La néta del filòsof marxista jueu alemany Walter Benjamín inaugura una placa commemorativa al cementiri de Portbou en el 75 aniversari de la defunció, en estranyes circumstàncies, del seu avi

Monument a Walter Benjamin a la porta del cementiri de Portbou

Es van llegir diversos texts del filòsof víctima del franquisme i el nazisme  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/10/2015 

Portbou (Albera marina, Alt Empordà).- 

Ahir diumenge hi va haver un emotiu acte al cementiri de Portbou (Alt Empordà), on des de 1979 hi ha un espai dedicat al filòsof marxista jueu alemany Walter Benjamín, mort en estranyes circumstàncies el 26 de setembre de 1940 en un hotel d’aquesta població fronterera de l’Albera marina quan les autoritats franquistes l’anaven a entregar a la policia nazi alemanya ara fa 75 anys. La seva néta, Chantal Benjamin, va descobrir una placa commemorativa, on podem llegir l’última carta, dirigida a Henny Gurland i a Thedor W. Adorno, que el seu avi va escriure el 1940 abans de morir. L’acte d’homenatge, precedit per una ofrena floral del Memorial Democràtic de Catalunya, va comptar amb la participació del director alemany de cinema Wim Wenders i l’escultor israelià Dani Karavan, els quals el dissabte havien protagonitzat un col·loqui sobre la influència de les teories d’aquest filòsof alemany en les seves obres. També es van llegir, en el cementiri que s’alça sobre la mar, diversos texts del filòsof marxista amb l’acompanyament de peces musicals d’arpa a càrrec de Mélani Molina.

Prèviament a aquest acte d’homenatge al cementiri la gent que hi participà havia fet una visita guiada a l’edifici de l’antic ajuntament, on es va avançar el projecte previst per convertir aquest espai en un centre d’estudi sobre Walter Benjamín i els drets humans, dissenyat per Norman Foster i Dani Kravan.

Cal recordar l’esforç físic que havia fet el filòsof per arribar a Portbou el 25 de setembre de 1940. L’any 1940, durant mesos, segons descriu en un llibre de memòries publicat el 1985 en alemany (‘La meva travessa del Pirineu’), la militant comunista d’esquerres alemanya Lisa Fittko, acompanyada pel seu marit Hans, en contra el pacte entre Hitler i Stalin d’aleshores es dedicà valerosament a ajudar refugiats estrangers en la França ocupada a passar a la del règim de Vichy i travessar el Pirineu fins a l’Alt Empordà per l’Albera. Precisament una de les primeres persones que va ajudar aquesta xarxa d’evasió vers Catalunya durant els primers temps de la Segona Guerra Mundial interimperialista va ser el “vell Benjamin”, que era com anomenà al filòsof materialista dialèctic Walter Benjamin, nat a Berlín el 15 de juliol de 1895.

El 25 de setembre de 1940 encara hi havia verema a Banyuls de la Marenda (Rosselló). Lisa parla d’un pla allargat i ample, on hi havia set pins, un estable buit, un rocam enorme i una clariana, on Benjamin passà una nit tot sol a causa del cansament que li provocava una insuficiència de cor, segons Fittko, el 24 de setembre, el dia abans del pas clandestí de la frontera, quan havien assajat la ruta a seguir des de la població de Banyuls fins al corriol de la carena. Un tros del corriol travessava justament aquest la clariana de set pins. Fritto parla d’una pujada per la banda de mar de la clariana.  

La xarxa estava coordinada des de Banyuls pel seu alcalde aleshores, per la SFIO, entre 1935 i 1941 (que fou reelegit després de l’Alliberament, entre 1945 i 1953, el resistent camuflat Vicent Azéma, que ja havia ajudat espontàniament a primers de febrer de 1939 a l’alcalde llibertari de l’Escala (Alt Empordà), uns mesos entre 1937 i 1938, Rafael Torres Bofill, durant la seva fugida de l’exèrcit franquista de la Cinquena Divisió Navarra el 9 de febrer muntanya avall pel coll d’Espils, dit de Banyuls, al terme de Rabós (Alt Empordà), segons el seu testimoni oral en vida.

En la versió de Lisa Fittko, ella i els seus acompanyants el 25 de setembre es van afegir en la caminada des de la població a gent que n’anava a les vinyes a la verema abans de la sortida del sol i d’aquesta manera poder sortejar les patrulles frontereres que aquells dies hi havia a la sortida del nucli urbà de Banyuls. Una estratègia que Vicent Azéma li va ensenyar a Fittko, la qual escriu que una vegada van recollir Benjamin als set pins i van pujar muntanya amunt, una vegada a la carena fronterera de l’Albera i caminar un temps van aconseguir veure la Mediterrània Walter Benjamin va satisfer la seva set en un toll d’aigua, malgrat els perills que això comportava. Pensem que es tracta de la font Jordana, sobre Sant Quirze de Colera, on hi ha les barraques de pedra seca, de falsa cúpula, i que hi pasturen vaques feixines, segons les nostres observacions sobre el terreny, just abans d’arribar al rocam fronterer de les Barbes del Boc, al 690 metres, entre els termes de Banyuls de la Marenda, Rabós i Colera, sobre el mas Tarragona, en una balma cara a mar, prop de l’antiga guarda morisca, documentada al segle X.

Tornat a l’escrit de Frittko l’última etapa de la ruta clandestina d’evasió la muntanya “baixa suament”. Es refereix al canvi de carena, on el corriol passa pel mas Tarragona i va en direcció  al puig de l’Ossatera (555 metres) i d’aquí voltant cap a la població de Portbou.

El testimoni d’Enric Mèlich, que esmenta el nom del passador guia, l’anarquista exiliat que el 1940 feia contraban des de Banyuls i Cervera de la Marenda (Rosselló) fins que el 1945 o 1946 se’n anà a Amèrica, Pedro Solto, en el seu llibre de memòries en francès, publicat aquest any (‘A chacun son exil. Itinéraire d’un militant libertaire’). A nivell oral, Mélich recorda que Soto li va comentar que el 1940 quan passà un grup de fugitius del nazisme des dels Mas de les Abelles (Banyuls), pel corriol que puja entre la font Jordana i el puig de les Forques, a llevant del coll de Banyuls, hi havia un home inquiet i cansat, amb una maleta, que li va cridar l’atenció i es deia Benjamin. Seguint aquesta dada del passador Pedro Sota, confiada a Enric Mèlich el 1945,  trobem el lloc des on va partir l’expedició organitzada per Azéma i Fittko per passar el Pirineu el grup on hi havia el filòsof Benjamin. Surtin de la població de Banyuls en direcció al coll de Banyuls hi ha una bifurcació vers l'oest al nivell del mas Atxer. El camí se transforma aleshores en pista forestal i acaba en cul-de-sac als masos de les Abelles, on hi ha l’església romànica de la Marededéu de les Abelles o Santa Maria i on l’any 1358 hi havia 18 famílies i el 1515 solament en quedava una. Pel lloc hi passen dues rieres, el rec de les Abelles i el rec del Bosc Negre. Cal fer una llarga travessa fins arribar al corriol que puja quasi vertical fins arribar a la carena, que fa de frontera, després de deixar la balma, anomenada la cova d’en Tomàs, que serveix de lloc de repòs. Aquesta era la ruta de Pedro Soto que utilitzar Lisa Frito amb el grup on anava Walter Benjamin el 25 de setembre de 1940 a trenc d’alba, un recorregut molt llarg per intentar impedir ser sorpresos per les patrulles fronteres del règim de Vichy, per una banda, i la Guàrdia Civil, que tenia una garita fixa en l’antiga via Heraclea, sota el coll de Banyuls, i també patrullava per la banda de l’Alt Empordà. Es tracta d’una ruta del contraban. La presència de la Guàrdia Civil per tota l’Albera impedia anar per Roques Blanques cap a Vilamaniscle i Garriguella així com per Sant Miquel de Colera cap a Llança, cosa que obligà al grup de Frittka recular vers Portbou a fi d’intentar regularitzar la situació d’aquell col·lectiu de refugiats jueus, cosa que finalment va costar la vida al destacat filòsof marxista de Berlín.