Unes
4.000 persones participen a la manifestació convocada per la
plataforma #28N Mai Més, en contra del terrorisme, les guerres i les
retallades de llibertats
La capçalera de la marxa la formaven representants d'algunes de les 57 entitats que s'han adherit al manifest #MaiMés |
DIRECTA
29/11/2015
Aitana G. Cantos
El
Gernika de Picasso fet pancarta és una de les primeres imatges que
els manifestants podien veure mentre esperaven que comencés la
marxa. Sota el lema “Mai Més. Ni Terrorisme, ni guerres, ni
feixisme, ni retallades de llibertat. Per la Pau, la justícia social
i els drets humans aquí i Arreu”, la plataforma #28N Mai Més va
reunir unes 4.000 persones ahir al centre de Barcelona, que van
entonar el ja conegut “No a la guerra” per protestar contra els
atacs terroristes a París i el Líban i contra la violència que
pateixen altres països en conflicte.
Passats
pocs minuts de les 5 de la tarda, la manifestació va iniciar un
recorregut que fou immediatament interromput. Un grup de set joves
-dos d'ells amb els ulls embenats amb mocadors- van aixecar sengles
pancartes en què es pot llegir: “I see humans but not humanity”,
“La meva pàtria és el món i la meva família, la Humanitat” i
“Stop islamofòbia. Soy musulmán, no soy terrorista, si confias en
mí, abrázame”. Algunes persones s'acostaven i abraçaven als
joves d'ulls embenats i, al cap de poc, tots es retiraren i la
manifestació va continuar.
La
capçalera de la marxa la formaven representants d'algunes de les 57
entitats que s'han adherit al manifest #MaiMés, com SOS Racisme
Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana, FundiPau Fundació per la
Pau, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC),
CCOO de Catalunya o la UGT de Catalunya. Mentrestant, alguns líders
polítics representants de les formacions han donat suport a la
iniciativa, es mantenien en un segon pla. Membres d'ERC, ICV,
PSUC-Viu, la CUP, PSC, CDC, EUiA i Barcelona en Comú acompanyen
aquesta manifestació, que va ser presentada el passat 24 de novembre
i promoguda per un grup d'alcaldes, entre els quals es troba la
primera edil barcelonina, Ada Colau, així com altres personalitats
del món de la cultura, la política i els moviments socials.
Mentre
les manifestants avançaven, se succeïen algunes consignes –
“L'únic terrorista, l'Estat capitalista”, “No en mi nombre”,
entre altres- entre les quals destacava el “No a la guerra” amb
el qual es va protestar contra la guerra de l'Iraq en 2003. No
obstant això, David Minoves, president del Centre Internacional
Escarré per a les Minories Ètniqes i les Nacions (CIEMEN) i
portaveu de la plataforma organitzadora de la marxa, recorda que
l'objectiu de la iniciativa no és dir “no a la guerra”, sinó,
sí a la pau, els drets humans, a la justícia. “Cal facilitar un
sistema que permeti que la solidaritat funcioni, per no generar més
problemes i aportar solucions”, assenyala. Per la seva banda, Jordi
Armadans, director de FundiPau, insisteix en el fet que “la guerra
no és la solució perquè reforça l'espiral de violència
existent”.
Un
cop a la plaça de Sant Jaume, Minoves va iniciar la lectura d'un
manifest. El text recorda el comportament "islamòfob" que
està tenint la UE davant de la crisi de les refugiades, sense tenir
en compte la convenció de Ginebra de 1951. A més, es denuncia la
limitació a les llibertats en nom de la seguretat i s'alerta de les
possibles intervencions militars dels governs europeus. Aquestes
raons són les que han impulsat 57 entitats del país i ja 369
ciutadanes (al tancament d'aquesta informació) a adherir la
plataforma, ja, com resa el manifest, "sortir al carrer a dir
mai més".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada