El
ple també aprova un dictamen per comprar pisos procedents d'execucions
hipotecàries
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 03/10/2015
Figueres (Alt Empordà).-
Llegim al portal figuerenc LA
FISSURA que els vots desfavorables de CiU, PSC i Diego Borrego (PP) van impedir
que l’Ajuntament de Figueres (Alt Empordà) aprovés la moció per a la creació
d’una comissió de seguiment de la implementació de la llei 24/2015 de mesures
urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa
energètica. Aquesta moció, recolzada per la resta de partits de l’oposició i
presentada per la CUP proposava les primeres passes perquè l’Ajuntament
establís un control en el compliment de la nova legislació, formant als
professionals municipals amb les noves eines disponibles per fer front a
l’emergència habitacional i la pobresa energètica.
Maria
Perpinyà, d’ERC va voler afegir, després de la lectura de la moció,
consideracions sobre la urgència de l’aplicació d’aquesta llei declarant que
“l’acció municipal ha de vetllar perquè aquesta nova llei sigui aplicada al peu
de la lletra”.
Després
de la votació, el tinent d’alcalde i regidor d’Habitatge, Pere Casellas (PSC),
va prendre la paraula per donar una explicació sobre el sentit del vot del
govern municipal de Figueres: “Volem consensuar una moció que funcioni i fer
les coses ben fetes. A la moció es presenten una sèrie de punts que podem
compartir en part o en la totalitat, però primer haurem de parlar amb les
entitats perquè no es produeixi el que va ocórrer amb la taula dels
desnonaments”. Casellas es referia a la sortida d’entitats com la PAPH i
partits com ICV, la CUP o ERC per la “inoperància” de la comissió. El regidor
també va afegir que “no és veritat que la comissió no existeix, com afirma la
moció, sinó que s’ha de replantejar” i va voler “donar un missatge de
tranquil·litat, ja que, encara que s’acabi d’aprovar aquesta llei, ningú queda
en una situació precària a Figueres en relació a l’habitatge i la pobresa
energètica”.
A
aquestes declaracions, Lluís Armengol, de la CUP, va argumentar que “la
comissió no existeix perquè ha estat eliminada dels òrgans col·legiats que
s’han aprovat els darrers dies”. També va afegir que “no hi ha una setmana més
a perdre per aplicar la llei 24/2015” i que la no aprovació de la moció
suposava “una oportunitat perduda en una situació que no és comparable amb la
de la taula dels desnonaments”. “Ara tenim les eines i la legislació per
garantir mesures per combatre l’emergència habitacional i la pobresa energètica
i les entitats promotores ja han establert protocols per implantar les mesures
a nivell municipal”, va concloure.
Després
de ser aprovada pel Parlament de Catalunya el passat mes de juliol i a petició
de diverses entitats i organismes com la PAH, l’Aliança per la Pobresa
Energètica i l’Observatori DESC, la ILP de mesures urgents per fer front a
l’Emergència habitacional i a la pobresa energètica ha començat a ser vigent el
6 d’agost. La llei 24/2015 (nom que finalment ha rebut la ILP) modifica la
legislació en matèria d’habitatge a Catalunya però comporta també que des de
l’administració local s’adoptin mesures per garantir-ne l’aplicació.
Una
de les novetats que incorpora el document és la distinció entre desnonaments
d’habitatges de grans i de petits propietaris. En els desnonaments de les
entitats financeres, fons voltor o altres grans propietats s’estableix
l’obligatorietat de què aquests realitzin una oferta de lloguer social per un
període de mínim tres anys a les persones o unitats familiars que no tinguin
una alternativa d’habitatge pròpia (és a dir, en els desnonaments de primer
habitatge). Per altra banda, en el cas dels petits propietaris, s’estableix que
siguin les administracions públiques (aquí entraria també el paper de les
administracions locals) les obligades a proporcionar ajudes o a cercar un
habitatge per al reallotjament. Pel que fa a la mobilització del parc
d’habitatges buits (que ja contemplava la moció aprovada el ple de Figueres
l’any 2014 a través de les multes a les entitats bancàries) la nova legislació
també permet la cessió obligatòria de pisos buits de propietat de persones
jurídiques per un període de 3 anys.
La
compra de pisos procedents d’execucions hipotecàries
El
passat ple va aprovar, en canvi, el dictamen relatiu a disposar dels fons
dineraris afectats al Patrimoni municipal del sòl i l’habitatge per a
l’exercici dels drets d’adquisició preferents d’habitatges. El document proposa
l’adquisició per part de l’Ajuntament de pisos provinents de desnonaments i
dacions en pagament per destinar-los a polítiques socials, emparant-se en el
Decret Llei de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge del passat maig. El
dictamen estableix barems per executar aquesta llei, com per exemple: pisos que
no superaran els 80.000 euros per habitatge, inclòs en el preu les obres de
condicionament o les zones on es compraran els habitatges.
Les
intervencions de l’oposició van anar encaminades a posar en evidència la
procedència dels pisos contemplats en el Decret Llei. En aquest sentit, Xavier
Monfort, de Compromís d’Esquerres (ICV-EUiA-Podem), va posar sobre la taula
que “el que hi ha darrere del decret
llei és facilitar a les entitats bancàries fer negoci amb els pisos que tenen”.
El seu vot va ser una abstenció, però també va aclarir la contradicció del seu
grup a l’hora de posicionar-s’hi en relació al dictamen: “És un d’aquells punts
en què el cap, el cor i el seny et dicten votar coses diferents” i va afegir
que els hagués agradat que “no es pagués mai per un pis més de la quantitat del
deute de la família que ha hagut d’abandonar el seu habitatge”.
En
la mateixa línia, Lluís Armengol, de la CUP va argumentar: “Estem fent un nou rescat
a la banca i creem una roda macabra en què comprem pisos de persones que han
estat desnonades per allotjar-hi persones que han estat desnonades”. Tot i que
el vot del grup municipal de la CUP va ser afirmatiu, el regidor també va
qualificar-lo de “sí crític” i va recordar la moció aprovada el 2014 per multar
les entitats bancàries amb pisos buits, insistint en la necessitat de mantenir
aquesta via de cessió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada