Anarquistes,
caps de turc en el procés de desintegració del partit que fundà
Jordi Pujol.
La
resolució independentista provoca discrepàncies entre consellers de
Mas.
Cinc
conselles i una consellera van manifestar-li el seu desacord amb el
text en la reunió del Govern de la Generalitat el dimarts.
Jordi
Jané, conseller d’Interior, munta una provocació a la CUP, amb la
detenció d’anarquistes el dimecres, el mateix dilluns quan es va
filtrar pels seus Mortadelos que Mas s’havia reunit amb diputats
cupaires per presentar l’endemà la resolució de la República
Catalana.
[Barcelona
31/10/2015]
Els
consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya en funcions s’ha
dividit en unionistes i separatistes en un context caòtic on la
burgesia nacional catalana es troba entre l’oligarquia castellana i
el proletariat combatiu del Principat opta per l’Estat capitalista
espanyol. Hi ha qui pensa que finalment guanyarà el sector més
oportunista de la burgesia catalana i no s’oposarà a l’implantació
de la República Catalana independent. Seria el sector que lidera
Artur Mas, en concomitància amb Jordi Pujol Soley, mentre que Felip
Puig lidera el sector hostil fer un pas a una dimensió política i
socialment desconeguda de futur. Les dues fraccions burgeses i del
partit que fundà Jordi Pujol Soley durant el franquisme tardà es
troben embolicades en corrupteles particulars i el finançament
il·legal de Convergència, però discrepen en accelerar el procés
per quedar fora dels tribunals espanyols --com ja va fer Joan March
per lliurar-se d’un procés criminal per corrupteles, al finançar
conjuntament amb el polític i banquer Francesc Cambó, el cop
militar del general Franco de juliol de 1936 contra el govern
espanyol del Front Popular-- o intentar reconduir la situació
política catalana amb un pacte amb el Govern espanyol per desactivar
el procés republicà independentista amb una mena de concert fiscal
català i diluir les imputacions judicials pel 3 %. El sector
convergent oposat a negociar el full de ruta rupturista de la CUP
intenta fer tota mena de provocacions per aconseguir unes noves
eleccions catalanes el mes de març en que pensen aconseguir entre
Convergència i ERC prou diputats per repetir un govern presidit per
Artur Mas.
Així,
els consellers Andreu Mas-Colell (antic stalinista PSUC/PCE i titular
del Departament d’Economia), Jordi Jané (Departament d’Interior
i maquinador de la nova Operació Pandora), Santi Vila (oportunista
descarat, antic dirigent de les JERC a l’Alt Empordà, ex alcalde
de Figueres per CiU i titular del Departament de Territori i
Sostenibilitat), Felip Puig (antic conseller d’Interior que va fer
carregar els Mossos d’Esquadra a la plaça de Catalunya a Barcelona
contra l’acampada del 15-M, enemic declarat de la CUP, clau en el
sector negocis de CDC, proper a Foment del Treball i titular del
Departament d’Empresa i Ocupació) i Germà Gordó (Departament de
Justícia) i la consellera Irene Rigau (imputada pel procés
participatiu de 9-N i titular del Departament d’Ensenyament) van
aprofitar la reunió del Govern de la Generalitat dimarts passat per
traslladar al president, Artur Mas, la seva discrepància amb la
resolució per iniciar el procés cap a la independència, pactada
per Junts pel Sí (JxS) i la CUP. Així ho va publicar ahir el diari
La Vanguardia en un reportatge on el rotatiu narrava la reunió i les
apreciacions que cinc consellers i una consellera van manifestar a la
sessió governamental. La reunió de
l'executiu català ja havia començat quan des de Junts pel Sí i la
CUP es va difondre el text de la proposta de resolució, que declara
«solemnement» l'«inici del procés de creació de l'estat català
independent en forma de república», sense supeditar-lo al que pugui
dir un Tribunal Constitucional «deslegitimat». Segons informa el
diari, al cap de gairebé dues hores de reunió als membres del
Govern de la Generalitat se'ls va repartir una còpia de la proposta
parlamentària rupturista, que es van disposar a llegir abans de
començar un intens debat intern sobre la conveniència del text. El
primer a expressar la seva discrepància, segons narra el rotatiu, va
ser el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que va manifestar la
seva disconformitat amb una resolució per plantejar obertament la
desobediència per assolir la independència tot etzivant la pregunta
«què és això?». A continuació ho va fer el conseller
d'Interior, Jordi Jané, que es va mostrar també contrari al
contingut de la resolució, crítiques a les quals es va sumar el
conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que a més va
fer constar el seu desacord amb alguns aspectes del primer discurs
pronunciat per Carme Forcadell davant el ple del Parlament després
de ser escollida presidenta de la cambra, intervenció que va acabar
amb un «Visca la república catalana».
La
CUP no vol investir Artur Mas
Per
la seva banda, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el
conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, van advertir que no
tenia sentit acordar amb la CUP una resolució que recull en bona
mesura els plantejaments de l'esquerra independentista i no deixar
lligada la investidura d’Artur Mas, a la qual se segueixen oposant
els deu diputats cupaires. També el conseller de Justícia, Germà
Gordó, es va desmarcar de la resolució pactada entre JxSí i la
CUP, mentre que la portaveu i vicepresidenta del Govern, Neus Munté,
es va abstenir d'intervenir. D’aquesta manera el Govern de la
Generalitat quedava dividit en dues parts.
Davant
d'aquesta sèrie d'intervencions crítiques, Artur Mas va al·legar
que una aproximació a la CUP era l'única manera de poder formar
govern i deixar de tenir un executiu en funcions en espera d'un acord
d'investidura. Mas va alertar que un eventual fracàs negociador amb
la CUP sumiria Catalunya en un període d'interinitat de sis mesos,
fins a la convocatòria d'unes noves eleccions al març forçades per
la impossibilitat d'investir el president de la nova legislatura:
«Llavors, què m'esteu demanant? que hi hagi eleccions?», va
plantejar el president en funcions de la Generalitat als seus
consellers i a les seves conselleres.
Davant
d'això, alguns van plantejar que aquesta potser seria l'única opció
possible mentre que un dels presents hauria, fins i tot, proposat que
la votació d'investidura fos secreta per permetre, així, que alguns
membres de la CUP i de Catalunya Sí que es pot donessin suport a
Mas, però ràpidament un altre conseller va manifestar que Mas no
podia ser investit d'una manera «vergonyosa». De fet, algú fins i
tot hi hauria afegit que també podria donar-se el cas que alguns
diputats d'ERC aprofitessin el secretisme per no votar Mas.
Segons
el programa de Cuní, a TV8, la de La Vanguardia, un conseller que va
defensar continuar la negociació amb la CUP va titllar aquesta
formació de “tribu”, el qualificatiu que va encunyar el 1936 des
del PSUC Joan Comorera en relació a les milícies al front d’Aragó
de la CNT.
Nou
anarquistes, caps de turc en el procés de desintegració del partit
que fundà Pujol
Jordi
Jané, conseller d’Interior, munta una provocació a la CUP, amb la
detenció d’anarquistes el dimecres, el mateix dilluns quan es va
filtrar pels seus Mortadelos que Mas s’havia reunit amb diputats
cupaires per presentar l’endemà la resolució de la República
Catalana. De fet, Jordi Jané va aconseguir un comunicat de la CUP a
favor dels anarquistes detinguts pels Mossos d’Esquadra, a partir
del llista elaborat pel conseller, i l’ajornament el dimecres d’una
reunió de la CUP amb Junts pel Sí (CDC i ERC). Cal denunciar arreu
aquesta maquinació de Jordi Jané en el marc del procés de
desintegració del partit que fundà Jordi Pujol Soley. Cinc
anarquistes es troben sense passaport i imputats per “anarquisme
insurreccionalista”, amb llibertat sota fiança, i un company en
presó preventiva, el secretari d’Organització de la Federació
Local de Barcelona de la CNT-AIT.
Prou
d’utilitzar anarquistes com caps de turc en les baralles polítiques
governamentals de la burgesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada