DOTZENA CRÒNICA DE LA CROADA DE L’ESPANYA NEGRA CONTRA LA GENT CATALANA

El diari unionista del grup Planeta atribueix a Artur Mas i Oriol Junqueras relacions amb l’Estat Islàmic.

La Fundació Nous Catalans ha acusat La Razón de manipuladors. “Denunciem aquest nou muntatge d’aquest pamflet que intenta --altre cop-- vincular independentisme amb gihadisme. Manipuladors”.  

Màrius Carol també utilitza l’Estat Islàmic per rebutjar el full de ruta sobiranista. 

El director de La Vanguardia creu que la UE canviarà el seu marc legal arran de la matança de París i que Catalunya tindrà encara menys credibilitat.

Xavier Díez contra la República Socialista Catalana. Demana el vot de la CUP a Mas.  

[Barcelona (República Catalana) 23/11/2015] 

La Fundació Nous Catalans ha acusat La Razón de manipuladors. “Denunciem aquest nou muntatge d’aquest pamflet que intenta --altre cop-- vincular independentisme amb gihadisme. Manipuladors”. Resulta que el diari La Razón aquest dilluns relaciona amb l’entorn de Nous Catalans i Sectorial de Polítiques d’Immigració, vinculades a Convergència i Esquerra Republicana, amb aquesta afirmació: dels 129 combatents de nacionalitat o origen espanyol que han viatjat a Síria per unir-se a l’Estat Islàmic, entre 10 i 12 provenien de Catalunya i estarien relacionats amb l’entorn de la Fundció Nous Catalans i Sectorial de Polítiques d’Immigració. “Aquests combatents estan estretament relacionats amb mesquites i centres culturals que mantenen una estreta relació amb les citades fundacions creades per Artur Mas i Oriol Junqueras per atraure la comunitat musulmana al procés independentista”, al·ludeix el diari del grup Planeta.  

Màrius Carol també utilitza l’Estat Islàmic per rebutjar el full de ruta sobiranista 

E

l comte de Godó i Màrius Carol, director de La Vanguardia, utilitzen el terrorisme de l’Estat Islàmic a la Unió Europea per anar contra la República Catalana. Màrius Carol no ha tingut cap escrúpol per barrejar les conseqüències dels atemptats islamistes del passat 13 de novembre a París amb la independència.  Avui, el director de La Vanguardia ha utilitzat la crisi que viu la Unió Europea arran de l’Estat Islàmic per afirmar que encara hi ha més motius ara per pensar que els 28 estats de la UE rebutjaran qualsevol moviment català cap a la independència. Així, el director de La Vanguardia es permet donar consells: “Faria bé el sobiranisme de fer una lectura adequada d’això que està succeint per no trobar-se en la més absoluta de les soledats”, una picada a l’ullet a l’unionisme. Carol rebla l’article alertant que Catalunya es juga la credibilitat dins la Unió Europea.

Xavier Díez contra una república catalana de la classe treballadora 

L’historiador, sindicalista i professor Xavier Díez, que va participar a la llista de la CUP-Crida Constituent a la demarcació de Girona aquest 27-S, en un apunt al seu blog de l'indirecte.cat assegura que la independència “només és possible si hi ha la majoria dels sectors socials implicats” i argumenta que “això implica generositat recíproca. I tolerància amb les persones. I renúncia a la capacitat de vet”. També considera “molt ingenu” creure que  arribarem a la independència només amb els discursos d’esquerra, i que és “utòpic i absurd” parlar d’una República d’unes classes treballadores vist el vot de part d’aquestes classes a Ciutadans i el PP. En una posició contrarevolucionària i oposada a la transformació de l’alliberament nacional en revolució socialista, com va defensar M. A. Bakunin i la Fraternitat Revolucionària Internacioinal, Díez argumenta que la CUP és un moviment polític un estat anímic que, com a tal, sol ser voluble i mutant, marcat per paradoxes i contradiccions, i el qualifica “d’artefacte inestable” com va fer Montilla amb el tripartit. Un moviment que no aspira al poder, sinó a empènyer la societat contra el sistema, que no vol càrrecs ni transaccions encara que busquin mesures tangibles i justifica que per això, l’acord és tan difícil. També alerta que la CUP “comencen a perdre la batalla mediàtica” i no per l’actuació “deliberada” de la majoria dels mitjans actuant en contra seva, sinó perquè hi ha dificultats per fe entendre de forma clara  el perquè del posicionament de la CUP que es vist com a intransigent. El professor demana a Junts pel Sí que entengui que hi ha “reivindicacions essencials per construir una república per aplegar la majoria social” com són renunciar a les privatitzacions o polítiques socials ambicioses, i a la CUP li demana que ha de comprendre que CDC no es vulgui “suïcidar” i “sacrificar el seu líder natural”. I recorda que Artur Mas és un personatge històric, que com tots els personatges, té contradiccions, encerts i errors, misèries i glòries però que  “resulta difícil d’explicar una obsessió contra una persona que, sense el seu gir copernicà que li ha comportat greus conseqüències personals, no seríem en aquest punt d’aquesta història”. L’historiador argumenta que el prestigi de la CUP ha crescut amb el treball dels últims anys i que la formació ha acumulat una imatge pública potent, per la seva coherència i fermesa que li ha permès guanyar més suports i visibilitat, però aquesta expansió, com passa als moviments polítics de ràpid creixement, ha fet que “l’esclat de les tensions internes larvades” es precipiti i aflorin les visions enfrontades, “especialment entre aquells sectors amb visions més puristes, i les que es consideren més pragmàtics”, i  posa d’exemple “l’obsessió per Mas” i la posició obsessiva anti-Mas està desgastant la imatge pública de la CUP.