divendres, 30 d’octubre del 2015

El jutge allista cinc testaferros i 105 pagadors del Jordi Pujol Ferrusola

Xifra en 11,5 milions la suma de les mossegades de Jordi Pujol Ferrusola entre el 2005 i el 2012
Els investigadors ubiquen els diners dels Pujol a Belize
El sogre traspassat del regidor del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz i el director de La Razón. 
Copisa i Josep Cornadó tenen l'aigua al coll.

 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 30/10/2015 
Bolvir (Baixa Cerdanya).- 

La família Pujol Ferrusola en la inauguració d'un hotel a Mèxic
L'acte amb què el jutge de l'Audiència Nacional espanyola José de la Mata ha autoritzat els escorcolls d'aquesta setmana als domicilis de diversos membres de la família Pujol Ferrusola assenyala adjudicataris d'obra pública a Catalunya i suposats testaferros que la instrucció sobre Jordi Pujol Ferrusola té en el punt de mira. 

Testaferros
De la Mata es refereix a una xarxa que disposava almenys de cinc testaferros fiduciaris presumptament encarregats de moure diners suposadament obtinguts amb el cobrament de comissions. Així mateix, s'indica que feien possible al Júnior disposar de comptes bancaris als EUA, Mèxic, el Regne Unit, l'Argentina i el Paraguai, així com a països fiscalment més benèvols, com Andorra, Panamà i Suïssa, entre altres. Segons l'acte, són José de Alba Barnola (operava a Mèxic), Antoni Ziorzano Riera (Andorra), el difunt Juan Manuel Rosillo (Panamà), Juan José Baro Puyo i Herbert Arthur Joseph Rainford Towning (Regne Unit).  Aquest darrer està implicat en la compra d'un pis a Londres valorat en més de 4 milions de lliures a nom de Branstridge Holdings LTD, una societat pantalla del Júnior, qui De la Mata sospita que ha menat l'adquisició. 

Pagadors de mossegades 
A més, De la Mata va justificar la macrooperació contra els Pujol amb la detecció de grans transaccions econòmiques almenys 105 adjudicataris d'obra pública a Catalunya cap a societats de Jordi Pujol Ferrusola. El jutge no troba justificats els pagaments, que se sospita que amaguen cobraments de comissions xifrades, durant el període 2005-2012, en més d'11,5 milions d'euros. 

Diamants
Els investigadors policials, d'altra banda, també interpreten que la despesa de gairebé mig milió d'euros en diamants per part de Jordi Pujol Ferrusola, l'any 1999, va ser una manera més de blanquejar capitals. Van ser almenys quatre transferències a la joieria William Goldberg Diamond Corporation de Nova York que van totalitzar 541.000 dòlars, segons la informació remesa per les autoritats andorranes a l'Audiència Nacional espanyola.  

Els investigadors ubiquen els diners dels Pujol a Belize 
Els Pujol Ferrusola van moure una fortuna d'uns 900 milions d'Andorra a Belize, segons publica el diari La Razón aquest divendres citant fonts del cas. Es tracta, diu la mateixa informació, de la conclusió a què han arribat els investigadors policials, entre ells els de la UDEF, que han rastrejat el moviment dels diners dels Pujol Ferrusola un cop es van moure d'Andorra coincidint amb l'inici d'indagacions judicials i policials. Els diners dels Pujol, suposadament acumulat a còpia de comissions, van passar per la República d'Irlanda i Escòcia abans d'arribar al país centreamericà i en el seu trajecte es va dividir en dos lots. Els investigadors han detectat a Belize la major part d'una fortuna, assenyala La Razón, que es pot enfilar per sobre dels 1.000 milions d'euros. Persones interposades, empreses i comptes han format, segons les fonts citades per aquest diari, havien format un entramat que ha complicat el treball dels investigadors. 

Bloqueig a Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès
D'altra banda, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola José de la Mata ha bloquejat els comptes bancaris que Jordi Pujol Ferrusola i la seva ex esposa Mercè Gironès tenen al Regne d’Espanya.  
El febrer, la jutgessa d'Andorra Maria Àngels Moreno va decretar la mateixa mesura pel que fa als comptes bancaris que ambdós, imputats a l’Estat espanyol per blanqueig i frau fiscal, tenen al Coprincipat andorrà. 

Vicente Cardellach hauria pagat durant uns mesos en la dècada dels noranta una assignació equivalent a entre 2.400 i 2.700 euros al periodista Francisco Marhuenda 
El Butlletí Oficial del Registre Mercantil publicava aquest 29 d’octubre els cessaments de Vicente Cardellach Marzá com a apoderat, administrador i soci professional de l’Assessoria Cardellach Panadés SLP, que ell mateix havia fundat, si bé aquestes revocacions de càrrecs s’han fet públiques gairebé un any després de la seva mort, que es va produir el 10 de novembre de l’any passat.
Vicente Cardellach va presidir durant molts anys el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona i una de les seves filles, Noemí Cardellach Panadés, esposa del regidor popular Alberto Fernández Díaz, és ara la directora general de Cardellach Panadés SLP. Tot i tractar-se d’una gestoria especialitzada en assessoria fiscal, comptable i laboral ha trigat gairebé un any a renovar el seu consell d’administració per la defunció de qui va ser el seu fundador.
El nom de Vicente Cardellach va aparèixer a la premsa quan, a principis dels vuitanta, va ser detingut per un gran escàndol econòmic amb les quotes de la Seguretat Social en el qual hi va haver una cinquantena d’implicats. Anys després se li atorgava la Gran Creu de la Justícia Social. La revista Mongolia va publicar el novembre de 2013 que Vicente Cardellach hauria pagat durant uns mesos en la dècada dels noranta una assignació equivalent a entre 2.400 i 2.700 euros a Francisco Marhuenda, actual director de La Razón, quan aquest era director del gabinet del Ministre d’Administracions Públiques, que en aquell moment era Mariano Rajoy. De fet, Mahuenda estava a les ordres de Rajoy i de Jorge Fernández Díaz. Cardellach sempre havia tingut una relació molt propera amb la família Fernández Díaz: vivien a la mateixa escala i Alberto es va convertir en el seu gendre. 

Copisa i Josep Cornadó tenen l'aigua al coll  
Segons llegim a El Triangle Copisa ha incomplert el termini del pagament del deute que té amb la banca i ha hagut de demanar, per tercer cop els darrers anys, un ajornament.
Aquesta constructora, una de les més contractades per la Generalitat i de les més properes a CDC i als Pujol, té el seu principal accionista, Josep Cornadó, i la seva esposa, que també és accionista, juntament amb l'exconseller delegat Xavier Tauler, imputats pel suposat pagament de comissions als fills de l'expresident Pujol.
La companyia dels Cornadó, segons fonts financeres citades per El Confidencial, ha incomplert l'acord de reestructuració del deute signat fa un any. El passat 25 de maig, explica la mateixa informació, va sol·licitar al Santander, el BBVA, Caixabank, el Banc de Sabadell i el Banco Popular posposar fins al juliol el pagament d'11 milions i va demanar a aquestes entitats que no activessin les clàusules d'execució dels préstecs per prendre el control de la constructora.
L'ajornament fou acceptat i el pagament s'havia d'efectuar el 30 de setembre. Ara els creditors han de decidir si prenen la companyia als Cornadó o si concedeixen als seus amos una nova oportunitat per remuntar una situació marcada per un patrimoni negatiu de 113 milions a finals del 2014 i per la decadència arran de l'esclat dels casos de corrupció. 

Comsa-Emte 
Pel que fa al grup que controlen els Miarnau (70%) i els Sumarroca (30%), també relacionat amb les comissions il·legals als Pujol i a CDC, Cinco Días ha publicat aquesta setmana que ha demanat a la banca -els mateixos creditors que Copisa- el refinançament d'un crèdit sindicat el venciment del qual s'havia allargat fins a l'any vinent.
Els actius alienables de Comsa-Emte marquen la diferència amb el cas de Copisa, que sobreviu amb el 'respirador artificial'.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada