Víctima
d’una maquinació de l’Església catòlica, la monarquia
borbònica i la burgesia catalana
L.·.I.·.F.·. - A.·.L.·.G.·.D.·.L.·.G.·.R.·.U.·.
El
SERENÍSSIM GRAN CONSELL DE LA GRAN LÒGIA DE PIRENE
(G.·.L.·.D.·.P.·.) COMUNICA que aquest dimarts 13 d’octubre
de l’any 6015 de la V.·. L.·., al migdia aquesta Obediència ha
estat present en l’homenatge popular, molt sentit i presidit per
l'alcaldessa de Barcelona que ha cridat 'Visca la República, visca
l'Escola Moderna!', a l’Estimat G.·. Francesc Ferrer i Guàrdia
(1859-1909) davant el monument al seu honor que hi ha en el Parc de
Montjuïc, a l’Or.·. de Barcelona.
El
Germà pedagog anarquista i francmaçó Francesc Ferrer i Guàrdia el
9 d'octubre de 1909 fou jutjat a la presó Model de Barcelona, en
Consell de Guerra Sumaríssim, per la seva presumpta responsabilitat
en els fets de la Setmana Roja Gloriosa de juliol d’aquell any a
Barcelona, per la burgesia catalana denominada Setmana Tràgica. La
Cort Marcial fou presidida pel tinent coronel Eduardo Aguirre de la
Calle. El judici comença a les nou del matí i el G.·. Ferrer
demanà la tribunal que l'excusés per no comparèixer amb un vestit
més adequat, però quan volgué protestar per haver estat privat de
les seves robes i haver d'anar al judici com un apatxe, el president
el féu callar. Després tot fou molt ràpid, perquè no s'escoltà
cap testimoni. El comandant Raso, que havia actuat com a jutge
instructor, llegí un extens resum del sumari i a continuació,
després de dues hores de descans, presentaren els seus informes el
fiscal, capità d'Infanteria Jesús Marín Rafales, i el defensor,
capità d'Enginyers Francisco Galceran Ferrer. Després d'una breu
declaració del processat, en la qual va dir que el seu únic delicte
era crear escoles per elevar el nivell cultural del proletariat, el
tribunal es retirà a deliberar a tres quarts d'una. El fiscal, que
demanà, segons el paràgraf segon de l'article 242 del Codi de
Justícia Militar, la pena de mort per al G.·. Ferrer com a cap
d'una rebel•lió militar, s'esforçà a provar la culpabilitat
d'aquest partint de les declaracions d'una quinzena de testimonis i
de la documentació confiscada al processat, però la seva
argumentació fou molt poc convincents. No havia cap testimoni
directe que demostrés que hagués actuat com a cap de la rebel•lió
i els documents més comprometedors per al G.·. Ferrer eren les
circulars revolucionàries que havia redactat en 1892, 17 anys abans.
El capità Galceran, defensor del G.•. Ferrer, només va disposar
de 24 hores per examinar els 600 folis del sumari i protestà per la
manera que s'havia instruït el procés --no s'acceptaren els
testimonis de la defensa, s'havien acceptat com a vàlides denúncies
anònimes, els escorcolls policíacs s'havien fet sense testimonis,
les proves documentals no foren peritades ni sotmeses a
contradicció--, criticà la campanya de la premsa conservadora i del
Partit Radical republicà contra el seu defensat i demanà la seva
lliure absolució.
La
sentència fou dictada el mateix dia i es considerava per unanimitat
que els fets jutjats eren constitutius d'un delicte consumat de
rebel•lió militar, amb la concurrència de circumstàncies
agreujants, per la qual cosa dictava una condemna de pena de mort i
indemnització de danys i perjudicis. El veredicte fou remés a
l'auditor de la IV Regió Militar perquè emetés el seu preceptiu
dictamen i fos enviat al capità general per a la seva aprovació. El
mateix 9 d'octubre el capità general aprovà la sentència i la
comunicà, a través del Consell Superior de Guerra del Ministeri de
la Guerra, al Govern espanyol presidit pel mallorquí Antoni Maura a
l'espera de la seva conformitat.
A
dos quarts de nou de la nit del 12 d'octubre, el comandant Raso,
jutge instructor de la causa, llegí al G.·. Ferrer, al despatx del
governador del castell de Montjuïc, al qual el reu havia estat
traslladat la nit abans, la seva sentència de mort que signà amb
total serenitat.
El
G.·. Francesc Ferrer i Guàrdia fou afusellat l'endemà, 13
d'octubre de 1909, al fossat del castell de Montjuïc de Barcelona,
mentre accions i manifestacions de protesta per aquesta execució es
portaven a terme arreu del món.
Barcelona
ha dedicat tres monuments al G.•. Francesc Ferrer i Guàrdia, és
la personalitat amb més dedicatòria monumental. Però certament no
són a llocs cèntrics. Són els monuments amagats al G.•. Francesc
Ferrer i Guàrdia, anarquista, pedagog, lliurepensador i francmaçó.
La
història ve de lluny. L’Ajuntament va votar el 9 d’agost de 1931
l’erecció d’un monument en honor al G.•. Francesc Ferrer i
Guàrdia. La ciutat on havia mort li rebia així un homenatge. El 27
de juny de 1934 s’havia posat la primera pedra d’un monument en
honor al pedagog al grup de les cases barates Eduard Aunós, com la
segona no va arribar a posar-se mai aquesta no entra a la llista dels
monuments.
Dels
tres monuments, el primer està a Montjuïc. Al final de les escales
que pugen des del darrera del Palau Nacional trobem una figura que
porta una torxa. Aquest monument va ser inaugurat un plujós dia 13
d’octubre de 1990 per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. La
idea d’aixecar un monument la promovia la fundació que porta el
nom del pedagog llibertari i maçó i va ser recollida per
l’Ajuntament i es va pensar que el lloc adient era Montjuïc, on el
G.•. Ferrer i Guàrdia havia perdut la vida com a màrtir del
lliure pensament tot just 81 anys abans. El monument és una còpia
del que hi ha a la Universitat Lliure de Brussel·les feta per
l’Ajuntament d’aquella ciutat belga, aixecat per August Puttemans
el 1911, destruït pels nazis i tornat aixecar després de la Segona
Guerra Mundial interimperialista.
L’autor del monument de Montjuïc
és el belga Robert Ghysels. A la part del darrera es va afegir una
sentida inscripció: A / FRANCESC FERRER I GUÀRDIA /
FUNDADOR DE L'ESCOLA MODERNA / (1859-1909) / BARCELONA REPARA AMB /
AQUEST MONUMENT MOLTS / ANYS D'OBLIT I D'IGNORÀNCIA / D'UN HOME QUE
VA MORIR / PER DEFENSAR LA JUSTÍCIA / SOCIAL, LA FRATERNITAT I LA /
TOLERÀNCIA /AJUNTAMENT DE BARCELONA / FUNDACIÓ FERRER I GUÀRDIA /
13 d'octubre de 1990.
El
segon monument es troba just a l’entrada de la Facultat de Ciències
d’Empresarials, a la zona universitària. Es tracta d’un baix
relleu fet per set estudiants de Belles Arts de la ciutat de Carrara,
sota la direcció de Dominique Strootbont, que reprodueix el dibuix
fet per Flavio Costantini sobre l’afusellament del G.·. Ferrer i
Guàrdia. Va ser inaugurat el 16 d’octubre del 2001.
I
el darrer dels tres monuments en honor al G.·. Ferrer i Guàrdia es
troba a la seu de l’Institut de Ciències de l’Educació, al
complex de les antigues Llars Mundet, a la Vall d’Hebron. El
aleshores degà Xavier Hernández va proposar realitzar un homenatge
a l'il·lustre pedagog llibertari i maçó. Es va pensar en un
conjunt format per pupitres on hi ha una llàntia votiva
permanentment encesa. Finalment els problemes pressupostaris fan que
l’obra no surti endavant. En el seu lloc es col·loca un bust del
G.·. Ferrer i Guàrdia que la família d’un professor de Calafell
tenia a casa seva. El bust era fet per Josep Cardona, el mateix autor
que l’estàtua de l’Àngel Guimerà de la plaça Sant Josep
Oriol. Se’l pot veure als jardins del davant de l’església de
les velles Llars Mundet.
A
més, hi ha les tres tombes monumentals al cementiri de Montjuïc
inaugurades el novembre de 1937, una dedicada al G.·. Francesc
Ferrer i Guàrdia, que es van construir amb motiu de la mort en
combat dels anarquistes Francisco Ascaso a Barcelona el de 20 juliol
de 1936 i Buenaventura Durruti a Madrid el 20 de novembre de 1936,
ambdós destacats militants anarquistes molt amics dels GG.·. Hem
Day i Léo Campion, que els havien amagat a Brussel·les el 1924
durant la dictadura de Primo de Rivera i els van ajudar a fugir a
Cuba, essent novament acollits a Brussel·les per aquests GG.·.
anarquistes i francmaçons el 1927 quan després de ser empresonats a
París van ser expulsats de l’Estat francès. Actualment
aquestes tombes de Durruti, Ascaso i el G.·. Ferrer i Guàrdia es
troben buides ja que l’Ajuntament de Barcelona durant la dictadura
franquista va fer cremar els seus ossos a l’ossera del cementiri
amb el pretext que ningú pagava el manteniment d’aquestes
inhumacions. Es tracta d’un monument que cal considerar doblement
llibertari i francmaçó. A més, el novembre de 1937 aquest mausoleu
estava tancat per una tanca d’obra en forma de triangle, el delta
maçònic, que fou destruït pel consistori franquista de Barcelona
dins la campanya contra la Francmaçoneria de la Dictadura.
El
Gran Mestre. El Gran Secretari G.·. S.·. El Gran Orador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada