“Trencar
amb l'Estat espanyol per tal d'establir unes noves estructures
estatals catalanes no és la millor solució a la qüestió nacional
ni social de Catalunya, ja que suposa bescanviar i renovar les formes
de dominació política que han jugat un paper fonamental en el
desenvolupament de la crisi generalitzada d'avui en dia, de manera
que, des d'una visió amplia i profunda, resulta ser una
transformació massa superficial; en última instància,
insatisfactòria i insuficient per afrontar efectivament els
problemes del món contemporani”.
“Cal
que prestem atenció als desenvolupaments del “Procés Sobiranista”
i que, si ho trobem convenient, hi participem intel·ligentment; però
sobretot, cal que atenguem curosament al “nou món que portem dins
dels nostres cors”; un món que, si ens hi fixem be, veurem que no
surt en cap canal de televisió ni es pot escollir amb cap papereta
electoral”.
[25/09/2015]
BLAI DALMAU
Amics/gues,
companys/es:
Els
cants de sirena del sistema estatal-capitalista, amb els seus
espectacles televisius, la seva propaganda electoral i les seves
promeses incertes, ens criden amb insistència, de nou, en aquesta
contesa del 27-S: “El vot de la teva vida”, “És l'hora del
poble”, “Catalunya, sí que es pot!”... Passi el que passi, fem
el que fem, és important que tinguem molt en compte que les opcions
que se'ns ofereixen oficialment com les úniques possibles i
desitjables no són tals. Hi ha una altra manera d'exercir el dret a
l'autodeterminació, hi ha una altra manera de mantenir una
vinculació política entre Catalunya i els pobles de la resta de la
península: la via del No-Sí.
Com
molts sabeu, el No-Sí (No a l'Estat, Sí a la Independència) és un
posicionament polític sorgit en el marc del “Procés Sobiranista”
com a resposta concreta a la Consulta sobre la Independència
celebrada el 9 de novembre del 2014. Ha estat propugnat, desenvolupat
i recolzat per diverses persones i col·lectius. Aquest posicionament
al·lega que trencar amb l'Estat espanyol per tal d'establir unes
noves estructures estatals catalanes no és la millor solució a la
qüestió nacional ni social de Catalunya, ja que suposa bescanviar i
renovar les formes de dominació política que han jugat un paper
fonamental en el desenvolupament de la crisi generalitzada d'avui en
dia, de manera que, des d'una visió amplia i profunda, resulta ser
una transformació massa superficial; en última instància,
insatisfactòria i insuficient per afrontar efectivament els
problemes del món contemporani. S'al·lega, en canvi, que resulta
més desitjable avançar cap a una altra forma d'autodeterminació
popular i d'alliberament nacional, construint un nou sistema
veritablement democràtic, alternatiu a la forma de l'Estat-nació.
“Vaig
firmar el manifest pel No-Si perquè era la tesi més interessant i
provocativa des d'una perspectiva llibertària. Personalment i com
ecologista estic convençut que un Estat Català seria tan o més
nociu per a la nostra Natura que l'Espanyol” comenta el doctor i
professor de filosofia Octavi Piulats. Per part seva, el científic
Antonio Turiel, destacat analista i divulgador de la crisi
energètica-sistèmica, assenyala: “Si l'opció "No-Sí"
hagués estat la majoritària, la perplexitat de tota la classe
política a banda i banda del riu Ebre hauria estat majúscula i
potser, només potser, s'hagués pogut a començar a construir el
futur que tots necessitem, fos amb Espanya o sense, però en tot cas
el necessari.” L'activista de Som lo que Sembrem i del
Multireferèndum, Gerard Batalla, en l'antesala de la consulta va
afirmar:"Votaré NO a l’Estat català perquè d’Estat ja en
tenim. L’Estat és la policia avortant el Multireferèndum, és el
govern de la Generalitat aturant el primer decret d’una Llei de
consultes que havia costat tres anys a fer-se. Votaré SÍ perquè
votar dependència mai serà propi de l’esquerra.”
Estic
ultimant els detalls de l'article“Catalunya, hi ha una altra
manera: el No-Sí - Retrospectiva i prospectiva d'una opció política
anormal”, amb la intenció de publicar-lo la setmana vinent.
L'objectiu que amb ell em proposo consisteix en fer, al mateix temps,
una retrospectiva i una prospectiva, un balanç i una projecció, de
l'opció del No-Sí. En aquest sentit, l'article exposa la història
d'aquesta opció política i algunes de les principals motivacions
ideològiques i accions estratègiques amb ella relacionades. Així
mateix, s'hi analitzen succintament els resultats de la consulta del
9N del 2014, posant especial atenció en allò que va ser ignorat,
menystingut i banalitzat pels mitjans periodístics hegemònics, a
saber: la significació de l'abstenció i dels vots catalogats com a
“altres”. Finalment, s'hi esbossen algunes línies de
desenvolupament per a seguir avançant en el sentit del No-Sí,
assenyalant, entre altres qüestions, que el procés
d'autoorganització i d'alliberament del Kurdistan sirià en els
darrers anys pot constituir una inspiració molt positiva per al món
en general i per a Catalunya en particular, i que, d'altra banda,
afortunadament, a Catalunya ja comptem amb un substrat considerable
d'iniciatives emergents aptes per a esdevenir els fonaments d'una
futurible Independència sense Estat.
Segons
penso, cal que prestem atenció als desenvolupaments del “Procés
Sobiranista” i que, si ho trobem convenient, hi participem
intel·ligentment; però sobretot, cal que atenguem curosament al
“nou món que portem dins dels nostres cors”; un món que, si ens
hi fixem be, veurem que no surt en cap canal de televisió ni es pot
escollir amb cap papereta electoral. Aquesta és, al capdavall, la
independència més important i valuosa: la independència personal i
col·lectiva que ens permet mantenir el bon rumb malgrat les
turbulències circumstancials i els corrents arrabassadors de la
Civilització Antivital hegemònica. Per assolir-la, cal que recordem
sovint una idea bàsica i cardinal, a saber: “les transformacions
que necessitem només poden provenir de l'esforç, la creativitat, la
valentia i la lucidesa de cada persona, de cada col·lectiu i de cada
poble per a generar un nou moviment popular revolucionari basat en
l'Autonomia, la Cooperació, la Comunió, la Veritat i l'Amor”.
Blai
Dalmau Solé
25
de Setembre 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada