El
febrer de 1939 participà en l'evacuació de ferits i de part del
Tresor Artístic cap a l’Estat francès i l’allotjà amb Josep
Vidal Coma a Perpinyà, Bordeus, París i Besiers.
En
l'Exili milità en la Federació Local de la CNT de Ceret, on va fer
costats els grups d'acció guerrillers llibertaris que s'internaven a
Catalunya.
Manuel
Huet Piera:
El 24 d'octubre de 1984 mor en una carretera de Lleida
(Segrià) l'anarquista, anarcosindicalista i resistent antifranquista
Manuel Huet Piera, conegut com El Murciano. Havia nascut en 1909 a
Múrcia --altres fonts citen 1908 a València--. Fill d'una família
burgesa, va fer de taxista i mecànic a Barcelona i residí al
Poblenou, on milità en el seu Ateneu Cultural.
Durant
els primers mesos de la Guerra Civil formà part d’un grup
encarregat de la vigilància a la reraguarda catalana a càrrec de
Dionís Eroles Batlle, responsable d'Ordre Públic i de la policia en
nom de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) en la Junta de
Seguretat Interior i en la Direcció dels Serveis d'Ordre Públic de
la Generalitat de Catalunya.
Després
va fer la Guerra Civil d'aviador en el Departament d'Aviació del
Comitè Central dels Consells d'Obrers i Soldats, bombardejant
posicions enemigues al front d'Aragó, i acabà la contesa bèl·lica
amb el grau de capità del VII Batalló de Transports. El gener de
1937 en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de Barcelona
s’enquadrà en el grup «Fructidor», format per militants del
Sindicat de Transport i d'Alimentació de la CNT.
El
febrer de 1939, quan el triomf militar franquista era un fet,
participà en l'evacuació de ferits i de part del Tresor Artístic
Nacional espanyol cap a l’Estat francès. S’allotjà amb Josep
Vidal Coma (Vidalet) a Perpinyà (Rosselló), Bordeus (Gironda,
Aquitània), París (Illa de França) i Besiers (L’Erau,
Llenguadoc, Occitània). Després creà el grup «Antena Marítima»
que s'uní a la xarxa de resistència antinazi organitzada per
Francisco Ponzán Vidal, encarregant-se de la sortida per mar de
companys compromesos des de la seva base naval a Seta (Llenguadoc,
Occitània).
El
setembre de 1940 fou detingut, però va ser alliberat pels seus
coneixements de mecànica naval. Embarcat, pogué viatjà a diversos
indrets --Anglaterra, Lisboa, Casablanca, Barcelona, València i
altres indrets-- aprofitant l'avinentesa per traslladar perseguits
pels nazis per a la xarxa Ponzán i per a realitzar missions
orgàniques confederals.
El
març de 1943, quan fou descobert, s'amagà a Viena fins el maig de
1944 quan de bell nou retornà a París i participà en els combats
--lluita contra els alemanys davant l'Assemblea Nacional de França--
per l'alliberament de la ciutat.
En
aquests anys participà tant en la resistència (xarxa d’evasió
«Pat O'Leary») com en diversos grups d'acció confederals. Amb
François Gérard Vogel (El Rubio), a les ordres de Français Robert
Terres (El Padre), munta una important subxarxa d'evasió a la
frontera del Pirineu.
En
l'Exili milità en la Federació Local de la CNT de Ceret
(Vallespir), on va fer costats els grups d'acció guerrillers
llibertaris que s'internaven a Catalunya.
Manuel
Huet Riera va morir el 24 d'octubre de 1984 en un accident de
circulació a Lleida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada