Xifra
en 11,5 milions la suma de les mossegades de Jordi Pujol Ferrusola entre el
2005 i el 2012.
Els
investigadors ubiquen els diners dels Pujol a Belize.
El
sogre traspassat del regidor del PP a Barcelona Alberto Fernández Díaz i el
director de La Razón.
Copisa
i Josep Cornadó tenen l'aigua al coll.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 30/10/2015
Bolvir (Baixa Cerdanya).-
 |
| La família Pujol Ferrusola en la inauguració d'un hotel a Mèxic |
L'acte amb què el jutge de
l'Audiència Nacional espanyola José de la Mata ha autoritzat els escorcolls
d'aquesta setmana als domicilis de diversos membres de la família Pujol Ferrusola
assenyala adjudicataris d'obra pública a Catalunya i suposats testaferros que
la instrucció sobre Jordi Pujol Ferrusola té en el punt de mira.
Testaferros
De
la Mata es refereix a una xarxa que disposava almenys de cinc testaferros
fiduciaris presumptament encarregats de moure diners suposadament obtinguts amb
el cobrament de comissions. Així mateix, s'indica que feien possible al Júnior
disposar de comptes bancaris als EUA, Mèxic, el Regne Unit, l'Argentina i el
Paraguai, així com a països fiscalment més benèvols, com Andorra, Panamà i
Suïssa, entre altres. Segons l'acte, són José de Alba Barnola (operava a
Mèxic), Antoni Ziorzano Riera (Andorra), el difunt Juan Manuel Rosillo
(Panamà), Juan José Baro Puyo i Herbert Arthur Joseph Rainford Towning (Regne
Unit). Aquest darrer està implicat en la
compra d'un pis a Londres valorat en més de 4 milions de lliures a nom de
Branstridge Holdings LTD, una societat pantalla del Júnior, qui De la Mata
sospita que ha menat l'adquisició.
Pagadors
de mossegades
A
més, De la Mata va justificar la macrooperació contra els Pujol amb la detecció
de grans transaccions econòmiques almenys 105 adjudicataris d'obra pública a
Catalunya cap a societats de Jordi Pujol Ferrusola. El jutge no troba
justificats els pagaments, que se sospita que amaguen cobraments de comissions
xifrades, durant el període 2005-2012, en més d'11,5 milions d'euros.
Diamants
Els
investigadors policials, d'altra banda, també interpreten que la despesa de
gairebé mig milió d'euros en diamants per part de Jordi Pujol Ferrusola, l'any
1999, va ser una manera més de blanquejar capitals. Van ser almenys quatre
transferències a la joieria William Goldberg Diamond Corporation de Nova York
que van totalitzar 541.000 dòlars, segons la informació remesa per les
autoritats andorranes a l'Audiència Nacional espanyola.
Els
investigadors ubiquen els diners dels Pujol a Belize
Els
Pujol Ferrusola van moure una fortuna d'uns 900 milions d'Andorra a Belize,
segons publica el diari La Razón aquest divendres citant fonts del cas. Es
tracta, diu la mateixa informació, de la conclusió a què han arribat els
investigadors policials, entre ells els de la UDEF, que han rastrejat el
moviment dels diners dels Pujol Ferrusola un cop es van moure d'Andorra
coincidint amb l'inici d'indagacions judicials i policials. Els diners dels
Pujol, suposadament acumulat a còpia de comissions, van passar per la República
d'Irlanda i Escòcia abans d'arribar al país centreamericà i en el seu trajecte
es va dividir en dos lots. Els investigadors han detectat a Belize la major
part d'una fortuna, assenyala La Razón, que es pot enfilar per sobre dels 1.000
milions d'euros. Persones interposades, empreses i comptes han format, segons
les fonts citades per aquest diari, havien format un entramat que ha complicat
el treball dels investigadors.
Bloqueig
a Jordi Pujol Ferrusola i Mercè Gironès
D'altra
banda, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola José de la Mata ha bloquejat
els comptes bancaris que Jordi Pujol Ferrusola i la seva ex esposa Mercè
Gironès tenen al Regne d’Espanya.
El
febrer, la jutgessa d'Andorra Maria Àngels Moreno va decretar la mateixa mesura
pel que fa als comptes bancaris que ambdós, imputats a l’Estat espanyol per
blanqueig i frau fiscal, tenen al Coprincipat andorrà.
Vicente
Cardellach hauria pagat durant uns mesos en la dècada dels noranta una
assignació equivalent a entre 2.400 i 2.700 euros al periodista Francisco
Marhuenda
El
Butlletí Oficial del Registre Mercantil publicava aquest 29 d’octubre els
cessaments de Vicente Cardellach Marzá com a apoderat, administrador i soci
professional de l’Assessoria Cardellach Panadés SLP, que ell mateix havia
fundat, si bé aquestes revocacions de càrrecs s’han fet públiques gairebé un
any després de la seva mort, que es va produir el 10 de novembre de l’any
passat.
Vicente
Cardellach va presidir durant molts anys el Col·legi de Graduats Socials de
Barcelona i una de les seves filles, Noemí Cardellach Panadés, esposa del
regidor popular Alberto Fernández Díaz, és ara la directora general de
Cardellach Panadés SLP. Tot i tractar-se d’una gestoria especialitzada en
assessoria fiscal, comptable i laboral ha trigat gairebé un any a renovar el
seu consell d’administració per la defunció de qui va ser el seu fundador.
El
nom de Vicente Cardellach va aparèixer a la premsa quan, a principis dels
vuitanta, va ser detingut per un gran escàndol econòmic amb les quotes de la
Seguretat Social en el qual hi va haver una cinquantena d’implicats. Anys
després se li atorgava la Gran Creu de la Justícia Social. La revista Mongolia
va publicar el novembre de 2013 que Vicente Cardellach hauria pagat durant uns
mesos en la dècada dels noranta una assignació equivalent a entre 2.400 i 2.700
euros a Francisco Marhuenda, actual director de La Razón, quan aquest era
director del gabinet del Ministre d’Administracions Públiques, que en aquell
moment era Mariano Rajoy. De fet, Mahuenda estava a les ordres de Rajoy i de
Jorge Fernández Díaz. Cardellach sempre havia tingut una relació molt propera
amb la família Fernández Díaz: vivien a la mateixa escala i Alberto es va
convertir en el seu gendre.
Copisa
i Josep Cornadó tenen l'aigua al coll
Segons
llegim a El Triangle Copisa ha incomplert el termini del pagament del deute que
té amb la banca i ha hagut de demanar, per tercer cop els darrers anys, un
ajornament.
Aquesta
constructora, una de les més contractades per la Generalitat i de les més
properes a CDC i als Pujol, té el seu principal accionista, Josep Cornadó, i la
seva esposa, que també és accionista, juntament amb l'exconseller delegat
Xavier Tauler, imputats pel suposat pagament de comissions als fills de
l'expresident Pujol.
La
companyia dels Cornadó, segons fonts financeres citades per El Confidencial, ha
incomplert l'acord de reestructuració del deute signat fa un any. El passat 25
de maig, explica la mateixa informació, va sol·licitar al Santander, el BBVA,
Caixabank, el Banc de Sabadell i el Banco Popular posposar fins al juliol el
pagament d'11 milions i va demanar a aquestes entitats que no activessin les
clàusules d'execució dels préstecs per prendre el control de la constructora.
L'ajornament
fou acceptat i el pagament s'havia d'efectuar el 30 de setembre. Ara els
creditors han de decidir si prenen la companyia als Cornadó o si concedeixen
als seus amos una nova oportunitat per remuntar una situació marcada per un
patrimoni negatiu de 113 milions a finals del 2014 i per la decadència arran de
l'esclat dels casos de corrupció.
Comsa-Emte
Pel
que fa al grup que controlen els Miarnau (70%) i els Sumarroca (30%), també
relacionat amb les comissions il·legals als Pujol i a CDC, Cinco Días ha
publicat aquesta setmana que ha demanat a la banca -els mateixos creditors que
Copisa- el refinançament d'un crèdit sindicat el venciment del qual s'havia
allargat fins a l'any vinent.
Els
actius alienables de Comsa-Emte marquen la diferència amb el cas de Copisa, que
sobreviu amb el 'respirador artificial'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada