Estació del TAV a Girona |
En
Xavier Cabezas, anomenat Urban, és conegut a Girona, on fa anys que
té un establiment dedicat a la venda de sabatilles
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 19/11/2015
Girona (Gironès).-
En Xavier Cabezas,
anomenat Urban, és prou conegut a Girona, on fa anys que té un
establiment dedicat sobretot a la venda de sabatilles i samarretes de
bàsquet. Ahir va descobrir que mai ets prou conegut a la teva
ciutat. Als pocs minuts de pujar al TAV per dirigir-se a Barcelona,
on tenia una reunió, una parella de Mossos d'Esquadra el van
convidar a baixar i li van demanar que s'identifiqués. “-. Sap per
què l'identifiquem?”. Urban no en tenia ni idea. Ni tan sols havia
parlat amb ningú. Els agents li van explicar que alguns viatgers que
el van veure esperant el TAV van creure que era un musulmà resant, i
ràpidament van témer un atemptat al tren d’alta velocitat i van
trucar a emergències. Urban, que no sabria ni com començar a resar
a Al·là ni molt probablement tampoc al déu cristià, va quedar
sorprès. En conversa amb un diari explica que els agents van ser
educats en tot moment. Fins el punt que per problemes de cobertura
telefònica no podien comunicar amb la central policial per
corroborar les seves dades i van obligar els operaris a no arrencar
el tren fins haver acabat l’indetificació. D'aquesta manera Urban
no el va perdre i va poder anar a Barcelona. Preguntat per la premsa
que la llarga barba que llueix hauria influit en prendre'l per
musulmà. “Però: i les oracions?”. Urban contesta: “-. No ho
sé, potser estava amb el cap cot, pensant o consultant el mòbil, i
es van pensar que resava.” La psicosi islamista genera una
arabofòbia fins al punt que quan Urban va pujar al vagó del TAV, ja
acabada la singular «operació antiterrorista» gironina, es va fer
un silenci i, segons confessà ell mateix, “em vaig notar observat
tot el viatge”. Potser seria bon moment per afaitar la barba, li
pregunta el periodista. Urban contesta: “-. No penso fer-ho, de cap
manera.” Una actitud digna i exemplar. Ens poden retallar les
llibertats en nom de la guerra contra l’Estat Islàmic, però cal
conservar les costums, com ara la manera d’arreglar-nos, vestir-nos
o portar barba o bigoti. Faltaria més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada