Nord-est Llibertari: Ahir, dissabte, es va celebrar a Milà (Llombardia) el denominat Hammerfest per tercer any consecutiu, un aplec de bandes de rock nazi

diumenge, 29 de novembre del 2015

Ahir, dissabte, es va celebrar a Milà (Llombardia) el denominat Hammerfest per tercer any consecutiu, un aplec de bandes de rock nazi

Hammerfest a Milà

Nazis de la Península podrien haver fet l’atac a l’oratori d’Elna i les pintades del Rosselló passant de camí a Milà

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/11/2015

Elna/Argelers de la Marenda (Rosselló).-

Ahir, dissabte, es va celebrar a Milà (Llombardia) el denominat Hammerfest per tercer any consecutiu, un aplec de bandes de rock nazi. Aquestes bandes pertanyent al moviment nazi pro hegemonia blanca anomenat Hammerskin, una escissió nazi del Ku Kux Klan l’any 1987 a Texas (USA), que ja compta amb filials en diversos estats del món. Defensa el Wite Power, el poder dels bancs sobre l’altre gent.

A l’Estat espanyol Hammerskin està criminalitzat però a Itàlia fa el que vol a causa dels lligams amb dirigents de la Lliga Nord i altres formacions dretanes. En aquest context és molt possible que militants del moviment Hammerskin de camí cap a Milà i procedents de la península Ibèrica, potser també de Portugal, gràcies al seu coneixement de l’Albera --ja que en la militància nazi hi ha l’excursionisme i el contacte amb la natura-- davant el bloqueig policial de la frontera i el fet d’estar fitxats pels Mossos d’Esquadra o els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat decideixin passar per indrets del Pirineu poc vigilats, com ara el coll de Banyuls (Rabós, Albera, Alt Empordà), i des de Banyuls de la Marenda (Rosselló) anessin a dinar o sopar al un restaurant dels entorns del Mercat d’Elna (Rosselló) i al topar amb l’oratori musulmà haguessin decidit, espontàniament i tot aprofitant l’actual onada francesa d’islamofòbia arrel de les matances de París i Sant Denís (Illa de França) del 13 de novembre, fer un Molotov i amb esprais de color negre fer pintades a aquest municipi i també al d’Argelers de la Marenda (Rosselló) mentre passaven el territori saltant els controls policials de Perpinyà, anant cap a la carretera de Narbona, sortejant gendarmes i policies. Aquesta hipòtesi sembla força raonable si deduïm que la tornada de Milà la faran per una altra ruta, potser per Llívia (Baixa Cerdanya).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...