

Bona part de les elits espanyoles --començant per l’oligarquia castellana i els líders del PSOE i del PP-- tenen consciència que és un error fatal l’enfrontament estatal amb la resolució parlamentària catalana de desobediència a les institucions de l’Estat capitalista espanyol i al seu Tribunal Constitucional, un veritable tribunal de la Inquisició de Tomàs de Torquemada –que al segle XV fou inquisidor general dels regnes de Castella i d’Aragó--, que de la mà de Rajoy vol portar a la foguera qualsevol súbdit del Regne d’Espanya que no acati la Constitució espanyola de 1978, igualment com feia el franquisme amb el santificats Principis del Moviment Nacional espanyol (FET de las JONS), ja que aquestes elits es troben xuclades per l’abisme monàrquic borbònic --la institució monàrquica hereva del general Franco que va morir ara farà 40 anys, el 20 de novembre, just un mes abans de les eleccions espanyoles del 20 de desembre, efemèride de l’execució basca de Carrero Blanco l’any 1973--. Una vegada posada en marxa la bola fatal per l’aparell d’Estat i la seva burocràcia, hereva del franquisme, empesa pels ultranacionalistes espanyols i mitjans de comunicació unionistes, i acceptada pels votants del PSOE, PP i Ciutadans, als quals s’ha inculcat l’anestèsia del fervor patriòtic imperialista espanyol, la decisió suïcida de Rajoy i la Santa Aliança de Defensa Nacional estatal, teixida entre el PSOE, el PP i Ciutadans, ha adquirit vida pròpia: governi qui governi l’Estat capitalista espanyol després de les eleccions del 20-D no tindrà voluntat, desig o valor per aturar l’impuls vers l’aplicació de les antigues guerrer colonials de Cuba, Filipines o el Rif ara al Principat de Catalunya, en comptes de rectificació en l’error d’Estat que comporta la formació d’un front patriòtic espanyol contra l’autodeterminació catalana, ja que ni el PSOE ni el PP volen ser formacions acusades per Ciutadans –un partit dissenyat i fabricat pel propi aparell d’Estat—de cometre el pecat mortal de lesa pàtria. El Regne d’Espanya ho pagarà suportant una caiguda devastadora en que finalment haurà de seure en la mesa de negociació, potser a Suïssa com va fer el general De Gaulle amb el Govern provisional algerià durant la guerra colonial francesa, i acceptar l’autodeterminació nacional catalana en forma de República Socialista Catalana autogestionada i autogestionària, formada i consolidada en el decurs del conflicte fora de l’hegemonia burgesa i l’imperialisme occidental (Unió Europea i OTAN), ja que la classe dominant capitalista catalana haurà perdut el poder en el decurs de mesos o anys de contesa entre la República Catalana i l’Estat capitalista espanyol.

Els “dossiers secrets de Pujol” 

El diari ABC va fer Pujol "espanyol de l'any'

En el context actual diferents informacions de digitals espanyols afirmen que Jordi Pujol i Soley disposa d’informació suficient per sacsejar els poders polítics de l’Estat capitalista espanyol, i  per això el pols contra al família Pujol topa amb els anomenats “dossiers secrets de Pujol”, que podrien sortir a la llum si l’Estat estira massa de la corda i entra a la presó algun membre de la família Pujol. Serà veritat o serà mentida, però vist com actua l’Estat i fins on estan disposades a arribar les seves clavegueres per acabar amb el procés republicà independentista català, cal no perdre de vista aquesta opció, segons opinen fonts de la mateixa burgesia catalana. Potser en la reunió reservada entre Jordi Pujol i Artur Mas, que va detectar el CNI, segons fonts de CDC, i podria haver gravat a distància la conversa entre el fundador de Convergència i l’actual líder del partit, es tractà d’aquesta possibilitat que faria esclatar la monarquia borbònica, el PSOE i el PP, com ja va passar a Itàlia amb el Partit Socialista i la Democràcia Cristiana en l’afer ‘Mans Netes’.

Si alguna vegada l’autonomia catalana de Pujol hagués tingut perfil d’Estat segurament seria cert que hi hauria aquests dossiers, el temps ens dirà si Pujol va tenir aquesta voluntat. De moment, hi ha rumors que apunten a que els dossiers suposadament en mans de Pujol, fan tremolar el poder de l’Estat espanyol avui en guerra encara no bèl·lica per acabar amb el procés independentista català en el seu inici rupturista republicà. Recordem que Pujol va formar part de la mateixa estructura d’Estat, que fins i tot el va nomenar “espanyol de l’any” pel diari conservador i monàrquic ‘ABC’, i d’entrada informació en té molta.

Un dels periodistes espanyols amb coneixement del món judicial, Ernesto Ekaizer, ha insistit en l’argument que el Govern espanyol utilitza descaradament les informacions sobre la família Pujol en clau política, malgrat que sovint es carreguin les mateixes proves judicials perquè l’objectiu és només polític. Tot lliga amb la campanya generada a les televisions espanyoles, especialment aquest dilluns dia dels difunts o morts, i a la premsa unionista, tant de Madrid com de Catalunya, mentre la justícia va lenta, molt lenta. A més, tal i com ha anat tot el procés d’imputació del clan Pujol Ferrusola, agafa encara més força la sorprenent confessió de Pujol sobre la famosa deixa andorrana el dia de Sant Jaume de 2014. Potser era un missatge en clau a la monarquia i els partits amb que havia teixit aliances a través del cap dels GAL i del bel·licista del Trio de les Açores.