El
Ple de l’Ajuntament d’Alella concedia, el 31 de març de 2011, la
condició de fill predilecte a Francesc Ferrer i Guàrdia
[El
Triangle 17/10/2015]
Francesc Alguacil. Periodista.
Per
la “rellevància històrica, la transcendència i vigència de la
seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació
del coneixement i la seva condició d’alellenc més universal”,
el Ple de l’Ajuntament d’Alella concedia, el 31 de març de 2011,
la condició de fill predilecte a Francesc Ferrer i Guàrdia.
El
13 d’octubre de 1909 l’ideòleg i fundador de l’Escola Moderna
va ser afusellat a Montjuic acusat de promoure la revolta que va
provocar la Setmana Tràgica. La instrucció del procés no va
recollir cap testimoni de la seva part, les declaracions durant el
judici sempre parlaven de terceres persones que deien haver-lo vist a
la vora d’una església en flames, el redactat de l’acusació
incloïa esdeveniments succeïts 20 anys enrere, el seu advocat només
va tenir 24 hores per llegir-se el sumari -les parts més
desfavorables del qual van ser filtrades interessadament a la premsa:
La Vanguardia, El Correu Català, el Noticiero Universal, l’Univers
o el Cu-Cut!-. Els articles alimentaven una campanya desfavorable per
al pedagog llibertari, malgrat la repulsa al procés que havia
mostrat l’opinió pública europea. La Viquipèdia publica un
retall de The Times que n’al·ludeix: “Per negligència o
estupidesa, el govern ha confós la llibertat d’instrucció i
consciència amb el dret d’oposició”.
Els
partits conservadors espanyols i La Lliga Regionalista, pressionats
pel clergat, van tombar a Les Corts els intents republicans de salvar
Ferrer i Guàrdia de l’afusellament.
Un
segle després
La
vaga general de 2012 va deixar un reguitzell de detencions de
llibertaris que aquests mesos són jutjats a la Ciutat de la Justícia
de l’Hospitalet. El Govern de Mas i l’Ajuntament de Trias formen
o han format part, en alguns processos, de l’acusació particular
que demana als encausats presó per participar en diversos piquets.
En un dels judicis celebrats pels disturbis posteriors al
desallotjament de Can Vies, una jutgessa va condemnar a presó un
jove que havia dut dos testimonis que contradeien l’únic testimoni
de la part acusadora, personada en una patrulla dels Mossos
d’Esquadra.
L’emissió,
precedida d’una llarga campanya de pressió a la televisió pública
catalana, del documental 'Ciutat Morta’ pel Canal33 va desfermar
milers de comentaris que qüestionaven el procés judicial que va
sentenciar els caps de turc del 4-F. El 23 de gener d’aquest 2015
ens llevàvem amb una portada de elPeriódico de Catalunya que
atribuïa una frase a un dels encausats, que en realitat provenia
d’un atestat policial que va ser rebutjat pel jutge.
El
perfil de twitter de ‘Ciutat Morta’ reaccionava a la portada amb
aquestes paraules: “Arrel de la publicació de la portada d’avui
d'@elperiodico volem comunicar que no concedirem cap més entrevista
amb aquest diari. És vergonyós que es publiqui un atestat policial
(que fou denegat per un jutge) i que es posi en portada, tot
criminalitzant a una persona sense haver-ne contrastat la informació.
Aquesta actuació, des del nostre punt de vista, dinamita el
prestigi, la serietat i el rigor que podia tenir aquest mitjà.
Tanmateix, volem distingir entre els treballadors d'@elperiodico i la
seva direcció. Sabem de primera mà que molts treballadors es senten
incòmodes amb la portada i consideren que no s'ajusta a la
deontologia mínima d'un mitjà de comunicació”.
Coda
El
crim de Ferrer i Guàrdia va ser crear escoles. Fer que l’alumnat
pensés per ell mateix i alliberar-lo, de retruc, de la influència
que exercia l’Església Catòlica.
La
mateixa setmana que es compleixen 106 anys de l’afusellament del
pedagog, el cardenal arquebisbe de València ha titllat l’onada de
refugiats que rep Europa d’”invasió d’emigrants” i es
pregunta si són “aigua clara” (‘trigo limpio’). Entre
l’allau de crítiques que ha rebut el religiós, s’ha aixecat una
veu que defensa les paraules aberrants del cardenal: la del ministre
de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, vell conegut del cardenal
Cañizares.
Passen
els anys perquè tot segueixi igual. Així ens va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada