DECLARACIÓ DE LA TROBADA INTERNACIONAL
(BARCELONA, 10 i 11 OCTUBRE 2015)
Campanya EUROSTOP
L'anomenat "Pla de Rescat", imposat
per l ‘Eurogrup a Grècia, ha posat al descobert davant les ciutadanies dels
estats i pobles d'Europa la veritable naturalesa de la Unió Europea al servei
dels bancs i sota l'hegemonia del govern de Alemanya. Aquest episodi de guerra
econòmica, de conspiració per impedir la voluntat sobirana del poble grec,
provocar la desestabilització del govern grec i aconseguir la seva rendició, ha
estat pels seus mètodes i resultats un cop d'estat organitzat des del centre de
poder de la UE.
El somni de la Unió Europea garant del
benestar social i la democràcia, superadora dels conflictes entre els seus
estats, solidària amb la ciutadania més vulnerable i amb les nacions menys
desenvolupades s'ha esvaït davant la realitat dels fets ocorreguts a Grècia.
Certament, la lògica neoliberal a ultrança
dels "memoràndums" imposats per la Troica no s'han limitat a Grècia,
també Portugal, Itàlia, Espanya, Irlanda, França, etc., han patit la brutalitat
de les polítiques d'ajust i austeritat que han provocat la regressió generalitzada
de drets socials i laborals, l'augment de l'atur, la pobresa i la desigualtat,
i una creixent deslegitimació de les institucions de govern i representació
d'aquests països davant els seus ciutadanies i pobles, la desestabilització
interna dels estats que componen la UE, l'aparició de noves tensions
interestatals, i intensificat les agressions imperialistes en l'entorn pròxim.
L'arquitectura de la UE es va dissenyar per a
servir els interessos de les elits i del capital transnacional, i en contra de
les classes populars, sense una política de redistribució fiscal que evités els
desequilibris econòmics potencials i les previsibles crisis de deute dels seus
estats membres. Fins i tot alguns dels anomenats "pares" de la UE han
reconegut el pecat original del Tractat de Maastricht i l'error fatal de
l'euro. En efecte, la introducció de la moneda única va agreujar les desigualtats
o asimetries econòmiques entre els estats reforçant l'hegemonia d'aquells que,
com l'estat alemany, s'han beneficiat extraordinàriament amb la seva
implantació.
En l'actualitat la UE es divideix entre estats
vencedors i perdedors. Els pobles del Sud d'Europa se situen en el camp dels
perdedors, condemnats a aplicar polítiques d'ajust i austeritat durant decennis
per pagar el deute als creditors que en provocar una espiral de polítiques
recessives es converteix en impagable. Els tractats de la UE, especialment el
"Pacte per l'Euro Plus" i el "Tractat d'estabilitat, coordinació
i Governança a la Unió Econòmica i Monetària", s'han convertit en els
instruments legals d'una relació de dominació semicolonial entre països
creditors i deutors. La bàrbara dialèctica entre creditor i deutor transformats
en amo i esclau, tal com hem vist al llarg de la història, reapareix amb tota
la seva cruesa en el funcionament de la UE.
Aquesta dominació no només s'ha expressat en
els "memoràndums" i "plans de rescat", si no que ha produït
la contrareforma antidemocràtica de l'article 135 de la Constitució espanyola,
o ha propiciat la caiguda de presidents de govern per substituir-los pels
servils de torn a gust del "palau" de la UE.
L'hegemonia de les potències vencedores en el
si de la UE no hauria estat possible sense la ceguesa, irresponsabilitat,
contuberni, o corrupció, de les elits econòmiques i polítiques en el si de la
UE. Les oligarquies vencedores han construït la seva hegemonia no només a
través d'aliances econòmiques o d'interès amb la banca i sectors exportadors
del gran capital dels diferents països europeus, també per mitjans ideològics i
per la imposició del mite de la UE com a gresol d'una nova potència -nació
garant del progrés, la pau i la democràcia, fora de la qual s'està condemnat al
subdesenvolupament i la dependència. En la construcció d'aquest mite l'euro és
la clau de volta, sense el qual l'edifici d'interessos i dominacions de
l'actual UE s'esfondraria, això explica l'agressivitat del discurs neoliberal
pseudo-religiós imperant quan estableix que fora de l'euro no hi ha salvació .
Al llarg de la història, els pobles, les
nacions, les ciutadanies, les classes treballadores, oprimides per les
potències imperials, colonials, autoritàries, o per governs i classes
explotadores han patit un discurs similar amb l'objectiu d'aconseguir la seva
resignació i submissió, però no es van doblegar i es van organitzar per
alliberar-se de l'esclavitud, la tirania o la dominació. Les revolucions
democràtiques i populars dels últims segles han gravat a foc una veritat: Sense
sobirania popular sobre els instruments i recursos de l'economia no hi ha
democràcia.
La UE realment existent és la negació dels
principis de la democràcia i la sobirania dels pobles. La UE de les oligarquies
protegides pel nou imperi alemany no és reformable des del seu interior. No
cediran els seus privilegis i avantatges acumulades des del Tractat de
Maastricht i la implantació de l'euro. Ni tan sols escolten les advertències
del seu "amic americà" i del seu instrument, l'FMI, temorosos que la
persistència de les polítiques econòmiques consubstancials a la moneda única
acabi per arruïnar la recuperació econòmica internacional i desencadeni o
afavoreixi una nova crisi econòmica internacional.
Les nacions i pobles del Sud d'Europa, per la
seva especial condició d'oprimits a causa del deute, estan cridats a encapçalar
la rebel·lió contra la UE opressora, antidemocràtica i antisocial, i assenyalar
el camí de la llibertat i la justícia social a la resta de nacions i pobles
d'Europa, per construir noves relacions basades en el respecte mutu, el pacte
entre iguals i la solidaritat.
L'emancipació de les nacions i pobles del Sud
d'Europa exigeix com a condicions prèvies la sortida de l'euro i la
independència real respecte de la UE realment existent, per recuperar la
sobirania democràtica i popular, garantir el dret d'autodeterminació, i posar
en marxa les polítiques econòmiques i socials que permetin superar l'espiral
recessiva de les polítiques neoliberals d'ajust i austeritat, per avançar en la
transformació de la societat.
Però tota estratègia d'emancipació exigeix
d'instruments organitzatius que la facin realitat.
Les organitzacions polítiques, activistes
socials i persones participants en la "Trobada Internacional per la
sortida de l'euro", reunits a la ciutat de Barcelona, hem acordat
convocar el procés constituent per un front d'alliberament de les nacions i
pobles del Sud d'Europa, amb voluntat d'actuar conjuntament amb moviments
d'altres països de la UE amb objectius i valors similars, que faci possible la
sortida de l'euro i l'emancipació de la UE, la desvinculació de l'OTAN, i
construir un nou projecte de col·laboració i coordinació entre estats, nacions
i pobles basats en el respecte mutu, el pacte entre iguals i la solidaritat
efectiva.
A partir d'aquest moment desenvoluparem els
treballs preparatoris per a avançar cap a una coordinadora permanent, amb la
major voluntat integradora per organitzar la propera trobada on es donaran
passos concrets per constituir el front d'alliberament de les nacions i pobles
del Sud d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada