Després
d'un temps als camps de concentració d'Argelers i de Gurs va ser enviat a la
129 Companyia de Treballadors Estrangers per a treballar en una fàbrica de
material aeronàutic i en la reconstrucció d'un canal a Illa del Riberal, al Rosselló
Manuel Firmo:
El 9 de setembre de 1909 neix a Barreiro (Setúbal, Lisboa, Portugal)
l'esperantista i militant anarquista i anarcosindicalista Manuel Firmo. Fill
d'un maquinista ferroviari, va fer els estudis primaris a Faro (Faro, Algarve,
Portugal) on la seva família s'havia traslladat en 1914.
Més
tard retornà a Barreiro i en aquesta ciutat, el desembre de 1918, es posà a fer
feina, amb 12 anys, en una fàbrica de suro. Acomiadat després d'una vaga,
esdevingué successivament peó de paleta, oficinista de la química Companhia
União Fabril (CUF, Companyia Unió Fabril), d'on fou novament acomiadat per
negar-se a denunciar dos companys, i de bell nou tornà a treballar en la
indústria surera. Freqüentà les biblioteques de l'Associació dels Obrers del
Suro, de la qual esdevingué bibliotecari, i del Sindicat Ferroviari, on
aprengué l'esperanto. Formà part de Societat Esperantista i fou professor
d'aquest idioma en l'Escola de Esperanto Operário Barreirense que fundà. Amant
de l'esport, entre 1928 i 1932 fou membre de la plantilla de l'equip de futbol
de Barreiro, el Futebol Clube Barreirense (Barreirensezinho). Passà un examen i
entrà a fer feina en les Oficines Generals del Ferrocarril del Sud i del
Sud-est, on aprengué l'ofici de serraller mecànic. Alhora, començà a militar en
el Sindicat Ferroviari de la Confederació General del Treball (CGT) de Portugal
i fou membre de la seva junta directiva. Entre 1930 i 1931 formà part del grup
anarquista «Terra e Liberdade», que edità un periòdic amb el mateix nom.
El
7 de juny de 1936, arran de la detenció d'alguns companys i després de l'intent
d'alliberament d'un company detingut a bord del vapor Évora el 23 de maig
anterior, fugí clandestinament amb altres companys (Reinaldo de Castro, Manuel
António Ferro i Manuel António Boto) cap a l’Estat espanyol, on va ser detingut
per «entrada il·legal». Gràcies a la intervenció de Bernardino Machado,
expresident de la República portuguesa refugiat a la República espanyola, va
ser alliberat setmanes després de la presó de Badajoz (Extremadura) i nomenat
secretari de la delegació de la CGT portuguesa.
El
cop militar franquista de juliol de 1936 l'agafà a Madrid i immediatament
s'integrà en les milícies de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) --posteriorment
passà a formar part del Batalló 140 de la 35 Brigada Internacional--. L'octubre
d'aquell any, fou un dels signants del «Missatge del vertader Portugal»,
manifest firmat per exiliats polítics portuguesos a la República espanyola
contra la campanya internacional dels intel·lectuals salazaristes de l'Estado
Novo i la seva aliança amb els militars franquises aixecats contra el Govern de
la República espanyola. L'hivern de 1936, quan es trobava a Somosierra, al
front del Centre, va patir una pneumònia i hagué de ser evacuat primer a Madrid
i després a València (País Valencià) per curar-se. Posteriorment va ser
reincorporat en l'aviació republicana com a sergent mecànic. Arran de l'avanç
franquista, va ser evacuat a Barcelona, on visqué a la barriada popular de les
Cases Barates de Can Tunis.
En
el 1939, quan el triomf franquista fou un fet, passà a l’hexàgon francès amb la seva
companya, Josefa Ramos Angosto (Pepita). Després d'un temps als camps de
concentració d'Argelers (Rosselló) i de Gurs (Pirineus Atlàntics, Aquitània,
Occitània), a la Barraca 22, va ser enviat a la 129 Companyia de Treballadors
Estrangers (CTE) per a treballar en una fàbrica de material aeronàutic i en la
reconstrucció d'un canal a Illa del Riberal (Rosselló). Després de la
capitulació francesa, va ser novament enviat al camp de concentració d'Argelers
i, davant el perill de ser enviat a treballar a Alemanya, decidí retornar
legalment a Portugal.
Detingut
a la frontera portuguesa de Beirã (Marvão, Portalegre, Portugal) el 6 d'agost
de 1941, va ser reclòs sense cap judici durant uns mesos en diverses presons
(Aljube, Caxias, Peniche) abans de ser deportat, també sense judici, el juny de
1942, al camp de concentració de Tarrafal (Chão Bom, Tarrafal, Santiago, Cap
Verd). Al camp, fou un dels membres de la Organização Libertária Prisional (OLP),
amb Acácio Tomás de Aquino, Manuel Boto i Henriques Rijo, entre d'altres.
Després de 53 mesos de detenció, va ser alliberat en 1945.
Passat
un temps a Barreiro, com que no va trobar feina a Portugal, emigrà a Nova
Lisboa (Huambo, Angola), on dos germans petits seus, també anarquistes,
s'havien instal·lat. D'antuvi treballà en una empresa forestal, després de
serraller en els ferrocarrils de Benguela (Benguela, Angola) i finalment com a
zelador.
En
1964 retornà a Portugal i dos anys després s'establí a Barcelona, on residia la
família de la seva companya Josefa. En els anys seixanta s'instal·là a les
Cases Barates de Barcelona. Després de la Revolució dels Clavells i la caiguda
del salazarisme, viatjà anualment a Portugal i participà en les activitats del
Centre Llibertari de Lisboa.
L'anyl 1978 publicà el llibre autobiogràfic Nas trevas da longa noite. Da guerra de
Espanha ao campo do Tarrafal. En el 2003 les seves col·laboracions en el periòdic
anarquista A Batalha sobre la guerra d'Espanya van ser recollides i editades
sota el títol Em torno da guerra civil espanhola. Cuaderno d'A Batalha.
Manuel
Firmo va morir el 30 de gener de 2005 a Barcelona, on fou enterrat. Deixà
alguns escrits inèdits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada