Nord-est Llibertari: Demà divendres concentració solidària amb els 5 treballadors d’Air-France davant la presència de Manuel Valls. A les 12 del migdia al Castellet de Perpinyà.

dijous, 15 d’octubre del 2015

Demà divendres concentració solidària amb els 5 treballadors d’Air-France davant la presència de Manuel Valls. A les 12 del migdia al Castellet de Perpinyà.

Convoquen diverses organitzacions i comptarà amb la participació anarcosindicalista

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/10/2015

Perpinyà (Rosselló).-

Concentració unitària com «acolliment» del president del Govern francès Manuel Valls al departament del Pirineu Oriental demà divendres 16 d’octubre, a les 12 del migdia, al centre de Perpinyà, a la plaça de la Victòria, al Castellet. Encara que no ha estat contactada la CNT-SO 66, per solidaritat de classe, s’ha sumat a la convocatòria, tot esperant que s’entengui la seva posició, ja que quan es reprimeix un o una de nosaltres, es reprimeix a tots i a totes. Igualment, la CNT 66 s’ha adherit a la convocatòria, segons manifesta per escrit.

En un comunicat emès per Agaureps-Prométhée, CGT, FSU, NPA, PCF, PG i Solidaires, aquestes organitzacions volen expressar “la seva indignació davant el tractament rebut per cinc treballadors d’Air-France, que han estat detinguts durant una trentena d’hores i s’han de presentar davant el Tribunal Correccional el 2 de desembre, ja que es tracta d’una reacció inadmissible: la violència no es troba en el costat dels treballadors en lluita per defensar els seus llocs de treball, doncs la veritable violència abans que res és una qüestió social: la violència en el dia a dia d’un sistema que atropella els treballadors i les seves famílies. La urgència i la brutalitat en l’actuació de la Justícia en aquest afer mostren l’evidència que segueix endavant la criminalització de l’acció sindical i de totes les formes de contestació. Realment, també es tracta d’una burla manifesta als drets democràtics més elementals. Cap treballador en actiu o en atur laboral, cap persona progressista, cap persona que sigui demòcrata no pot deixar passar aquest comportament rebut pels nostres camarades d’Air-France. La visita del president del Govern Manuel Valls en el departament del Pirineu Oriental obliga a manifestar la nostra colera enfront una justícia a dues velocitats.”

En aquest sentit es convoca a una concentració divendres a partir de les 12 del migdia a Perpinyà, a la plaça de la Victòria, al Castellet.

Més informació:
[http://www.cnt-so66.org/spip.php?article235]
[http://www.cnt-f.org/cnt66/spip.php?article1156]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...