 |
| La Generalitat es va constituir com a demandant contra participants de l’acció Aturem el Parlament |
El
dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos
procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys.
El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però
la llista és llarga..
La
veritable allau acusatòria del govern Mas deriva de les vagues
generals del 29 de setembre de 2010, el 29 de març de 2012 i el 14
de novembre de 2012.
Hi
ha més d’un centenar de procediments penals oberts sobretot contra
manifestants, però que també s’han dirigit contra periodistes o
testimonis dels fets.
DIRECTA
09/10/2015
Jesús Rodríguez
 |
| Un desallotjament al barri del Clot de Barcelona va acabar amb destrosses, cops i un procés judicial obert als desallotjats |
Ermengol
Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un
article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un
govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra
militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra
alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història
judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha
limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas
dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i
treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo
Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer
d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011,
van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida.
Després
d’impagar diversos rebuts del lloguer del seu habitatge, un jutge
va ordenar el desnonament de la família als Mossos d’Esquadra.
Onze furgons d’antidisturbis van arribar a la zona. Els policies
van baixar –amb la porra a la mà– i van estomacar un centenar de
veïnes i activistes que, concentrades a la porta del bloc de pisos,
s’agafaven dels braços en senyal de resistència. Un sotsinspector
i dos agents de la policia catalana van assaltar el domicili
mitjançant una escala recolzada al balcó. Durant quatre mesos, la
família es va quedar sense llar i amb bona part de les pertinences
destrossades. Quatre anys més tard, Eliseo i Verónica estan
pendents de judici. La Generalitat de Catalunya ha impulsat
l’acusació penal contra la parella, tot i que no consta que hi
hagi cap perjudici per a la institució. “Una cosa és que hi hagi
agents ferits de consideració o perjudicis econòmics pel govern,
però, en d’altres supòsits, no s’entén per què la Generalitat
redobla el paper de la fiscalia”, manifesta l’advocada Laia
Serra, que ha presentat recursos contra la personació del govern
d’Artur Mas en aquesta i altres causes penals. El cas més conegut
és el de l’acció Aturem el Parlament, esdevinguda la nit del 14
al 15 de juny de 2011, en el marc de les mobilitzacions del 15-M.
Manos
Limpias i Artur Mas
Es
dóna la paradoxa que, a l’expedient judicial del cas Aturem el
Parlament, el segell acusador de la Generalitat apareix al costat del
nom del representant del sindicat Manos Limpias. El govern de Mas va
fer pinya amb aquesta organització per aconseguir tombar la
sentència absolutòria dictada per l’Audiència Nacional
espanyola. Vuit joves activistes catalanes hauran d’ingressar tres
anys a la presó –en cas que el govern espanyol no els atorgui
l’indult– després que el Tribunal Suprem revoqués la sentència
que considerava que el bloqueig del Parlament català entrava dins
els marges dels drets a la lliure expressió i manifestació. Manos
Limpias és, precisament, qui ara exerceix l’acusació contra Mas,
com a líder de la querella per la consulta del 9-N. La providència
signada pel magistrat Joan Manuel Abril Campoy –que actualment
també ocupa la presidència del Tribunal Superior de Justícia
d’Andorra– on se cita Mas, Ortega i Rigau a declarar com a
imputats els dies 13 i 15 d’octubre d’enguany, inclou la
referència acusatòria de Manos Limpias a l’encapçalament. Cal
destacar, però, que entre els jutges que presideixen la sala civil i
penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que serà
l’encarregada de jutjar el president i les conselleres– hi ha
Miguel Ángel Gimeno i Maria Eugènia Alegret. Tots dos mantenen una
cordial relació personal amb el polític convergent.
Dit
acusador inflexible
De
l’acció Aturem el Parlament, se’n van derivar nombrosos
procediments penals, la majoria dels quals es van unificar en la
causa que va anar a parar a l’Audiència Nacional espanyola. Però
hi ha expedients que es van quedar als jutjats catalans. És el cas
d’un noi que actualment té 26 anys i que, quan van passar els
fets, ja patia brots psicòtics, recurrents segons consta a les
diligències judicials. Va optar per marxar a viure a l’Argentina i
ara ha tornat per declarar davant del jutjat d’instrucció número
21, encarregat del cas. La fiscalia s’ha retirat de la causa i
entén que el jove era víctima d’una patologia mental en el moment
dels fets, però el lletrat de la Generalitat manté l’acusació
per desordres públics i resistència a l’autoritat. Això
significaria una pena de dos anys i mig de presó en cas de sentència
condemnatòria. El Govern català s’ha mostrat inflexible davant
les peticions de clemència de l’advocat del manifestant.
Les
vagues generals i Can Vies
La
veritable allau acusatòria del govern d’Artur Mas deriva de les
vagues generals del 29 de setembre de 2010, el 29 de març de 2012 i
el 14 de novembre de 2012. Són més d’un centenar de procediments
penals oberts sobretot contra manifestants, malgrat que trobem una
àmplia gamma de casos en què periodistes o testimonis dels fets han
passat a formar part de la particular llista j’accuse del president
contra la revolta social als carrers de Catalunya.
El
sindicat CGT és perseguit penalment per la Generalitat i dues de les
seves afiliades afronten peticions de dos anys i mig de presó per la
crema simbòlica d’un grapat de papers a les portes de la Borsa de
Barcelona durant la vaga del 29 de març. Eva i Laura van ser
detingudes per agents de paisà 26 dies després de les
mobilitzacions: Laura va passar tres setmanes en presó preventiva.
Cal recordar que, en un principi, la Generalitat demanava una pena
conjunta de 30 anys d’encarcerament per a les dues activistes. La
CGT afronta una petició de responsabilitat civil subsidiària per un
valor de 40.000 euros. Un jove manifestant de Nou Barris i quatre
vaguistes del Poblenou també s’asseuran a la banqueta dels
acusats, amb peticions de fins a tres anys de presó per part del
Govern.
El
tancament de files del govern Mas respecte a les intervencions de la
Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha donat carta blanca a la
policia catalana en una trentena de processos penals, oberts arran de
les manifestacions contra el desallotjament de Can Vies. Quatre
d’aquestes instruccions han acabat amb penes de presó superiors
als dos anys –d’obligat compliment– i, ara, es mantenen a
l’espera que es resolguin els recursos presentats davant
l’Audiència de Barcelona. El testimoni dels policies ha estat
determinant en la majoria dels casos, en què no constaven més
proves que la simple paraula dels agents. En un d’aquests
procediments, l’acusador –acompanyat d’un lletrat de la
Generalitat– era el sotsinspector Jordi Arasa. Tot i haver estat
condemnat en ferm pels cops de porra que va propinar a l’exdiputat
David Fernández –durant l’acampada indignada de la plaça
Catalunya–, Arasa ha rebut el suport i una renovada mostra de
confiança del director general de la policia, Albert Batlle.
Ester
Quintana i J. A. Benítez, la impunitat com a norma
Però
no tot són acusacions, també hi ha defensa: defensa corporativa.
Els casos d’Ester Quintana i Juan Andrés Benítez han erosionat la
imatge dels Mossos al llarg de la darrera legislatura. La Generalitat
ha posat la seva maquinària jurídica al servei de garantir la
impunitat penal de funcionaris policials acusats de ser els
presumptes autors materials de greus delictes. El mateix conseller
d’Interior, Jordi Jané, ha reconegut de facto l’autoria policial
de les greus lesions a Ester Quintana, després de decidir
indemnitzar-la amb 260.000 euros.
L’advocada
Olga Tubau, que defensa els interessos del sotsinspector i
l’escopeter acusats del tret de bala de goma que va destrossar
l’ull de la veïna de la Verneda, també ho va reconèixer a la
sala de vistes, això sí, dos anys i mig després dels fets.
L’estratègia política i judicial és de manual i es reitera en
tots els casos: negar la major quan passen els fets per evitar el
desgast polític del conseller de torn –Felip Puig, Ramon
Espadaler–, evitar que la via penal comporti penes de presó pels
agents i, a última hora, posar sobre la taula la indemnització
econòmica com a últim recurs per fer callar les víctimes. Ester
Quintana, però, ho té clar: “Això no farà justícia, això no
farà que em tornin l’ull que em van treure els Mossos d’Esquadra;
arribarem fins al final”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada