Necessitem
sortir de l'espiral de destrucció humana i ambiental. Fer-ho passa
per reorganitzar profundament el nostre sistema social, econòmic i
energètic
Ecologistes
en Acció repudia i mostra la seva més enèrgica repulsa per la
massacre indiscriminada ocorreguda a París i se solidaritza amb les
víctimes i les seves famílies. No hi ha cap excusa ni atenuant per
a l'assassinat indiscriminat de centenars de persones a París. No hi
ha cap justificació per generar tant dolor ni per a una acció
d'aquest tipus.
De
la mateixa manera, per a una organització pacifista com la nostra,
tampoc hi ha justificació per a les repetides accions militars dels
exèrcits d'EUA, Regne Unit, França, Rússia o Espanya, amb milers
de morts/as civils darrere, a Pakistan, Afganistan, l'Iraq, Síria o
Palestina. Tota aquesta regió ha estat desestabilitzada una vegada i
una altra per al control dels recursos i l'accés i sortida d'ells.
Només
des de 2011, en la guerra de Síria, enclavament estratègic per a
l'accés a recursos energètics han mort 125.000 persones, i unes
4.300.000 han abandonat el país, en el que s'anomena "crisi de
refugiats". En aquest desastre va tenir gran responsabilitat el
govern francès que va ordenar bombardejos a Síria.
La
petrolera Total opera a Iraq des de fa 90 anys. Després de la guerra
de l'Iraq, els invasors es van repartir de nou el petroli, entre
elles, Repsol i la francesa Total. Total va aconseguir el contracte
per explotar el camp Halfaya i 4 llicències d'explotació en el
Kurdistan iraquià. El mateix va ocórrer en altres llocs del
planeta, com el Sahel o el nord d'Àfrica.
França
va ser la potència colonitzadora del Sahel (Mali, Níger, Txad),
control que encara exerceix. En l'actualitat és d'allà on importa
l'urani que proveeix a la seva producció nuclear (59 centrals).
Aquesta és la causa fonamental que li va portar a intervenir
militarment a Mali en 2013. Les víctimes d'aquella actuació es
desconeixen, encara que s'estima que van ser més 1.000 malienses, 9
soldats francesos, altres 93 dels diferents països que recolzaven a
França i 41 cascos blaus.
En
el Magrib africà, el Govern francès va jugar un paper primordial en
la intervenció a Líbia de 2011. El seu resultat van ser entre
10.000 i 15.000 morts/as. Aquest any aquest conflicte bèl·lic es va
reprendre. Actualment, Líbia continua en un estat de fragmentació
similar al que sofreixen països com Síria o l'Iraq. L'economia de
Líbia depèn del petroli en un 95%, i gairebé el 80% d'aquest
petroli va a Europa.
Des
del descobriment de petroli a Mesopotàmia, aquesta zona ha estat
partida; els seus governs han sofert conspiracions, sabotatges,
bloquejos; s'han creat grups desestabilizadors, que s'han tornat
després contra els interessos occidentals; s'han llançat invasions;
s'ha bombardejat a població civil; s'ha mantingut a la població en
camps de refugiats; etc. Tot això justificat amb valors
imperialistes, hegemònics, racistes i religiosos. Tot això per
justificar el control del recurs al que la nostra civilització és
addicta: el petroli (al que afegim el gas i l'urani).
Aquests
recursos són gairebé inexistents a Europa, per la qual cosa es
depèn d'importacions, i a Estats Units i Canadà fa temps que es va
entrar en un declivi del petroli convencional (“pic del petroli”),
la qual cosa ha impulsat altres tècniques més dràstiques amb el
medi ambient i la societat, però insuficients per a la set
energètica.
La
transició post petroliera és l'única alternativa a aquesta
voràgine, però és ignorada perquè el control corporatiu del
mercat i les institucions obliguen a seguir amb els mateixos esquemes
de consum.
Necessitem
sortir de l'espiral de destrucció humana i ambiental. Fer-ho passa
per reorganitzar profundament el nostre sistema social, econòmic i
energètic.
Necessitem
recordar als/as morts/as, els/as d'ara i els/as d'abans, els/as
d'aquí i els/as d'allà. És ineludible avançar cap a un model
energètic nou. Hem d'organitzar-nos contra el poder corporatiu,
contra el seu incrustament en les institucions, contra el seu control
de la societat, contra l'addicció al creixement i el benefici, la
religió de la cobdícia que provoca tanta mort. Hem de seguir
denunciant les guerres i la violència, l'educació militar i el seu
enaltiment. També l'imperialisme, la dominació econòmica, el poder
de les institucions financeres i les institucions internacionals que
les recolzen. És urgent denunciar el fonamentalisme religiós i els
prejudicis de tota índole: racistes, culturals, xenòfobs, homòfobs,
patriarcals i sexistes. Toca educar, crear, aprendre. Toca canviar.
Toca reduir. Toca seguir.
Per
a Ecologistes en Acció, organització de fermes conviccions
pacifistes i antimilitaristes, el millor homenatge a les persones
assassinades a París seria que la propera Cimera de Canvi Climàtic,
a celebrar allí mateix, engendri un salt qualitatiu en el nostre
canvi de model energètic.
Ecologistes en Acció (EeA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada