La Guàrdia Civil s’emporta l’expedient de la concessió de residus d’Olot

La Guàrdia Civil s'emporta l'expedient de la concessió de residus d'Olot

El jutge decreta presó sense fiança per al tresorer de CDC per sis delictes. 

Escombraries, un contracte de 19 milions aprovat en el primer ple de CiU a Olot. 

El nom d'Urbaser apareix relacionat amb altres casos de corrupció com Gürtel, Pokemon i Unión

Andreu Viloca haurà d'ingressar en presó preventiva acusat dels delictes de suborn, blanqueig de. capitals, prevaricació, finançament il·legal, alteració de preus en concursos i subhastes públiques i falsedat en document mercantil.

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/10/2015 

Olot (La Garrotxa).- 

Escorcoll a l'ajuntament d'Olot (la Garrotxa). La presència de la Guàrdia Civil va sorprendre els vianants. Les capses plenes de documents. Un agent es va quedar a la porta. Tres agents de la Guàrdia Civil de paisà van entrar a l'ajuntament d'Olot a 3/4 de 10 del matí d'ahir. Tres agents de la Guàrdia Civil vestits de paisà van entrar a l'ajuntament d'Olot a 3/4 de 10 del matí d'ahir.  Un cop dins, els agents van demanar l'expedient de la concessió de les escombraries aprovada per l'Ajuntament en el ple del 29 d'agost de 2011. Tot i la col·laboració del personal de l’Ajuntament en l’escorcoll, l’activitat dels agents de la Guàrdia Civil dins de l’ajuntament d’Olot va durar unes 5 hores. Els papers de la concessió de les escombraries, el servei que costa més diners a l’Ajuntament, va ocupar 6 capses de cartró d’uns 40 d’alçada per 60 d’amplada. Els documents van ser demanats per 3 agents. Per la porta de darrere. Van esquivar la premsa. Els agents van entrar per la porta principal, però van sortLa factura anual de 14 dels municipis més poblats de les comarques gironines supera els 50 milions  ir per la porta del garatge subterrani. D’aquesta manera, van impedir el treball dels mitjans que van quedar trabats per una porta que al final van tancar. Els guàrdies civils -segons l’alcalde- van demanar documentació i els tècnics els la van donar. El canvi de concessionari de la recollida va ser una de les primeres accions de l’Ajuntament escollit el 2011. La concessió de la recollida de les escombraries és la quantitativament més important de l’Ajuntament. A la porta havien deixat 2 vehicles, un turisme negre i un tot terreny amb el blanc i el verd del cos i 2 agents amb uniforme s'havien quedat a la porta. Un cop dins, els agents van demanar l'expedient de la concessió de les escombraries aprovada per l'ajuntament en el ple del 29 d'agost del 2011. La presència de la Guàrdia Civil, a la porta de l'ajuntament, va atraure periodistes. Al voltant de les 11 del matí, l'alcalde va convocar els mitjans presents, en aquell moment en la seva major part locals. Josep Maria Corominas (alcalde d'Olot per CiU), a la sala de plens, va explicar el que passava. Va informar que els agents havien demanat documentació que estava a secretaria. «Sense cap mena de problema -va explicar-, els hem lliurat la informació». L'alcalde va indicar que els tècnics de l'ajuntament col·laboraven amb els agents. «La documentació demanada -va assenyalar- està en el Departament de Contractacions i els hem donat tot el que ens han demanat». Corominas va explicar que s'havia assabentat de la irrupció de la Guàrdia Civil a través de la trucada d'un amic que li va explicar les informacions que començaven a sortir per la ràdio. La seva reacció va ser demanar explicacions. «M'han dit que està sota secret de sumari al Jutjat del Vendrell», va apuntar.

Va prosseguir: «No sé exactament què és el que estan investigant». Sobre els documents demanats va exposar: «És una contractació com totes, amb un tribunal tècnic que ha qualificat les diverses propostes i que els funcionaris que hi han treballat em diuen que podem estar tranquils». Va indicar que l'expedient per a la contractació de les escombraries del 2011 al 2019 va ser iniciat en el mandat del PSC (1999-2011). També va explicar que havien fet la contractació a la baixa i que l'adjudicació havia suposat la renovació dels vehicles de neteja.

Va qualificar la contractació de les escombraries com la despesa més important de l'ajuntament d'Olot. Acabada la intervenció de l'alcalde, la investigació va continuar i la presència de mitjans de comunicació a la porta de l'ajuntament va seguir un augment progressiu. Al voltant de les 13 hores -per tal de donar compliment a la demanda dels periodistes que arribaven-, l'alcalde va repetir declaracions. Havien passat unes tres hores des de l'arribada dels agents.

 L'espera dels periodistes. encara, es va allargar fins a les 14.30 hores. Un dels agents de paisà que havia entrat va sortir. Duia el rostre tapat i una armilla reflectària. Va parlar amb l'agent que estava a la porta. Va pujar al cotxe negre i es va dirigir a l'aparcament soterrani que dóna als baixos de l'ajuntament. Va ser quan els mitjans gràfics que havien estat alertats i que havien mantingut 5 hores d'espera a la porta van decidir entrar a l'ajuntament i dirigir-se al soterrani. Allí hi havia 6 caixes plenes de documents, precintades amb cinta de la Guàrdia Civil, el cotxe negre, els guàrdies i la policia Municipal. Els periodistes es van acumular a la porta mig oberta que donava a l'aparcament per agafar imatges. Van haver-hi cops de portes dicussions i peticions de números d'identificació. Carregades les caixes, la Policia Municipal d'Olot va tancar les portes i el vehicle negre va marxar.

L’interès de Convergència a adjudicar la recollida de residus a Urbaser -empresa propietat de Florentino Pérez i que és la filial catalana d’ACS- es va fer notar des del mateix moment en què els nacionalistes van desbancar el PSC del poder municipal d’Olot l’any 2011. D’aquí que el primer ple convocat pels convergents –aleshores CiU– fos extraordinari i se celebrés a l’agost, mes inhàbil per antonomàsia en l’administració pública. Estava en joc un contracte de 19.704.000 milions d’euros, a raó de 2.463.883,96 euros més IVA durant vuit anys, amb possibilitat de prórroga dos anys més, i l’oportunitat d’evitar que Fomento de Construcciones i Contratas (FCC) seguís explotant el servei com havia fet des de l’any 1999.

FCC es va resistir a perdre Olot i el 8 d’agost de 2011 va presentar un recurs contra l’informe tècnic de valoració i puntuació d’ofertes (la part econòmica era el 30% de la puntuació i les millores tècniques el 70%) sol·licitant la suspensió de la tramitació de l’expedient de contractació i adjudicació fins la seva resolució. Urbaser, que s’havia presentat al concurs formant una UTE amb Igfa va fer el mateix el 19 d’agost.

El 4 d’octubre de 2011 es va determinar que FCC tenia raó i se li va pujar la puntuació del concurs però això tampoc li va permetre guanyar l’adjudicació perquè Urbaser-Igfa també va veure incrementanda la seva valoració. El desembre següent, l’Ajuntament entregava la recollida de deixalles i neteja viària a la filial d’ACS.

L’assumpte no va quedar aquí perquè FCC va demandar l’Ajuntament d’Olot en considerar que existien irregularitats en el procés d’adjudicació de la concessió. La condició clau que va decidir la concessió del servei era la capacitat de facilitar el reciclatge d’envasos lleugers, que passava per una redistribució dels contenidors grocs. Les altres dues empreses aspirants a l’adjudicació -Valoriza Serveis Mediambientals i Cespa- no van entrar en al·legacions.

L’estiu de 2013 FCC va retirar la demanda i l’alcalde, Josep Maria Corominas (CDC), va «anar a Barcelona a agrair-los-ho». Resulta singular que si el condicionant que va decantar l’adjudicació cap a Urbaser-Igfa era la possibilitat de facilitar el reciclatge d’envasos lleugers, a l’agost de 2012, quan feia mig any que s’havia materialitzat el canvi de concessionària, l’Ajuntament d’Olot encara tingués 330 contenidors grocs nous al pati de can Jombi que no s’havien col·locat a la ciutat.  

Girona, El cas al revés

FCC i Urbaser ja s’havien pres les mides a la ciutat de Girona el mateix 2011 perquè FCC va aconseguir fer-se amb el servei d’escombraries en obtenir 180,1 punts sobre 200. Urbaser, que va obtenir 178,4 punts, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament en no estar d’acord amb l’adjudicació. L’estiu de 2013, Urbaser va retirar el recurs. FCC va fer el mateix en el contenciós d’Olot. Tan FCC com Urbaser són dues de les 39 empreses multades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per repartir-s’hi els clients. 

Torroella de Montgrí, FCC i Urbaser 

El contracte de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) també se’l van disputar FCC i Urbaser a base de recursos. FCC va ser la concessionària del servei fins el 2012, quan Urbaser va guanyar el nou contracte (24,2 milions d’euros a raó de 2,2 milions anuals durant 11 anys).Torroella de Montgrí, FCC i Urbaser  El litigi entre les dues empreses va retardar la signatura del contracte fins l’octubre de 2014. Urbaser també es va quedar el servei d’escombraries a Palamós (Baix Empordà) i el passat setembre la gestió de la deixalleria. 

Altres, Urbaser a l’Estat 

El nom d’Urbaser ha sortit en diferents afers de corrupció. L’any 2010, en el marc de l’Operació Unión contra la corrupció urbanística a Lanzarote es va registrar l’empresa, concessionària dels serveis de neteja de l’Ajuntament d’Arrecife.

El 2014, dos funcionaris del Concello de Lugo citats a declarar per la trama de corrupció Pokemon, van indicar que Urbaser era una de les concessionàries on s’endollaven persones afins a determinats polítics municipals. Vinculat a Pokemon se sospita que Urbaser disposava d’informació privilegiada a l’Ajuntament asturià de Cangas de Narcea.

També el 2014, en un informe de la UDEF Urbaser figura com a finançadora de la Cavalcada de Reis de 2007 d’Arganda del Rey, facturant el servei a la principal empresa implicada a la trama Gürtel. 

La factura anual de 14 dels municipis més poblats de les comarques gironines supera els 50 milions 

La neteja viària i la recollida d’escombraries mou cada any milions d’euros a les comarques de Girona. Només un exemple: la factura anual de 14 dels municipis més poblats de la demarcació supera els 50 milions. En aquest negoci participen poques empreses, i GBI Serveis és una de les societats que té més presència a la demarcació de Girona. A més de gestionar alguns dels abocadors de la demarcació, com ara el de Pedret i Marzà, a l’Alt Empordà, que representa un La factura anual de 14 dels municipis més poblats de les comarques gironines supera els 50 milions  cost anual de 4,5 milions per als ajuntaments de la zona (entre el preu del servei, el cànon a l’Agència de Residus i la indemnització que s’abona al municipi que acull la infraestructura)- també s’encarrega de la neteja viària i recollida d’escombraries de diferents municipis gironins.

Una de les factures més importants és la que emet per a la ciutat de Lloret de Mar i que ha obert alguns interrogants arran del cas Clotilde. A més d’investigar les suposades relacions il·lícites entre l’Ajuntament de Lloret de Mar (la Selva) i l’empresari rus Andrei Petrov, la Fiscalia Anticorrupció també s’ha interessat per saber si hi va haver algun procediment d'adjudicació irregular per a l'empresa GBI Serveis en donar-li la concessió de la recollida de brossa del municipi per un import de 80 milions d'euros durant deu anys. L’exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo, va indicar en la seva declaració del 12 de març que es va actuar «dins la més estricta legalitat» en aquesta concessió.

El cost anual estimat de la concessió del serveis a GBI Serveis és de 7,9 milions d’euros, més un 8% d’IVA. El regidor de Medi Ambient de Lloret de Mar, Ignasi Riera, justifica el cost de la concessió davant l’elevat nombre de serveis que porta a terme l’empresa. A més de la neteja de carrers, places públiques, recollida d’escombraries domiciliàries, a Lloret s’afegeix la particularitat que l’empresa també gestiona la deixalleria i l’abocador comarcal, elevant el preu de la concessió respecte d’altres municipis que no tenen aquestes especificitats. «La neteja és un dels serveis més importants que presta un Ajuntament», explica Riera, que recorda que els tècnics municipals van treballar durant un any i mig per desenvolupar les condicions del concurs de concessió.

El de Lloret de Mar no és l’únic contracte que ha firmat GBI a les comarques de Girona. Aquesta societat també és present a la ciutat de Roses com a soci privat en l’empresa Gestió Mediambiental de Roses SL. Es tracta d’una societat de capital mixt on, a més de GBI Serveis, hi ha l’Ajuntament. El contracte específic de GBI serveis en aquesta empresa és de 16 anys. El cànon actual del servei -que inclou la recollida d’escombraries, la neteja viària i de platges, la gestió de la deixalleria, el dipòsit municipal de vehicles, la construcció i el manteniment de parcs infantils- supera els quatre milions d’euros (4.065.193,51 euros).

Una fórmula similar s’aplica a Figueres (Alt Empordà), on GBI Serveis participa en l’empresa mixta Fisersa Ecoserveis. El contracte caduca el 2016. Segons dades de l’Ajuntament, el cost de l’acord va ser el 2012 de 6,5 milions d´euros. Cal tenir en compte que aquesta xifra inclou la gestió del servei en l’enllumenat públic, la deixalleria mòbil, la gestió del servei de parcs i jardins de la ciutat, la gestió del servei de neteja viària i també la gestió dels serveis de residus sòlids urbans (inclou recollida selectiva). GBI Serveis també participa en l’empresa Gestiverd Baix Empordà. Aquesta societat s’encarregarà fins al 2017 de la recollida de la brossa al municipi de Calonge. Aquest any, el cost del contracte és de 2,3 milions d’euros.

FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) és una altra de les empreses adjudicatàries amb més presència a la província de Girona en el camp de la recollida d’escombraries. Santa Coloma de Farners confia a aquesta societat la recollida de residus, el transport a l’abocador, el cost d’aquestes instal·lacions, la neteja viària i la gestió de la deixalleria municipal. El cost del contracte és de 1,07 milions d’euros, IVA exclòs.

FCC també s’encarrega de la recollida de la brossa al municipi de Salt, amb qui té contracte fins al 2017. El cost d’aquest, segons dades municipals, és de 2,1 milions d’euros.

A Girona, l’empresa que realitza la gestió del servei de recollida de residus i de neteja pública és Girona+neta. L'empresa adjudicatària del contracte, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), és el soci privat de la societat d'economia mixta Serveis Municipals de Neteja de Girona SA i té un contracte de vuit anys amb la possibilitat de prorrogar-los dos anys més. La inversió inicial per a la posada en funcionament de l'empresa és aproximadament de 8'5 milions d'euros i s'arribarà a un import total de 10 milions en els propers anys. 

Més contractes a les comarques gironines  

Entre les empreses que es dediquen a la recollida d’escombraries a les comarques gironines també destaca Urbaser. Una societat de medi ambient que pertany al grup ACS (Activitats de Construcció i Serveis). Palamós, Olot i l’Escala (Alt Empordà) són alguns dels municipis que tenen contractada Urbaser. En el cas de Palamós, el contracte caduca el 2014. Durant el 2012, aquest municipi va pagar a Urbaser un total de 2.483.354 euros per la recollida de les fraccions, els envasos lleugers, la matèria orgànica, la neteja i viària i també la neteja de les platges. En el cas d’Olot, el servei de neteja de la via pública i la recollida d’escombraries s’ha adjudicat a UTE Igfa i Urbaser per un període de vuit anys més dos prorrogables (31 de desembre de 2019). El 2012, la factura que el consistori va pagar per aquest servei va ser de 2.640.607 euros. A l’Escala, l’adjudicació de la recollida d’escombraries també està en mans d´Urbaser, que té contracte fins al 2017 amb aquest municipi que l’any passat li va pagar més de dos milions d’euros per als seus serveis.

A Banyoles (Pla de l’Estany) el cost de la recollida del rebuig és de 187.500 euros anuals. Una factura que s’eleva fins als 200.000 euros si s’inclou la recollida de les diferents fraccions. L’empresa Tractaments i Serveis Ambientals Vila, SL s’encarrega tant de la recollida del rebuig com de la fracció orgànica, paper i cartró en aquest municipi.

VIGFA Residus SL és l’empresa que recull la brossa a Ripoll (Ripollès) per uns 849.000 euros anuals. Aquesta societat també s’encarrega de mantenir l’abocador clausurat «Ripollès 3», el tractament i la recollida de deixalles i la matèria orgànica, a més d’altres prestacionusurat «Ripollès 3», el tractament i la recollida de deixalles i la matèria orgànica, a més d’altres prestacs que demanen els municipis. El cost d’aquests serveis a tota la comarca del Ripollès és de 2.62.833,33 euros. Els blanencs paguen cada any 5,8 milions d’euros per la recollida de brossa, la neteja viària i de les platges. Un manteniment que s’encarrega a Serveis Mediamentals de la Selva Nora. Tal i com puntualitzen des de l’Ajuntament, no es tracta d’un contracte sinó d’una comissió de serveis (10% Ajuntament, 50% consell comarcal i un 40% a Fespa). La durada de la comissió de servei s’allarga fins al 2026. Altres municipis com Torroella de Montgrí estan fent un nou concurs de concessió del servei. 

Empresonament d’Andreu Viloca 

L’agència EFE informa que segons fonts jurídiques el jutge del Vendrell (Baix Penedès) que investiga el cas del 3 % ha decretat l'ingrés a la presó preventiva sense fiança del tresorer de CDC, Andreu Viloca, acusat de sis delictes de corrupció. El magistrat, tal com plantejava la Fiscalia Anticorrupció, ha acordat l'ingrés a presó preventiva incomunicada per a Andreu Viloca, en estimar que existeix risc que pugui destruir proves. L'administrador de CDC ingressarà a la presó acusat dels delictes de suborn, blanqueig de capitals, prevaricació, finançament il·legal, alteració de preus en concursos i subhastes públiques i falsedat en document mercantil. Els fiscals han sol·licitat aquesta mesura cautelar per a Viloca, que plantegen com un temps limitat fins que desaparegui el risc de destrucció de proves, després que es negués a respondre les preguntes del jutge instructor, acollint-se al seu dret a no declarar.

D'una altra banda, la Guàrdia Civil ha deixat en llibertat amb càrrecs el directiu de TEC 4 Antonio García Bragado, també detingut ahir, encara que amb l'obligació de comparèixer davant del jutge instructor quan aquest el citi a declarar en qualitat d'imputat. De la mateixa manera, els dos empleats de l'àrea financera de CDC detinguts ahir -el secretari del patronat de la fundació Catdem, Carlos del Pozo, i Anna Dolors Benítez, administrativa del partit- han quedat en llibertat amb càrrecs després de passar la nit a les dependències de la Comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona.

Les declaracions davant del jutge han finalitzat amb la compareixença de Viloca i està previst que demà passin a disposició judicial la resta de detinguts, entre ells el director general d'Infraestructures.cat Josep Antoni Rosell, per a qui la Fiscalia també té previst demanar presó incondicional.

La Guàrdia Civil ha detingut aquest dijous el directiu de l'empresa Urbaser, filial d'ACS, Jordi Duran, en el marc de l'operació Petrum III que investiga suposades comissions irregulars a CDC a canvi d'adjudicacions d'obres i serveis públics.

Duran havia de ser arrestat aquest dimecres juntament amb la resta d'empresaris implicats, i de fet inicialment es va arribar filtrar la seva detenció, però era de viatge a Cuba, i això va endarrerir-la fins aquest dijous, quan ha estat detingut en arribar a l'aeroport de Madrid-Barajas, segons han confirmat a l'ACN fonts policials.

El cop policial d'ahir en el marc de l'operació Petrum no només es va centrar en el registre de CDC i la detenció del tresorer del partit, i del director general d'Infraestructures.cat. La investigació es centra també en sis empreses del sector de la construcció, la rehabilitació i l'enginyeria, les seus de les quals també van ser registrades pels agents, i els seus directius detinguts per la Guàrdia Civil. Entre les dependències que van ser registrades figuren, a més del local de CDC a Barcelona, les seus de les empreses Copisa, Urbaser, Rogasa Construccions, Grup Soler, Tec4 i Oproler, aquesta última amb seu a Madrid.  Aquestes companyies tenen en comú que pertanyen al sector de la construcció, la rehabilitació d'edificis i la consultoria en treballs d'assessoria relatius a aquestes àrees econòmiques. Els agents van buscar en aquestes constructores documentació que permeti relacionar-les amb el presumpte pagament de comissions il·legals a CDC -o a la seva fundació afí Catdem- a canvi de l'adjudicació d'obra pública per part de l'administració catalana o ajuntaments controlats per la formació convergent. Concretament, l'empresa Urbaser -filial de l'empresa ACS dedicada a la branca del medi ambient- formava part de la UTE que es va fer el 2011 amb el contracte de recollida d'escombraries d'Olot, per un valor de 2,5 milions d'euros anuals.

Per la seva banda, Grup Soler -el conseller delegat del qual Jordi Soler figura entre els detinguts- és l'empresa que va construir un centre cultural de Sant Fruitós del Bages, a càrrec dels fons de l'anomenat «pla Zapatero», amb un contracte signat el 2009, quan CiU estava al capdavant de l'alcaldia. A la seu de Copisa, a la plaça d'Europa de l'Hospitalet de Llobregat, el registre va començar cap a les 10 i es va allargar fins a tres quarts de 3 del migdia, quan dues furgonetes van abandonar la seu per la sortida del pàrquing que hi ha darrere de l'edifici. Copisa va voler remarcar que el seu directiu detingut, Xavier Tauler, ja no és conseller delegat des de fa un any. 

 A disposició judicial  A disposició judicial  

A disposició judicial  

Els detinguts passaran a disposició judicial entre avui i demà al jutjat número 1 del Vendrell, on hauran de donar explicacions pels presumptes delictes de tràfic d'influències, frau fiscal, suborn, blanqueig de capitals o alteració dels preus en concursos i subhastes públiques, tot i que no tots els detinguts estan acusats del mateix. Tots ells van haver de passar la nit a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona. A banda del consultor Xavier Tauler, els altres dirigents d'empreses constructores detinguts ahir són: José Luis Gamero de Rogasa, Jordi Soler del Grup Soler, Antonio Garcia Bragado de Tec 4, Sergio Lerma de l'empresa Oproler a Madrid i l'exalcalde d'Anglès (la Selva), Josep Manel Bassols, de la mateixa empresa a Barcelona.

Detenen Josep M. Bassols, el marit de la comissionada de transparència 

La voluntat del govern d'Artur Mas de desmarcar-se de la corrupció dels temps de Pujol ha quedat emmascarada. La Guàrdia Civil va detenir ahir Josep Manel Bassols, marit de la responsable de transparència de la Generalitat, Núria Bassols. La detenció de Josep Manel Bassols es va produir en el marc de l'operació per la trama de suposats cobraments pel seu vincle amb l'empresa Oproler juntament amb nou detencions més i fins a 23 registres. Bassols és un dels empresaris detinguts dins de l'operació policial Petrum sobre el suposat cobrament de comissions il·legals i va ser alcalde d'Anglès per CiU entre 1995 i l'any 2003 i també va ser diputat provincial fins al 2003 pel partit judicial de Santa Coloma de Farners. En l'àmbit professional, va estudiar arquitectura en la Universitat Politècnica de Catalunya i és propietari d'un estudi d'arquitectura, construcció i promoció. Des de l'any 2011 és delegat de Catalunya de la constructora d'Oproler, l'empresa investigada en l'operació del 3% i de la que hi ha un altre detingut, Sergio Lerma, amb responsabilitat a Madrid. Es dóna la circumstància que Bassols manté encara un estret vincle amb els cercles de poder de Convergència Democràtica a les comarques gironines. L'exalcalde d'Anglès va ser escollit com a membre de l'executiva de la ciutat de Girona que presideix Joan Bagué. Una prova de la confiança que tenen amb ell és que va ser el cap de campanya a les eleccions municipals de 2011, les que van atorgar l'alcaldia a Carles Puigdemont. Actualment encara figura com a membre de l'executiva de l'agrupació local de CDC de Girona. 

Més vincles amb el Govern de la Generalitat  

El seu vincle amb el Govern de la Generalitat és més que evidents: la seva dona és des del 26 de febrer passat la comissionada de la Generalitat per la Transparència, Núria Bassols. Es tracta d'una coneguda jutgessa que havia exercit a l'Audiència de Girona i que va ser magistrada del Tribunal Superior de Justícia. La magistrada va accedir a la Sala civil i Penal del TSJC en 1999. Ara està en excedència. En més de 21 anys en la carrera judicial, va instruir assumptes com el cas Carretero o el cas Sant Cugat- amb ramificacions polítiques. Bassols va ser l'encarregada de revisar el cas Casinos, una investigació de la qual va declarar l'arxiu sense ni tan sols demanar la declaració de l'acusat. El cas es va reobrir anys després. Durant el 2007 i el 2008 va dirigir l'Escola Judicial, però va ser destituïda pel Consell General del Poder Judicial per la «falta de sintonia amb el claustre de professors» i la «manca de nivell i d'idoneïtat per exercir el càrrec». En el retorn al TSJC va destacar mediàticament perquè va decidir arxivar la causa contra Ferran Falcó, llavors president de l'empresa pública Adigsa, i actualment diputat de CiU en el Parlament i regidor a Badalona, en considerar que no va estar implicat en la suposada trama de cobrament de comissions il·legals del cas Adigsa.

Només tres mesos després que Núria Bassols arxivés la causa contra Ferran Falcó en el cas Adigsa, la Generalitat la va nomenar directora del programa de transparència de l'Administració autonòmica, càrrec que va ocupar pocs mesos. En aquest càrrec va assumir la tasca d'assessorar el president de la Generalitat en tot el que fa referència a la transparència en l'Administració, i la d'implementar mesures internes que la fomentin en la Generalitat. I poc després, el febrer, va rebre l'ascens que la situa en el seu lloc actual: comissionada de la Transparència de la Generalitat. 

Investiguen l’empresa que va contractar Fauria després de dimitir pel cas Manga 

La Guàrdia Civil va estar prop de 8 hores fent el registre a la seu de l'empresa Grup Soler, a Sallent, en el marc de l'operació Petrum, que investiga presumptes comissions per les adjudicacions d'obres públiques. Del consistori de Sant Fruitós del Bages els agents s'han emportat l'expedient econòmic relatiu a la construcció d'un centre cultural que es va adjudicar al Grup Soler el 2011, amb CiU al capdavant de l'alcaldia, i es va pagar amb fons del programa de reactivació econòmica conegut com a «pla Zapatero».

El registre va començar cap a les deu del matí i es va allargar fins gairebé les set de la tarda. Els agents es van endur detingut el conseller delegat de l'empresa, Jordi Soler, amb dos vehicles camuflats que han sortit per la porta del darrere de l'edifici. Els policies també es van endur material divers dins de caixes de cartró. Dins de les instal·lacions de la companyia hi havia alguns cotxes de paisà, així com també una furgoneta i un vehicle tot terreny de la Guàrdia Civil. L'escorcoll s'ha allargat fins gairebé tres quarts de set de la tarda i els agents s'han endut algunes caixes de cartró. El conseller delegat de l'empresa, Jordi Soler, ha sortit detingut per la porta del darrere de l'edifici dins d'un cotxe de paisà. 

Va recol·locar Fauria 

L'expresident del Consell Comarcal de la Selva i ex alcalde de Sant Hilari Sacalm (la Selva), Robert Fauria (CDC) va pagar 18.000 euros de fiança per quedar en llibertat després que el Servei de Vigilància Duanera el detingués el 14 de febrer de 2013 per suborn, tràfic d'influències, malversació de cabals públics i falsificació documental. La seva destacada implicació el cas Manga, investigat per la policia tributària, el va obligar a dimitir de tots els seus càrrecs i desaparèixer de l'escena pública, en l'àmbit polític. No obstant, això no li va suposar cap impediment per recol·locar-se en l'esfera privada com a representant del Grup Soler, una de les empreses que, amb 540.000 euros, més ha contribuït en el finançament de CatDem, la fundació de CDC. El Grup Soler té contractes milionaris en àrees com la construcció d'equipaments, el manteniment de comissaries dels Mossos i telecomunicacions de les seus de la Generalitat.