 |
| Carles Viver Pi-Sunyer |
La
figura de l'exmagistrat del Tribunal Constitucional espanyol, a parer
de la Candidatura d'Unitat Popular, donava confiança a les classes
mitjanes del país i deslligava el lideratge del procés de la
corrupció i les retallades.
DIRECTA
29/11/2015
Jesús Rodríguez
La
CUP-CC ha mantingut des del 21 d'octubre tres discretes reunions amb
Artur Mas i una quarta que es va filtrar als mitjans de comunicació.
Els diputats habilitats per a la negociació han estat Anna Gabriel i
Benet Salellas. Tots els encontres s'han celebrat al Palau de la
Generalitat. Van trencar el gel el 21 d'octubre, dia en què les
cupaires van traslladar al president en funcions –que va fer
d'amfitrió en solitari– la necessitat que la nova etapa tingués
caràcter d'excepcionalitat per a assentar “les bases de la
ruptura”, amb un “lideratge compartit” i alhora, amb la mirada
posada “en el necessari eixamplament de la base que dóna suport al
procés”. En relació a la Presidència van traslladar a Artur Mas
la voluntat de trobar fórmules que contemplessin “la
transversalitat en el lideratge” i la garantia que els suports al
referèndum de ratificació del procés constituent creixerien perquè
s'hauria sabut consolidar la nova etapa “deixant enrere episodis de
corrupció, retallades i privatitzacions”. En consonància amb això
proposaven que l'actual president en funcions ocupés una plaça de
“comissionat per a la internacionalització del Procés avalat pel
Govern i el Parlament”, una mena de conseller d'Exteriors per al
període de transició cap a la República Catalana.
La
segona cita tingué lloc el 26 d'octubre, i en aquest cas va ser a
quatre bandes, sumant-hi la presència d'un destacat dirigent de
Junts pel Sí. En aquesta trobada Artur Mas va mostrar --pel que fa a
un candidat a la presidència que no fos ell-- la “preocupació”
respecte a la lectura que en farien els mitjans de comunicació, en
el sentit que s'entendria que s'havia imposat “la voluntat de la
CUP”. Mas va assegurar que deixaria en mans de Junts pel Sí la
decisió final sobre si ell es postularia com a candidat a president
en el debat d'investidura del 9 de novembre, apunten fonts
coneixedores de la trobada. “Jo no pretenc ser un problema
insalvable, no hi ha raons personals en la meva continuïtat”, és
una frase que hauria pronunciat en veu pròpia el màxim dirigent de
CDC.
El
3 de novembre van ser sis les persones convocades. És en aquesta
trobada negociadora quan es posa sobre la taula el nom de Carles
Viver Pi-Sunyer, ex magistrat del Tribunal Constitucional espanyol i
des de març de 2013 president del Consell Assessor per a la
Transició Nacional, com a possible candidat a la presidència de la
Generalitat. A la reunió les representants de la CUP-CC van defensar
Pi-Sunyer com una fórmula que fes “superar les pors” i donés
“confiança a les classes mitjanes del país”, responent així al
principal escull plantejat per Junts pel Sí.
Un
argument afegit fou que es vincularia la Presidència “amb els
treballs previs existents en relació a la transició nacional”. La
dificultat tècnica d'aquesta proposta estava en el fet que Pi-Sunyer
ocupava el número 71 de la llista per Barcelona i Junts pel Sí
havia aconseguit 32 escons en aquesta circumscripció. Per assignar a
l'exmagistrat un escó al Parlament de Catalunya, i així poder optar
a la investidura, el diputat Jordi Cuminal --que ocupa la posició 32
de Junts pel Sí-- hauria d'haver dimitit i tots els membres de la
llista fins al número 71 haurien d'haver renunciat a l'acta de
diputat.
La
resposta de Junts pel Sí: tres vicepresidències
La
quarta reunió per a negociar la investidura es va fer l'11 de
novembre i la llista d'assistents es va ampliar i filtrar a la
premsa: Artur Mas, Anna Gabriel, Benet Salellas, Antonio Baños, Raül
Romeva, Josep Rull, Marta Rovira i Oriol Junqueras. Va fallar la
discreció mantinguda fins aleshores. El fet que un fotògraf captés
l’entrada dels diputats de la CUP-CC a Palau, va fer que la sortida
de la reunió fos esperada per molts mitjans de comunicació. En
aquella ocasió Gabriel, Salellas i Baños mostraren “perplexitat”
amb la proposta que es va posar damunt la taula. Les cupaires va
considerar que es tractava, essencialment, de l’acord que Junts pel
Sí “ja tenia firmat com a coalició a l’hora de decidir el futur
govern”. És aquell dia quan Artur Mas referma la seva candidatura
a la Presidència en la segona volta del debat d'investidura, però
proposa buidar de competències la figura del president, mitjançant
les comissions delegades a tres vicepresidències (Neus Munté, Raül
Romeva i Oriol Junqueras). També incorpora la possibilitat d'una
moció de confiança el setembre de 2016. La proposta que situava a
Carles Viver Pi-Sunyer com a candidat a nou president de la
Generalitat quedava de facto descartada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada