El fiasco de la coalició ‘Grup Godó i Unió’, segons J.B Culla

Godó i Duran Lleida

L’historiador pro sionista desemmascara, en un article a ‘El País’, la "coalició de facto” d'Unió Democràtica de Catalunya amb el Grup Godó, i assenyala el suport mediàtic desproporcionat que ha rebut la candidatura fracassada d’Espadaler per part del grup de comunicació  

 

[Barcelona 02/10/2015] 

El fiasco de la coalició ‘Grup Godó i Unió’, segons J.B Culla. L’historiador desemmascara la "coalició de facto” d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) amb el Grup Godó, i assenyala el suport mediàtic desproporcionat que ha rebut la candidatura fracassada d’Espadaler per part del grup de comunicació.

Avui Duran i Lleida fa el ploricó en la seva carta setmanal per la desfeta d’Unió a les eleccions del 27-S i denuncia “actituds escandaloses de mitjans de comunicació que han alterat o tapat la veu d'Unió”. Joan B Culla, en un article a ‘El País’ titulat “Destrempada irreversible”, fa notar que Unió, malgrat la semblança del seu logotip amb la píndola de la Viagra, no ha aconseguit aixecar la cotització a les urnes per raons molt diferents a les que esgrimeix Duran, malgrat el suport del Grup Godó.

El misteri dels anuncis d’Unió Democràtica de Catalunya. Amb un deute de prop de 20 milions d’euros i unes perspectives electorals pírriques pel 27-S, com finalment s’ha confirmat, no escatimava en publicitat i s’anunciava a diari a ‘La Vanguardia’ i també a ‘El Periódico’. En condicions normals qualssevol entitat financera hauria tancat l’aixeta a Unió. Aleshores, qui va pagar la publicitat i la campanya d’Unió? L’historiador J. B. Culla assegura que després de la separació de CDC, Unió Democràtica de Catalunya “va establir una coalició de facto amb el Grup Godó” que ha  donat  al partit de Duran “un suport quantitatiu i qualitatiu sense cap mena de proporció amb la força que li atribuïen les enquestes ni, encara menys, amb els cent mil vots finalment obtinguts". I alerta que “l'estèril 2,5% de vots captat per Unió és exactament el percentatge que li ha faltat al camp independentista per superar el simbòlic 50%. I potser al Madrid del poder hi ha qui vulgui agrair-li a Duran aquest últim servei”.

La coalició ‘Grup Godó i Unió’ extraparlamentària in aeternum. Segons J. B. Culla “el fiasco” d'Unió Democràtica de Catalunya no es deu ni a l'escassetat de mitjans materials, ni a la falta de temps per donar a conèixer la seva oferta electoral, sinó a “l’obsolescència del seu discurs electoral” com l’ús constant del tòpic “gastat, suat i innocu” del seny, per brandar l’espantall d’un nou tripartit, o les crides als “convergents de tota la vida” a votar Unió, col·lectiu aquest que, segons Culla, ja no existeix. L’historiador pro sionista també argumenta en qualssevol sistema democràtic Duran ja hauria dimitit de forma fulminant i afegeix que en comptes d'això,  Duran posarà a disposició de si mateix el seu càrrec el proper 17 d’octubre. Amb tot, conclou que  “si UDC arriba a presentar-se sola a les eleccions generals de desembre, patirà un altre daltabaix encara pitjor”.