3.358 persones executades al Principat Catalunya per l’Estat entre 1938 i 1975

Més de 7.000 persones represaliades i 517 executades a les comarques gironins pel franquisme.  
Les comarques amb un percentatge més elevat d'execucions respecte el total de població foren la Conca de Barberà, amb una mortalitat del 0,47%; la Terra Alta, amb un 0,38%; les Garrigues, amb un 0,37%; i el Moianès, amb un 0,30%. Les segueixen el Priorat, amb un 0,28%, la Ribera d'Ebre i el Baix Penedès, amb un 0,27%; la Garrotxa, amb un 0,25%; i Osona, amb un 0,22%.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/10/2015 

Girona (Gironès).- 

Setanta-cinc anys després de l'execució de Lluís Companys, l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) publica les conclusions d'un estudi sobre les fitxes de judicis sumaríssims dipositades al Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona i xifra en 3.358 els executats pel franquisme a Catalunya entre el 1938 i el 1975. La majoria, 3.230, entre el 1939 i el 1945.

Un total de 81.966 sumaríssims que dormien al soterrani del Govern Militar, on hi ha l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer, han estat analitzats durant deu anys per Enric Terradellas i Marc Torras, que així han pogut fixar el nombre de persones executades registrat pel propi tribunal, 3.358, i el nombre de persones que figuren en algun d'aquests expedients de la repressió franquista: un total de 78.000, dels quals 70.470 eren homes i 7.718, dones.

L'edició de l'estudi, titulat «La sèrie documental Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) 1939-1980 de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona» (Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2015), és d'Enric Terradellas i Prat i l'ha dirigit Àngels Bernal i Cercós. L’obra porta un pròleg de Francesc Balada i Bosch.  

El text, accessible al web de la Generalitat, inclou tots els noms dels executats, la seva edat, el seu lloc de naixement i d'execució, i, en cas que s'incloguessin aquestes dades a la fitxa, la seva filiació a un sindicat o un partit polític. 

L'estudi confirma moltes de les dades que l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté donava al seu llibre «La repressió franquista a Catalunya (1938-1953)» tot i que palesa algunes diferències. L'informe de l'ANC destaca que hi ha 24 noms sobre els quals hi ha procediments sumaríssim al Tribunal Tercer, però no consta que siguin executats (al contrari que els altres 3.300 procediments). Són noms que Solé i Sabaté donava per executats però que els autors d'aquest informe deixen en un llimb històric.

Els autors també destaquen 29 persones més que constaven com a executades en el llibre de Solé i Sabaté i aquí no apareixen. Enric Terradellas explica que potser van ser executades sense cap mena de procediment a l'esmentat tribunal.

Terradellas i l'equip de l'ANC van informatitzar totes les dades de les fitxes de l'Arxiu del Tribunal i han pogut treure estadístiques per edat, sexe, ocupació, lloc de naixement o de residència. D'aquesta manera sabem que el 68 per cent del total de represaliats amb algun expedient eren nascuts al Principat. Els orígens més comuns de la resta coincideixen amb els col·lectius d'immigrants més habituals: hi ha 4.145 nascuts a Andalusia (un 5,69 per cent del total); 3.936, al País Valencià (un 5,40%); 3.865 són aragonesos de naixement (5,30%) i 2.859, murcians (3,92%).

Dins del Principat de Catalunya també s'ha pogut establir l'origen de les persones represaliades per comarques i establir el percentatge que representen sobre la població de cada comarca. A partir de les dades recollides i analitzades, «i prenent com a referència els índexs demogràfics de l'any 1936 -explica l'estudi- es pot apreciar com la mortalitat produïda per aquestes execucions fou d'un 0,11%, i un 4,44% el total de persones executades respecte les represaliades que declaraven viure a Catalunya.

«D'execucions a tot arreu se'n varen produir, excepte a la Vall d'Aran», afegeixen els autors. I continuen amb les dades de persones executades: «Les comarques amb un percentatge més elevat d'execucions respecte el total de població que tenien l'any 1936 són la Conca de Barberà, amb una mortalitat del 0,47%; la Terra Alta, amb un 0,38%; les Garrigues, amb un 0,37%; i el Moianès, amb un 0,30%. Les segueixen el Priorat, amb un 0,28%, la Ribera d'Ebre i el Baix Penedès, amb un 0,27%; la Garrotxa, amb un 0,25%; i Osona, amb un 0,22%.» Això vol dir que, en comarques com la Conca de Barberà, pràcticament un de cada 200 habitants del cens de 1936 (abans de la guerra), va ser executat. 

Més de 7.000 persones represaliades i 517 executades de les comarques gironines pel franquisme  

El 14% dels 49.752 catalans que van ser represaliats pel franquisme -7.125, en concret- van néixer a les comarques de Girona. Durant la dictadura, es van executar 517 persones que vivien en municipis gironins, després de ser sotmeses a judicis sumaríssims -com el conjunt de represaliats-. Ara, l'Arxiu Nacional de Catalunya acaba de publicar una extensa guia que recull tots els procediments judicials militars que es van dur a terme entre 1939 i 1980, registrats a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. 

Aquesta publicació -com va explicar el Departament de Cultura de la Generalitat- és el resultat de 10 anys de tractament i descripció arxivística aplicades sobre una de les sèries documentals més importants per conèixer l'abast de la repressió a Catalunya. Aquest material s'ha publicat amb motiu de la commemoració del Dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista, així com també del 75è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys.

Entre 2003 i 2013, el Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, el Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya van col·laborar en el tractament arxivístic de 81.966 processos sumaríssims instruïts entre 1939 i 1980, conservats a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona. L'edició s'ha fet tot seguint les normes internacionals de descripció arxivística.

Aquesta intervenció arxivística ha permès garantir la conservació dels originals i fer el catàleg de les persones processades; és a dir, disposar d'un instrument d'investigació que faciliti la gestió de les consultes d'institucions i de ciutadans que rebi el Tribunal Militar.

Segons recullen els processos sumaríssims, la repressió va afectar prop de 78.000 persones -la majoria de les quals, uns 70.470, eren homes i 7.718, dones-. De totes elles, 3.358 van ser executades.

A més de la guia de la sèrie documental, també s'hi han inclòs resums estadístics sobre els processats, una mostra dels documents més habituals en els procediments militars i la relació de les persones executades, l'última de les quals és de 1975. Les dades estadístiques especifiquen el nom -per ordre alfabètic-, l'edat i el lloc de residència i de naixement de cadascuna de les persones que van ser represaliades o executades.

Però l'anàlisi no es limita a aquests paràmetres, sinó que també classifica els ciutadans que van ser víctimes del franquisme per la seva professió, l'afiliació sindical, els delictes que se'ls imputaven o el període en què es va fer el judici militar: en plena guerra civil -quan a tot Catalunya es van executar 77 persones-; el denominat «període blau», que va del 39 al 45 -amb el major nombre de persones executades, 3.230-; l'autarquia econòmica -del 46 al 52, i amb 46 executats-; el nacionalcatolicisme -fins el 58 i amb dos homes executats- i el franquisme tardà -amb tres més-.

Mira també:   
Els primers consells de guerra a les comarques de Girona. SUMARÍSSIM 1939-1945.  
[http://www.altemporda.org/portal/images/arxiu_comarcal/cataleg.pdf]