Aquelarre nacional catòlic a la plaça de Catalunya

Salutació feixista avui a plaça de Catalunya

Flaire de ranci en una convocatòria on han confluït famílies de l'Opus, ultres del futbol i ex-legionaris panxuts. 

L'herència nacional catòlica s'ha mostrat sense maquillatges ni disfresses, en la seva essència més pura. 

DIRECTA 12/10/2015  

Marc Rude 

Durant la manifestació s'ha sentit crits de “¡Artur Mas a la cámara de gas!”

Avui viatgem al passat. En sortir del metro de la Diagonal, travessem una anomalia quàntica que ens transporta al tardofranquisme. “¡España una, y no cincuenta y una!”, bramen el mig miler de patriotes que voleien banderes rojigualdas a la cruïlla de Provença amb el Passeig de Gràcia. L'acte unionista, convocat per diversos grupuscles ultranacionalistes com Somatemps, Movimiento Cívico d'Espanya y Catalans i Convivencia Cívica Catalana, aquest any no ha comptat amb la presència de PP i Ciutadans. L'herència nacional catòlica s'ha mostrat sense maquillatges ni disfresses, en la seva essència més pura. 

Museu vivent de totes les famílies de la dreta més nostàlgica; una confluència de perfils ben diferents. Sobretot gent gran. Avis que combinen ulleres de sol Ray-ban amb pantalons a l'alçada de les aixelles i senyores que imiten amb gran precisió el look de l'esposa de Franco, Carmen Polo: collars de perles, permanents i rictus facials que transmeten altivesa i amargor. El segon grup més nombrós, les prolífiques famílies pijes de l'Opus dei: polos de Ralph Lauren, jerseis de punt creuats a les espatlles i adolescents repentinades. A les antípodes socioeconòmiques, un últim sector d'estètica quilla abillat amb tota mena de merchandising del toro d'Osborne, la Roja i el RCDE Espanyol. Entre aquest bloc, una minoria de cap-rapats de bíceps inflats i tatuats amb runes, creus cèltiques i iconografia similar. 

Pancarta de capçalera amb el lema “Cataluña capital de la hispanidad”, flanquejada per una tela que reivindica “Cataluña siempre taurina” i, dalt d'un pal, una imatge de la Verge. Tot seguit, els blocs de la Hermandad de Caballeros Legionarios, Plataforma Per Catalunya, el Moviment Social Republicà i Vox. Més banderes que assistents –hi ha qui en porta dues–, ja siguin llises, amb l'escut monàrquic, l'emblema de la Legión, el toro o el Sagrat Cor de Jesús. En les anteriors edicions les organitzadores de la trobada havien demanat que no es duguessin banderes “preconstitucionals” i, aquest cop, els pollastres també s'han quedat a casa. Només n'ha aparegut un; també circulava per allà una ensenya de la Falange. Hem vist diverses banderes carlines. Sí, sembla que els carlins encara existeixen. Un parell fins i tot duien l'uniforme requetè al complet, boina inclosa. 

“¡Artur Mas a la cámara de gas!” brama la multitud. A l'alçada del carrer Aragó, una de les escenes més esperpèntiques de la jornada: una dotzena d'ex-legionaris d'edat avançada fan maniobres a la cruïlla: “¡derechaaa....ar!”. Panxes prominents i camises despitregades, els caballeros legionarios marquen el pas i llencen visques a la mort. Aplaudiments i exaltació col·lectiva. Al ritme de timbals i cornetes, la colla comença a desfilar, però sembla que els 180 passos per minut de la marxa dels Tercios ja són massa per la seva edat i desisteixen al cap d'uns metres. No, no han portat la cabra. 

Legionaris, falangistes, catòlics i requetès: pedigrí demòcrata de tota la vida. A l'alzamiento d'avui, per sort, han canviat els fusells per tot tipus de parafernàlia hortera: gorres amb banyes de toro, un gos amb un peto de Ciutadans, peces de temàtica legionària... La marxa vocifera pasodobles passeig avall: “¡Que viiiiva España!”. La caspa impregna l'ambient de tal manera que ni un camió carregat de pots de xampú H&S seria capaç de fer-hi gran cosa. “Mas Cabrón”.

La comitiva arriba a la plaça de Catalunya. Han muntat una tarima des d'on fan discursos d'aquells d'abans, abraonats, de to nasal i farcits de metàfores bèl·liques i referències a la família, la pàtria i la religió. Una prosa digna de José María Pemán –escriptor espanyol, conegut pel seu conservadorisme catòlic– que transforma la plaça de Catalunya en una plaza de Oriente en plena arenga del Generalísimo. “¡España! ¡¡Viva!!” –a més d'un se li escapa un “¡Arriba!”. Un grup desplega una bandera gegant a la ronda de Sant Pere i canta l'himne espanyol amb la lletra que li va fer el mateix Pemán. Un parell de iaies “criden un taxi”.

Parlem amb alguns individus que es passegen per allà. Una senyora gran afirma que veu a Franco com a un llibertador i una noia d'uns divuit o vint anys, estudiant de l'Abat Oliva que ha vingut amb tota la família de l'Upper Diagonal prefereix “las derechas de antes”. Un cani amb una samarreta de l'Espanyol diu que li tocava anar a la feina, però que el Dia de la Hispanitat s'ha de fer festa sí o sí: “hoy que trabajen los guachupinos”. Un avi de Girona que porta una pancarta amb el yugo y las flechas assegura que la nació espanyola neix a l'era dels visigots i que els indígenes llatinoamericans haurien d'estar agraïts als colonitzadors per haver-los dut la paraula de Déu. Tornem cap a redacció abans que aparegui el fantasma de Franco per coronar aquest grotesc freakshow fatxós que s'ha celebrat avui al centre de Barcelona.