 |
| Desenes de piquets de barri van recórrer Barcelona aquell dia de vaga general. A la imatge, un dels piquets del barri de Sants aconsegueix tancar una gran superficie |
La
sentència considera que no s'ha provat la participació dels acusats
en els incidents del 29M. A més, el magistrat Jaume Garcia entén
que els atestats policials estaven sobredimensionats.
La
sentència conté frases dirigides com dards a la lletrada del govern
d'Artur Mas que exigia una pena de tres anys de presó per als joves.
DIRECTA
09/10/2015
Jesús Martínez
“Del
relat dels policies, en conseqüència que ens queda, un cop
descartada l'afectació al trànsit, i per tant als conductors, i els
danys tant a les entitats bancàries com als conductors, doncs
pràcticament res”, és una de les frases que el jutge Jaume Garcia
dedica als Mossos d'Esquadra a la sentència absolutòria pel Lluís,
l'Albert, en Bernat i en Nico, quatre veïns del barri de Poblenou de
Barcelona imputats per un piquet de la vaga general del 29 de març
de 2012.
El
text també conté frases dirigides com dards a la lletrada del
govern d'Artur Mas que exigia una pena de tres anys de presó per als
joves. “Acceptar el criteri de la Generalitat segons el qual hi
havia un context de concertació a diversos punts de la ciutat per a
generar aldarulls seria una clara vulneració del dret a la defensa”,
conclou el jutge després de desmuntar els escrits de l'acusació
popular i la fiscalia. “És evident que si el trajecte de la marxa
hagués estat de la violència que es desprèn del relatat per les
acusacions, s'hauria intervingut abans, per les patrulles ordinàries
o pels antiavalots”, expressa en una mostra de clara desconfiança
de la versió oficial.
La
sentència reparteix a tort i a dret contra les diferents
administracions que van participar de la confecció dels documents
acusatoris i en relació al consistori barceloní –quan estava
governat per CiU– denuncia que l'Ajuntament de Barcelona “es va
limitar a facilitar una valoració de danys, que en realitat inclouen
el cost total dels contenidors”. “Devem negar la major, ja que no
s'ha acreditat que els contenidors resultessin danyats”, es
reafirma. Tal és la incredulitat del jutge davant la versió oficial
que en un moment de la sentència afirma que “no ens hem de
conformar amb la versió policial sense més, quan es va tenir
l'oportunitat real de contrastar-la”.
Qüestiona
també les paraules dels policies que hi van intervenir. “És
difícil que des de la distància, uns vint metres, poguessin ser
capaços de veure que l'entitat estava en perfecte estat abans del
pas de la marxa, però en tot cas no van veure qui causava els danys”
o “estem clarament davant d'un perjudici estètic aliè al delicte
de danys. No s'ha acreditat de cap de les maneres l'autoria del
trencament de vidres d'entitats bancàries”, són dues de les
frases més contundents.
“Haig
d'absoldre i absolc els acusats del delicte de desordres públics,
del delicte de danys continuats i del delicte contra la seguretat
vial”, una decisió que argumenta dient que “sembla raonable
pensar que en una jornada de vaga general no hi hagués molt de
trànsit a la zona”. En alguns moments del text fins i tot utilitza
un llenguatge irònic, com ara quan diu que “posar uns branquillons
a terra per a fer una foguera, sense arribar a fer-ho, més enllà de
dir que va embrutar la via pública, el fet és absolutament innocu”.
Cal
recordar que tota la instrucció judicial –des de les detencions i
fins al dia del judici– la va fer la magistrada Carmen Garcia
Martínez, molt qüestionada arran de la seva intervenció en el cas
4F. El jutge que li ha pres el relleu en el cas del Poblenou, amb la
sentència absolutòria també posa en entredit la seva tasca en
aquest procediment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada