Nord-est Llibertari: Homenatge a Conxa Pérez Collado, anarquista i llibertària (1915-2014), el 17 d’octubre a Barcelona

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Homenatge a Conxa Pérez Collado, anarquista i llibertària (1915-2014), el 17 d’octubre a Barcelona

Organitza Dones Llibertàries, Fundació Salvador Seguí, Ateneu Enciclopèdic, CGT i CNT

Com a Dones Llibertàries de CGT i com a Secretaria de Gènere de CGT, no podíem deixar de fer un homenatge a la Conxa, una dona lluitadora, anarquista, antifeixista i feminista com va ser ella.
I hem volgut recordar-la coincidint amb el que seria el centenari del seu naixement.
El seu exemple de vida i de lluita, ens ha de servir de model per a totes les dones i totes les persones.
Amb aquest acte, on parlaran des de companyes que van tenir la sort de viure i estimar-la de prop, fins a historiadores que han cercat la seva història i han elaborat les seves memòries, volem fer palesa la lluita constant que les dones encara hem de continuar duent a terme en aquesta societat patriarcal on vivim. I volem aprendre de l’exemple de les nostres dones, de les que ens van ensenyar que el camí de la llibertat, només es pot aconseguir amb la lluita constant i diària.
Per la Conxa, per totes les dones que han lluitat, i totes les que continuem lluitant...S’ho mereix.
Conxa Pérez va nèixer un 17 d’octubre de 1915 en una família obrera anarquista del barri de Les Corts . De ben jove, s’incorporà a la lluita obrera, seguint els ideals anarquistes, sindicant-se i militant a la CNT, en el sector de les arts gràfiques, on treballava. S’involucrà activament en diferents Ateneus llibertaris i formà part de les JJLL (Joventuts Llibertàries) i de diferents grups de la FAI.

DIA: 17 D’OCTUBRE

LLOC: Via Laietana, 18 9a Planta Barcelona
HORA: 18 hores
Recordatori de la Conxa en què intervindran:
Llum Ventura, amiga i fundadora de doens del 36
Roser Pineda, Dones Llibertàries
Antonina Rodrigo, escriptora i historiadora
Joaquín Ortín, Fundació Salvador Seguí
Ferran Aisa, amic personal i escriptor
Kristina Dòria, CNT Catalunya
Marta Padrós, Secretària de Gènere de CGT Catalunya
Organitza:
Dones Llibertàries
Fundació Salvador Seguí
Ateneu Enciclopèdic
CGT
CNT
[http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article11462#.VhF-xqHtyiQ]

Mira també:
[http://vaixellblanc.blogspot.com.es/2014/04/conxa-perez-miliciana-de-la-revolucio.html]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...