 |
| Benito Garcia (dreta) amb amb l'anarquista de Garcia Birlán |
Benito Milla Navarro:
El 6 de setembre de 1916 neix a Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) el militant
i editor anarquista Benito Milla Navarro. Des de molt jove va militar en el
moviment llibertari, pensament que es va desenvolupar quan es va instal·lar a
Barcelona durant els anys de la Segona República.
Afiliat
a les Joventuts Llibertàries, quan el cop d’estat franquista del 17 de juliol
de 1936 es va allistar a la Columna Durruti. A més de lluitar a Aragó fins al
seu enfonsament, va crear les Joventuts Llibertàries al front i va ser
secretari de les mateixes a la Columna Durruti entre 1936 i 1937; en aquesta
època va col·laborar en El Frente.
De
tornada a Barcelona, en 1938 es va encarregar de la direcció de Ruta, portaveu
de les Joventuts Llibertàries. El febrer d'aquell mateix any assistirà al Segon
Congrés de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a València en
representació de les joventuts de la 121 Brigada de la XXVI Divisió.
En
acabar la guerra es va exiliar a l’hexàgon francès, on va passar pels camps de
concentració. En 1942 es va instal·lar a Marsella.
Després
de la derrota hitleriana, va formar part dels grups que intenten reconstruir
l'FIJL i l'abril de 1945 va assistir al seu ple fundacional a l’Exili, on fou
elegit secretari general, càrrec del qual va dimitir arran del Segon Congrés de
març de 1946 per ocupar-se de la Secretaria de Relacions, però mantenint la
direcció de Ruta, tant a Tolosa de Llenguadoc com a París. En 1945 també va
assistir al Congrés Confederal de París.
Es
va oposar radicalment al reconeixement del Moviment Llibertari de Resistència
(MLR) ja que pensava que seria el germen d'actituds autoritàries. En 1949 va
abandonar l’hexàgon francès rumb a Amèrica. En 1951 s'instal·là a Montevideo
(Uruguai), on va començar amb una parada de llibres a la plaça Libertad de la
capital. Després, i fins al 1954, va ser promotor de publicacions de la UNESCO.
A Montevideo va fundar i dirigir diverses revistes (Cuadernos Internacionales,
Deslinde, Temas), col·laborà en altres (En Marcha, Acción), creà en 1954 la
distribuïdora de llibres espanyols Dilae i fundà en 1958 l'editorial Alfa, que
va editar més de 400 títols a Montevideo i l'Argentina --entre ells els primers
d'un desconegut Mario Benedetti--.
En
1963 va ser membre del jurat del «Grand Prix International de Poésie» de
Bèlgica, que s'atorgà a Octavio Paz.
El
1968 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on de bell nou va fundar, a
instància de l'Institut Nacional de Cultura i Belles Arts veneçolà, una
editorial que assoliria força importància, «Monte Ávila Editores», així com
«Tiempo Nuevo» (1971).
El
1977 va retornar a la Península, convertit en un notable editor. Més tard es va
instal·lar a Barcelona, on va dirigir l'editorial Laia, afavorint l'edició de
llibres anarquistes. A més de les citades va col·laborar en nombroses
publicacions, com ara Açao Directa, Cenit, Hora de Poesía, Nueva Senda, Ruta,
Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad, Umbral, etc.
Benito
Milla Navarro va morir el 22 de setembre de 1987 en un hospital de Barcelona després
d'una llarga i penosa malaltia; les seves cendres van ser escampades a les
aigües de la Mediterrània, davant la costa de l'Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada