El
gener de 1941 es va integrar al grup de Francisco Ponzán, que fou
després la xarxa «Pat O'Leary» i que va arribar des de Tolosa de
Llenguadoc a Perpinyà, i des del litoral fons a la Cerdanya, fins i
tot féu un viatge clandestí fins a Madrid.
Durant
un temps, des del Rosselló va entrar i sortir de Catalunya evacuant
aviadors de les forces aliades, fins i tot un general britànic que
va dur fins a Barcelona.
Després,
des de Banyuls de Marenda va participar en la redacció d'un manifest
per a la reorganització confederal, entrant en contacte amb el
Comitè Nacional de la CNT Interior.
L'octubre
de 1943 la Gestapo va localitzar a Banyuls la casa que tenien
llogada, i van detenir el seu sogre, Miquel Bueno i el fill d'aquest,
i el 29 d'octubre van detenir la seva dona i l'endemà el detingueren
a ell a Tolosa de Llenguadoc.
Josep
Ester i Borràs:
El 26 d'octubre de 1913 neix a Berga (Berguedà) el
militant anarcosindicalista de la CNT i resistent antifeixista Josep
Ester Borràs, Minga. Nascut en una casa benestant, va estudiar a les
Escoles Cristianes, d'on fou expulsat.
Va
treballar de manyà a la fàbrica del Canal, i entre el 1927 i el
1928 organitzà el Sindicat del Metall de Berga que es legalitzà el
1931; ell en fou el president. No va entrar oficialment a la CNT-AIT
fins al 1936.
El
19 de juliol de 1936, va anar a Manresa amb dos companys més per
rebre informació sobre l'aixecament i en tornar a Berga foren
aturats per la guàrdia civil, sense conseqüències. Fou un del
fundadors de les Joventuts Llibertàries al 1936, tot i que
funcionaven com a grup anarquista des del 1934. El dia 21, va anar a
Barcelona amb tres companys més on es trobaren amb Durruti quan
aquest sortia de parlar amb Lluís Companys i van rebre informació i
consignes. També fou un dels fundadors de la Federació Local de
Sindicats.
Quan
es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga en fou un
dels membres més destacats, fins que al novembre del mateix any
marxà voluntari al front, a la columna Terra i Llibertat
encarregant-se de la intendència junt amb Josep Viladomiu. Va
refusar la militarització de les columnes el març de 1937 i tornà
a Berga.
El
22 de març de 1937, va entrar a l'Ajuntament de Berga en
representació la CNT-AIT, junt amb Ramon Casals, substituint Manuel
Carceller i Agustí Vinyes, també de la CNT. A l'Ajuntament va ser
el president de la Conselleria de Proveïments, tanmateix hi va estar
molt poc temps, ja que el 29 del mateix mes, el van cridar a files,
anant a parar a Barcelona. En acabar la guerra es va exiliar a
l’Estat francès, al mateix any, tornà clandestinament a Berga
posant-se en contacte amb una noia que fou l'enllaç en la tasca
d'evadir gent perseguida, principalment aviadors de les forces
aliades.
El
1940 es trobava a Tolosa de Llenguadoc fent tasques reorganitzadores
dins la CNT, tot creant el Comitè Regional. Sense deixar aquesta
tasca reorganitzadora, al gener de 1941 es va integrar, amb la
família de la seva dona, a la resistència al grup de l'aragonès
Francisco Ponzán, grup que fou després la xarxa «Pat O'Leary» i
que va arribar des de Tolosa de Llenguadoc a Perpinyà (Rosselló), i
des del litoral fons a la Cerdanya, fins i tot féu un viatge
clandestí fins a Madrid. Concretament, va entrar i sortir de
Catalunya evacuant aviadors de les forces aliades, fins i tot un
general britànic que va dur fins a Barcelona, motiu pel qual va
rebre una condecoració del Govern britànic.
El
30 d'abril de 1941 va ser detingut a Tolosa de Llenguadoc --en ser
interceptada una carta--, fou internat al camp de càstig de
Recebedou, amb l'ordre que l'expulsessin, d'on per requeriment de
Ponzán, va ser alliberat mitjançant documentació falsa pel tinent
Robert Terres, dit El Padre, responsable del CE, servei de
contraespionatge francès. Aleshores Ponzán li recomanà que
desaparegués un parell de mesos, concretament li aconsellà anar a
Banyuls de Marenda (Rosselló) on el grup tenia una caseta de suport.
Des d'allà va participar en la redacció d'un manifest per a la
reorganització confederal, entrant en contacte amb el Comitè
Nacional de la CNT Interior. El juny de 1942, va viatjar a Berga per
veure la seva família, com ja havia fet al 1939. Durant els viatges
a l'interior de Catalunya va ser detingut tot i que se'n va sortir
gràcies a la documentació falsa i a la seva personalitat.
En
l'agost de 1943 va ser membre de la recent reconstituïda CNT a
l'Exili, ja que fins aleshores es va actuar a títol individual o en
grups com el de Ponzán, alhora que havia dut una important tasca per
a dur a terme la reorganització confederal.
L'octubre
de 1943 la Gestapo va localitzar a Banyuls de la Marenda (Rosselló)
la casa que tenien llogada, i van detenir el seu sogre, Miquel Bueno
i el fill d'aquest. El 29 d'octubre van detenir la seva dona i
l'endemà el detingueren a ell a Tolosa de Llenguadoc. A la seva
filla no la detingueren perquè era a casa d'uns amics. Gràcies a
ella --una nena aleshores-- es recuperarà important i compromesa
documentació de l'esmentada casa. Sembla ser que va ser detingut
arran de la denúncia d'un francès o per la possible confessió d'un
membre del grup, però de fet les autoritats el controlaven com a
mínim des de 1942. Després de la detenció va ser torturat i dut
alhora que la seva família a diferents camps de concentració. A ell
d'entrada el porten a la presó de Saint-Michel de Tolosa de
Llenguadoc, després va ser dut a la de Fresnes, a prop de París,
des on va ser dut a «la rue des Saussaies» seu de la Gestapo de
París, on va ser torturat i on es va tornar a trobar amb el coronel
Bonneval --s'havien conegut a Saint Michel--. D'allà el van dur al
camp de selecció de Compiègne, on ja es trobaven el seu sogre i el
seu cunyat i on seran considerats Nacht und Nebel, és a dir un «Nit
i Boira», fet que suposava que podien ser executats en qualsevol
moment. Allà hi estigueren tres setmanes i després passaren a Neuen
Bremen on restaren poc més d'un mes, abans d'anar a Mauthaussen
(Alta Àustria). Concretament ell, el seu sogre Miquel Bueno i el seu
cunyat, foren duts a Mauthausen el 23 d'abril de 1944, després de
tres durs dies de viatge. El 18 d'agost de 1944, el seu sogre fou
mort; cal dir que la seva dona també fou duta en aquest camp on hi
hagué un emotiu encontre, abans però, va ser internada a
Ravensbrück. A Mauthausen va ser considerat, a l'igual que el seu
cunyat Miquel Bueno, un Nacht und Nebel. En arribar al camp nazi de
seguida va fer contacte amb companys també exiliats i llibertaris
allà internats. Va ser un dels capdavanters de la resistència dins
el camp, la seva arribada va suposar l'organització de la CNT sent
el secretari general del Comitè d'aquesta, fins que passà a ser el
representant d'aquesta organització dins el Comitè Nacional dels
Republicans Espanyols del camp, del qual en fou cofundador,
aconseguint que els confederals i els poumistes acceptessin crear
l'esmentat comitè junt amb els stalinistes, cosa que donà lloc a
una important solidaritat resistent. A les darreries de l'estada al
camp tenint fins i tot armes, aconseguides per Ester i un altre noi,
ja que treballaven a l'armeria del camp; estaven preparats per no
deixar-se exterminar, ja que és el que es començava a fer a
principis del 1945 quan es produïren les primeres derrotes nazis. El
3 de març de 1945 arribaren algunes dones de Rabensbruck al camp,
entre elles la seva dona. Va aconseguir poder veure-la gràcies a
influències i a la solidaritat dels companys. Aleshores no sabien
res de la seva filla. La Creu Roja Internacional es disposava a
evacuar els ciutadants francesos del camp, tanmateix s'hi afegí ell
i tres reclusos més no francesos.
Finalment
després de diverses peripècies van aconseguir arribar a Suïssa i
posteriorment a l’hexàgon francès. Després de l'alliberament de
Mauthausen i de la seva recuperació a l'hospital de Neuilly va ser
nomenat delegat dels Refugiats Republicans Espanyols en el Govern
francès, càrrec que va exercir durant alguns anys. Fou també en
sortir de Mathausen quan va fundar la Federació Espanyola de
Deportats i Internats Polítics (FEDIP), molt activa entre 1947 i
1954, sent durant molt de temps el secretari general de la mateixa.
També fou membre de l'Agrupació de Berguedans a l'Exili, assistint
a diferents aplecs d’aquesta organització i col·laborant en el
seus butlletins.
Al
1951 treballà activament i amb èxit evitant l'extradició de
Marcel·lí Massana. Va seguir, doncs, tenint càrrecs d'importància
dins l'organització a l'Exili, per exemple el 1948 va estar a la
Secretaria d'Organització de la CNT; a més fou l'encarregat en el
terreny polític, d'organitzar el viatge de Josep Lluís Facerias a
Iugoslàvia, en 1952 i en 1957, tot i que aquest viatge no es va
arribar a fer mai. També tingué contactes amb elements
revolucionaris iugoslaus per tal de crear un grup d'alliberament a
l’Interior que havia d'estar subvencionat pel Govern d'aquell país
balcànic, però que tampoc no es va dur a terme.
El
1972, va rebre un gran homenatge de caràcter internacional a Tolosa
de Llenguadoc, ateses les condecoracions que tenia dels governs
francès, anglès i nord americà, per la seva tasca evadint aviadors
i lluitant contra el feixisme i el nazisme.
Al
gener de 1978 --durant el procés de reconstrucció de la CNT-AIT
Interior-- va pronunciar un multitudinari míting al teatre Patronat
de Berga. Els últims anys de la seva vida els passà al Gard (Saint
Christol).
Josep
Ester va morir el 13 d'abril de 1980 a Alès (Llenguadoc, Occitània)
i va ser incinerat a Marsella (Provença, Occitània).
El
1987 a Berga es va crear el Centre d'Estudis Josep Ester Borràs,
associació que conserva una part del seu arxiu donat per Odette
Ester i que després d'un temps d'inactivitat al 1998 va prendre una
nova embranzida, sent un centre de recuperació, recerca, difusió i
crítica cultural, en especial d'història social i sobretot del
Berguedà. Altra part dels seus papers es conserven a l'International
Institute of Social History (IISH) d'Amsterdam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada