El calvari de la Línia Maginot. Avui, a les 22:50h, a Sense ficció de TV3

El periodista Enric Canals amb una imatge del documental 'Els oblidats de la Línia Maginot'

Un documental que recupera la història del catalans en els Batallons de Treballadors Estrangers que van ser fet presoners pels nazis i que el franquisme va declarar apàtrides per anar a parar als camps alemanys d’extermini, un fet que reforça lògicament la idea que la gent catalana si fou declarada apàtrida per l’Estat espanyol vol dir que tothom nat o procedent de Catalunya no és espanyol des de 1940.  

'Els oblidats de la Línia Maginot' presenta la "història de superació" d’exiliats catalans als forts de França.

Prop de 9.000 catalans refugiats, la majoria de la CNT, que patien en els camps de concentració francesos el 1939 es van allistar a l'exèrcit francès, com a Batallons de Treballadors Estrangers, per sortir dels camps d'internament i vivien en ciutats soterrànies per contenir amb la fortificació la invasió dels nazis alemanys. 

[06/010/2015] 

Un testimoni dels Batallons de Treballadors Estrangers a la Línia Maginot després internat a Mauthasen pels nazis com apátrida

Avui dimarts s’emet al programa Sense ficció de TV3, a les 22:50h, el documental del periodista Enric Canal, amb guió de Josep Maria Ràfols, 'Els oblidats de la Línia Maginot' presenta la "història de superació" d’exiliats catalans als forts de França que finalment quasi tot van morir com apàtrides en camps nazis de l’Alta Àustria, segons els declarà el franquisme el 1940, com ara una familiar proper d’una persona, el 1943, d’aquesta Redacció de Tramuntana Vermella Mail. Prop de 9.000 catalans refugiats, la majoria de la CNT-AIT, que patien en els camps de concentració francesos el 1939 es van allistar per sortir-ne a l'exèrcit francès, en Batallons de Treballadors Estrangers, per sortir dels camps d'internament i vivien en ciutats soterrànies per contenir amb la fortificació la invasió dels nazis alemanys. En aquest sentit, l’Estat espanyol va declarar la gent catalana presonera dels alemanys com a no espanyola, apàtrida, que calia liquidar en comptes d’aplicar l’estatut de presoner de guerra.

El periodista Enric Canals, fill d’un d’aquest treballadors de Línia Maginot,  elaborà aquest per intentar explicar la història de "superació personal" i les vivències dels prop de 9.000 catalans refugiats es van allistar a l'exèrcit francès per sortir dels camps d'internament francesos on estaven empresonats des de la Retirada catalana de febrer de 1939. Ho van fer en unes companyies de treballadors de l’exèrcit francès que aprofitaven la mà d'obra dels camps de concentració per acabar ràpidament la Línia Maginot, una fortificació que s'havia començat feia 13 anys i que volia frenar la invasió nazi.

El documental compta amb el testimoni de quatre d'aquests catalans a més de les històries d'altres explicades a través dels seus familiars o de la documentació recol·lectada, com ha indicat Canals. L'objectiu, segons ha apuntat el director del documental, Enric Canals, és explicar una història "no àmpliament coneguda" però "molt personal d'aquests supervivents" així com mostrar "en què va consistir aquesta obra immensa". Tan gran que hi havia bars, restaurants, cinemes, magatzems d'explosius, canons i trens subterranis connectant els diferents forts, ha exposat. De fet, una de les parts més difícils, ha reconegut Canals, ha estat trobar aquests supervivents i entrevistar-los perquè "els records es barregen". "Són persones que han fet la guerra [de 1936-1939], han estat en camps de concentració [francesos], van ser a la Segona Guerra Mundial, van lluitar contra el franquisme... però tenen molt clar que ho han d'explicar", ha afegit. Un altre repte va ser localitzar els forts de la Línia Maginot que encara existeixen i poder-hi filmar, així com trobar imatges de l'època d'aquests forts. D'aquesta manera, ha assenyalat el director, "hem pogut ajuntar com està l'obra ara i com era, com funcionava".

Treballadors exiliats el 1940 a les obres de la Línia Maginot

L'origen es troba en la història del pare del mateix Canals que li havia transmès i, posteriorment, aquest va poder visitar els forts de la Línia Maginot i "em vaig adonar de la grandària i la importància que això es conegués". El periodista també ha subratllat el fet que "els protagonistes d'aquesta història turbulenta del segle XX estan desapareixent, se'ns estan morint" i ha manifestat que s'ha de conèixer perquè "ens enriquirà i evitarà que es torni a repetir". Recorda que aquests treballadors no van tenir opció de fugir de les tropes alemanyes ja que de cop es van trobar envoltats de tancs hitlerians.

Avui s'emetrà per TV3 i el passat 17 de juliol es va emetre per la 2a de TVE, tot plegat dins el marc de l’acabament de la Segona Guerra Mundial fa 70 anys.

Treballadors exiliats el 1940 a les obres de la Línia Maginot

La Línia Maginot va ser una línia de fortificació i defensa construïda per la República francesa al llarg de la seva frontera amb Alemanya i Itàlia, després de la fi de la Primera Guerra Mundial interimperialista de 1914 a 1918. El terme Línia Maginot es refereix al sistema sencer o de vegades únicament s'usa per a referir-se a les defenses contra Alemanya. Les defenses contra Itàlia solen anomenar-se també Línia Alpina. Davant de la línia Maginot es trobava la línia fortificada alemanya coneguda com la Línia Sigfrid. Aquest sistema deu el seu nom a André Maginot, qui va ser el seu promotor, ministre de defensa francès i veterà de la Primera Guerra Mundial que va morir el 1932 sense veure acabada l'obra. La part essencial dels treballs es va acabar el 1936, en moments que l'amenaça hitleriana semblava donar tota la justificació a aquest projecte: és la major línia de defensa militar construïda en el món modern i és d'una gran complexitat tecnològica i militar. El seu cost total va ser de 5.000 milions de francs de l'època. La Línia Maginot consta de 108 fortaleses principals separades 15 km de distància entre si, multitud de fortaleses petites i més de 100 km de galeries. Aquesta línia línia no va evitar la derrota francesa al començament de la Segona Guerra Mundial interimperialista el 1940. Per contra, les divisions alemanyes la van envair en atacar-la per la regió de Calmen, al seu extrem occidental, de manera que els exèrcits aliats van quedar tallats en dos.