Abstenció activa massiva el 20-D. Declaració comunista llibertària.

Abstenció activa massiva el 20-D

No caiguem en el parany electoral de l’Estat capitalista espanyol i la seva monarquia borbònica

[Països Catalana 1 de novembre de 2015]

El maig de 1978 el nostre grup d’afinitat anarquista comunista feia una crida a favor de l’abstencionisme “antiparlamentari” com “arma revolucionària fonamental” enfront “la reforma neofranquista d’en Juan Carlos i en Suárez amb el parlamentarisme d’esquerres” que havia “vingut a reforçar el domini capitalista sobre el poble treballador, ja que la democràcia electoralista és l’arma fonamental d’aquest parlamentarisme que deixa oberta la porta a totes les formes de repressió contra els moviments alliberadors de la classe treballadora, doncs, es vol que la lluita de classes sigui substituïda per les urnes de l’Estat. Aquesta actitud electoralista dels partits ha arribat fins a les seves centrals sindicals –eleccions sindicals a ‘comitès d’empresa’--” [...] Però, el poble treballador, que fou enganyat pels partits, amb l’excepció del moviment llibertari i sectors radicalitzats, el 15 de juny [de 1977], amb una participació electoralista que consolidà i legitimà la reforma neofranquista del Capital [...] L’Estat està preparant tres eleccions més: un referèndum per aprovar la Constitució, unes noves eleccions legislatives i unes de municipals. La posició revolucionària conseqüent es centrar l’atac al poder amb una clara explicació de l’engany del joc electoral i amb una forta propaganda abstencionista. El poble treballador pot posar en ridícul al poder i als partits parlamentaristes utilitzant una arma revolucionària: abstenció activa, el boicot anti-electoral dels treballadors. Però , no votar no vol dir --ni cal que sigui-- una automarginació de la lluita ni una inhibició, sinó un acte d’oposició activa que al negar la utilitat de les urnes de l’Estat proposa una sortida revolucionària d’unitat dels treballadors per destruir el capitalisme i el poder amb un procés insurgent col·lectiu que sigui una revolució social. El valor transformador de la societat que té l’antielectoralisme i l’antiparlamentarisme no cal ésser oblidat mai, perquè és creu que un govern d’esquerres solucionarà els problemes dels treballadors, puix el capitalisme sempre és capitalisme sigui roig, negre o blanc el color que governa. La responsabilitat ara és dels anarquistes, de no deixar de costat aquesta arma, l’abstenció activa de les treballadores, el boicot als vots i delegacions parlamentàries de poder, [...] més poderosa que les vagues reivindicatives. Cal que la classe treballadora no voti, que no torni a deixar-se enredar pel PSOE, PCE ni fronts populars que tornin.”  

Han passat governs de la monarquia borbònica, del PSOE i del PP, s’ha consagrat la Constitució espanyola, hi ha una segona i potser definitiva gran depressió internacional dels sistema capitalista, Catalunya s’autodetermina i provoca una profunda crisi política del Regne d’Espanya. Tot plegat determina aquests dies unes condicions rupturistes amb l’Estat capitalista espanyol i la seva monarquia borbònica, cosa que s’hauria de traduir el 20 de desembre, al menys als Països Catalans, en una abstenció activa massiva.